Al llarg del temps, els qui han escrit la història de l’Àndalus no han deixat de meravellar-se de la instintiva genialitat dels andalusins en el conreu de la poesia àrab clàssica. A hores d’ara, però, no ens hauria de sorprendre gens que el focus més important d’irradiació de la cultura àrab a Occident durant segles donés una bona florada de poetes extraordinàries. De la quarantena de noms que ens han arribat a través de les fonts —cosa que indica clarament que aquest tresor literari no va ser pas fruit de l’atzar—, apleguem en aquesta antologia gairebé tots els poemes que s’han conservat d’elles, rutilants perles de la nit que per primer cop fan llum en català.