A tot el m—n sÕutilitza el morter per a picar, moldre o barrejar coses, per˜ queda clar que nomŽs a Catalunya la picada sÕha ordenat, sÕha normalitzat i avui Žs una marca identitˆria de la nostra cuina. La picada Žs mŽs que un conjunt dÕelements o aliments picats amb la funci— de donar un plegat de matisos a un plat. Es com un petit univers que fa modificar el darrer gust i/o textura dÕuna preparaci—. Es podria explicar com una reconcentrada bomba de sabors on sÕinvolucren, sense excepci—, tots els sentits humans. Un desplegament, rarament finit de combinacions, que fa dÕaquest emblema de la Cuina Catalana una important eina per a poder entendre el seu fonament i posterior bastiment. La picada acaba de definir els plats, els vesteix, els arrodoneix i els d—na una personalitat aconseguint que cadascun tingui el seu carˆcter. El recull de les 182 receptes dÕaquest llibre busca donar una ˆmplia visi— tant de lÕhist˜ric recorregut com dels diferents usos del preuat recurs. Coneixerem les picades antigues de la cuina romana, les de la cuina medieval, de la cuina de la Renaixena, les de principis del s. XX, i Žs clar, les picades de la cuina vigent o actual. Copsarem les diferents aplicacions ats que poden esdevenir amaniments o acompanyaments, salses, suquets, poden fer enaltir o transferir el seu nom al plat.