Sense títol perquè a l'hora de tractar amb humana pietat el cas d'unassassinat i un supervivent amb un futur més negre que el carbó val més entrar en la història amb peus de plom. Perquè si s'evita de jutjar i es deixa que la feta parli per ella mateixa, la història es presenta sota una llum més clara.En el transcurs d'una ràtzia l'abril de 1921, un jove feixista mor accidentalment arran d'un tret d'un company d'esquadra. El que hauria hagut de ser la víctima, un "sanguinari socialista", és acusat de l'assassinat. A partir d'aquest esdeveniment, succeït durant un dels períodes més violents de la història italiana recent, comença la invenció del que serà el primer "màrtir feixista" sicilià.Som ara al 1930, Mussolini ha inaugurat les obres del seu fugaç somni urbanístic, la ciutat de Mussolinia, la primera pedra de la qual es convertirà en vestigi de la burla històrica de què va ser víctima el dictador.
Al llarg de la seva extensa i irreprotxable carrera d'alt empleat de banca, Febo Germosino ha rebut tres anònims.Avui, el primer dia de la seva nova vida de jubilat, els ha posat damunt de l'escriptori. Els dos primers són de l'any de la picor, però l'últim és ben recent i insinua dubtes sobre la fidelitat de la seva jove i atractiva segona esposa, l'Adele.Perquè la veritable protagonista d'aquesta novel·la és ella, l'Adele, una espectacular femme fatale que en circumstàncies molt especials es posa un vestit gris antic. Un vestit carregat de simbolisme i de significats que potser fóra millor no saber.Quan Andrea Camilleri abandona el gènere negre fa incursions en les passions de l'esperit humà, que es poden manifestar, com en aquest cas, en l'esperit de misteri sicilià i, alhora, com ha dit ell mateix, en la més «francesa» de les seves novel·les.
"Si sono aperte le cateratte del cielo. I tuoni erompono con fragore. Nel generale ottenebramento, e sotto la pioggia implacabile, tutto si impantana e smotta. Il fango monta e dilaga: è una coltre di spento grigiore sulle lesioni e sulle frane. La brutalità della natura si vendica della politica dei governi corrotti, che non si curano del rispetto geologico; e assicurano appalti e franchigie alle società di comodo e alle mafie degli speculatori. A Vigàta dominano le sfumature opache e le tonalità brune delle ombre che si allungano sull'accavallato disordine dei paesaggi desolati; sui lunari cimiteri di scabre rocce, di cretti smorti, e di relitti metallici che sembrano ossificati. Questa sgangherata sintassi di crepature e derive ha oscuri presagi. E si configura come il rovescio tragico dell'allegra selvatichezza vernacolare di Catarella, che inventa richiami fonici ed equivalenze tra 'fango' e 'sangue'; e con le confuse lettere del suo alfabeto costruisce topografie che inducono all'errore. Del resto, macchiate di sangue sono le ferite fangose del paesaggio; e l'errore è consustanziale al labirinto illusionistico dentro il quale i clan mafiosi vorrebbero sospingere il commissario Montalbano per fuorviarlo, e convincerlo che il delitto sul quale sta indagando è d'onore e non di mafia. La vicenda ha tratti sfuggenti, persino elusivi..." (Salvatore Silvano Nigro)
Durante os anos da Segunda Guerra Mundial, os cuartos da Pensión Eva, na vila siciliana de Vigatà, convértense en refuxio dos seus habitantes. Ademais, esa estraña "pensión" é unha presenza misteriosa para Nenè, un rapaz que, ata que logra penetrar na casa, non esperta á vida completamente. A pensión Eva é unha novela de iniciación á vida, á descuberta do sexo, do amor e da amizade nos tempos duros e sen esperanza da guerra. Mentres homes e mulleres matan e morren, ao redor da Pensión Eva concéntrase a historia íntima do pobo siciliano. Unha historia que se personifica no espertar da curiosidade dun rapaz polo sexo e remata coa descuberta do amor, nun intento por entender o mundo e chegar a saber que é o que realmente importa. Un espazo prohibido, o da pensión, que esconde as fantasías eróticas e tamén as arelas dunha sociedade atormentada pola guerra e o fascismo. Camilleri sorprende cunha novela tenra que non evita certa crueldade, e que engaiola polos personaxes, moi próximos aos das películas de Fellini, nos que a aparente tolería agacha, en realidade, unha inmensa verdade.
Per primera vegada, Andrea Camilleri i Carlo Lucarelli, els dos mestres de la narrativa negra italiana contemporània, uneixen el seu enginy per oferir-nos una història que té com a protagonistes els seus personatges més famosos: el comissari Salvo Montalbano i la inspectora Grazia Negro.El motiu que els ha posat en contacte és un insòlit homicidi que ha tingut lloc a Bolonya. La víctima ha estat trobada amb una bossa de plàstic al cap. A terra, al costat del cadàver, han aparegut tres peixets vermells. El cas és a les mans de la inspectora Negro, qui en descobrir que la víctima és originària de Vigata demana ajut al seu col·lega sicilià.Però, fins a quin punt Montalbano estarà disposat a participar en una investigació que s'anuncia perillosíssima i taxativament prohibida pels superiors?
«Más de 300.000 ejemplares vendidos en Italia.» «Conservo cuidadosamente el original con todas sus anotaciones escritas a mano, así como las observaciones del adversario y compañero de fatigas a un tiempo. Sí, adversario, porqué ambos se profesan gran aprecio y admiración, pero son, si cabe, aún más exigentes consigo mismos por temor a no brillar a la altura que la ocasión impone. En resumen, y en sus palabras: ?jugamos, pero no bromeamos.? Carlo dejaba pasar largos meses antes de responder, confesándome por teléfono que ?il Maestro? lo sumía en laberínticos retos de creciente dificultad. Finalmente encontraba su solución, y en el decurso de dicho vaivén me convencí de que ese fructífero e intenso intercambio espistolar entre ambos no estaba exento de ciertos, y muy certeros, golpes. Otra metáfora inevitable: batíanse en duelo como en una partida de ajedrez.» Daniele Di Gennaro Hacía tiempo que nos habían revelado que ambos estaban trabajando en un experimento a cuatro manos. Los dos maestros más grandes de la noevla negra italiana. ¿Qué cabía esperar de tamaña alianza? El resultado es una deliciosa novela breve, pero una obra que se antoja como un divertimento ligero y de gran densidad a un tiempo. La idea de partida tenía como premisa invitar al diálogo a sus dos investigadores: la inspectora boloñesa Grazia Negro y el comisario Salvo Montalbano. Élla, la viva imagen de la determinación, valiente, intrépida. Él, desencantado, agudo, egocéntrico. Una colaboración cuyo desenlace los obligará a situarse al margen de la ley para resolver el caso que les ocupa, enrfentándose, para ello, a la propia policía y a los servicios secretos. Dos personalidades distintas, casi incompatibles, diríase, pero cuyo feliz encuentro resuelve el poliédrico galimatías al que se enfrentan.
Les vides d'en Matteo, en Gianni, la Giulia, l'Anna, en Fabio, l'Andrea i la Renata estan marcades des de la infantesa amb nafres d'aquelles que queden sepultades en zones secretes de la consciència, i que resorgeixen, agreujades, durant les revoltes i autoafirmacions de l'adolescència. Podríem pensar que amb la maduresa, quan les parelles s'estabilitzen i les vides semblen encarrilar-se en la comoditat burgesa, arribaria una certa tranquillitat i pacificació. Però res d'això, ben bé al contrari: l'edat adulta és el moment perfecte perquè tot emergeixi de nou i els elements psíquics es combinin en una estranya barreja que els farà explotar, com si un alquimista insensat hagués jugat durant massa temps i amb massa sort. Amb una llengua eixuta, esmolada, sense concessions a l'expressivitat del sicilià ni a cap altra de les formes de pietas que sovint trobem a la prosa de Camilleri -la ironia, la tendresa o la comprensió per les febleses humanes- Un dissabte amb els amics ens presenta un drama contemporani implacable, en el qual cada personatge és lliurat a la seva condemna i a la deriva inexorable de les seves accions.
A lo largo de su brillante carrera profesional al frente de una entidad bancaria siciliana, donde ha demostrado su habilidad para resolver las complejidades financieras en un entorno minado por la mafia, Febo Germosino, el protagonista de esta novela, ha recibido tres cartas anónimas. Ahora, en la primera mañana de su vida de jubilado, las despliega cuidadosamente junto a una caja de cerillas. Una de ellas, recibida unos años atrás, contiene insinuaciones sobre la supuesta infidelidad de su esposa, la joven viuda con la que se casó hace una década. Elegantísima, enigmática, Adele es una espléndida e irresistible femme fatale, como una réplica de las divas americanas del cine en blanco y negro. Dotada de una sensualidad desinhibida que contrasta con el esmero con el que guarda las apariencias burguesas, Adele ha demostrado ser una esposa entregada a su marido, sólo que, en determinadas ocasiones, viste un viejo traje de chaqueta gris, de una impecable sobriedad, un traje que adquirirá un inquietante simbolismo, cuyo significado hubiese convenido no desentrañar jamás. Una vez más, Andrea Camilleri consigue sorprendernos con una muestra de su fecundidad y maestría literaria. En esta breve e intensa novela de misterio psicológico ?que el autor ha descrito como «una historia conyugal»?, el matrimonio es el escenario de la dimensión cotidiana de la tragedia, a un tiempo último reducto del deseo y de la fantasía, y espejo de una sociedad hondamente corrupta.
Sense títol perquè a l'hora de tractar amb humana pietat el cas d'unassassinat i un supervivent amb un futur més negre que el carbó val més entrar en la història amb peus de plom. Perquè si s'evita de jutjar i es deixa que la feta parli per ella mateixa, la història es presenta sota una llum més clara.En el transcurs d'una ràtzia l'abril de 1921, un jove feixista mor accidentalment arran d'un tret d'un company d'esquadra. El que hauria hagut de ser la víctima, un "sanguinari socialista", és acusat de l'assassinat. A partir d'aquest esdeveniment, succeït durant un dels períodes més violents de la història italiana recent, comença la invenció del que serà el primer "màrtir feixista" sicilià.Som ara al 1930, Mussolini ha inaugurat les obres del seu fugaç somni urbanístic, la ciutat de Mussolinia, la primera pedra de la qual es convertirà en vestigi de la burla històrica de què va ser víctima el dictador. 
Al llarg de la seva extensa i irreprotxable carrera d'alt empleat de banca, Febo Germosino ha rebut tres anònims.Avui, el primer dia de la seva nova vida de jubilat, els ha posat damunt de l'escriptori. Els dos primers són de l'any de la picor, però l'últim és ben recent i insinua dubtes sobre la fidelitat de la seva jove i atractiva segona esposa, l'Adele.Perquè la veritable protagonista d'aquesta novel·la és ella, l'Adele, una espectacular femme fatale que en circumstàncies molt especials es posa un vestit gris antic. Un vestit carregat de simbolisme i de significats que potser fóra millor no saber.Quan Andrea Camilleri abandona el gènere negre fa incursions en les passions de l'esperit humà, que es poden manifestar, com en aquest cas, en l'esperit de misteri sicilià i, alhora, com ha dit ell mateix, en la més «francesa» de les seves novel·les.
"Si sono aperte le cateratte del cielo. I tuoni erompono con fragore. Nel generale ottenebramento, e sotto la pioggia implacabile, tutto si impantana e smotta. Il fango monta e dilaga: è una coltre di spento grigiore sulle lesioni e sulle frane. La brutalità della natura si vendica della politica dei governi corrotti, che non si curano del rispetto geologico; e assicurano appalti e franchigie alle società di comodo e alle mafie degli speculatori. A Vigàta dominano le sfumature opache e le tonalità brune delle ombre che si allungano sull'accavallato disordine dei paesaggi desolati; sui lunari cimiteri di scabre rocce, di cretti smorti, e di relitti metallici che sembrano ossificati. Questa sgangherata sintassi di crepature e derive ha oscuri presagi. E si configura come il rovescio tragico dell'allegra selvatichezza vernacolare di Catarella, che inventa richiami fonici ed equivalenze tra 'fango' e 'sangue'; e con le confuse lettere del suo alfabeto costruisce topografie che inducono all'errore. Del resto, macchiate di sangue sono le ferite fangose del paesaggio; e l'errore è consustanziale al labirinto illusionistico dentro il quale i clan mafiosi vorrebbero sospingere il commissario Montalbano per fuorviarlo, e convincerlo che il delitto sul quale sta indagando è d'onore e non di mafia. La vicenda ha tratti sfuggenti, persino elusivi..." (Salvatore Silvano Nigro)
Durante os anos da Segunda Guerra Mundial, os cuartos da Pensión Eva, na vila siciliana de Vigatà, convértense en refuxio dos seus habitantes. Ademais, esa estraña "pensión" é unha presenza misteriosa para Nenè, un rapaz que, ata que logra penetrar na casa, non esperta á vida completamente. A pensión Eva é unha novela de iniciación á vida, á descuberta do sexo, do amor e da amizade nos tempos duros e sen esperanza da guerra. Mentres homes e mulleres matan e morren, ao redor da Pensión Eva concéntrase a historia íntima do pobo siciliano. Unha historia que se personifica no espertar da curiosidade dun rapaz polo sexo e remata coa descuberta do amor, nun intento por entender o mundo e chegar a saber que é o que realmente importa. Un espazo prohibido, o da pensión, que esconde as fantasías eróticas e tamén as arelas dunha sociedade atormentada pola guerra e o fascismo. Camilleri sorprende cunha novela tenra que non evita certa crueldade, e que engaiola polos personaxes, moi próximos aos das películas de Fellini, nos que a aparente tolería agacha, en realidade, unha inmensa verdade.
Per primera vegada, Andrea Camilleri i Carlo Lucarelli, els dos mestres de la narrativa negra italiana contemporània, uneixen el seu enginy per oferir-nos una història que té com a protagonistes els seus personatges més famosos: el comissari Salvo Montalbano i la inspectora Grazia Negro.El motiu que els ha posat en contacte és un insòlit homicidi que ha tingut lloc a Bolonya. La víctima ha estat trobada amb una bossa de plàstic al cap. A terra, al costat del cadàver, han aparegut tres peixets vermells. El cas és a les mans de la inspectora Negro, qui en descobrir que la víctima és originària de Vigata demana ajut al seu col·lega sicilià.Però, fins a quin punt Montalbano estarà disposat a participar en una investigació que s'anuncia perillosíssima i taxativament prohibida pels superiors? 
«Más de 300.000 ejemplares vendidos en Italia.» «Conservo cuidadosamente el original con todas sus anotaciones escritas a mano, así como las observaciones del adversario y compañero de fatigas a un tiempo. Sí, adversario, porqué ambos se profesan gran aprecio y admiración, pero son, si cabe, aún más exigentes consigo mismos por temor a no brillar a la altura que la ocasión impone. En resumen, y en sus palabras: ?jugamos, pero no bromeamos.? Carlo dejaba pasar largos meses antes de responder, confesándome por teléfono que ?il Maestro? lo sumía en laberínticos retos de creciente dificultad. Finalmente encontraba su solución, y en el decurso de dicho vaivén me convencí de que ese fructífero e intenso intercambio espistolar entre ambos no estaba exento de ciertos, y muy certeros, golpes. Otra metáfora inevitable: batíanse en duelo como en una partida de ajedrez.» Daniele Di Gennaro Hacía tiempo que nos habían revelado que ambos estaban trabajando en un experimento a cuatro manos. Los dos maestros más grandes de la noevla negra italiana. ¿Qué cabía esperar de tamaña alianza? El resultado es una deliciosa novela breve, pero una obra que se antoja como un divertimento ligero y de gran densidad a un tiempo. La idea de partida tenía como premisa invitar al diálogo a sus dos investigadores: la inspectora boloñesa Grazia Negro y el comisario Salvo Montalbano. Élla, la viva imagen de la determinación, valiente, intrépida. Él, desencantado, agudo, egocéntrico. Una colaboración cuyo desenlace los obligará a situarse al margen de la ley para resolver el caso que les ocupa, enrfentándose, para ello, a la propia policía y a los servicios secretos. Dos personalidades distintas, casi incompatibles, diríase, pero cuyo feliz encuentro resuelve el poliédrico galimatías al que se enfrentan.
Les vides d'en Matteo, en Gianni, la Giulia, l'Anna, en Fabio, l'Andrea i la Renata estan marcades des de la infantesa amb nafres d'aquelles que queden sepultades en zones secretes de la consciència, i que resorgeixen, agreujades, durant les revoltes i autoafirmacions de l'adolescència. Podríem pensar que amb la maduresa, quan les parelles s'estabilitzen i les vides semblen encarrilar-se en la comoditat burgesa, arribaria una certa tranquillitat i pacificació. Però res d'això, ben bé al contrari: l'edat adulta és el moment perfecte perquè tot emergeixi de nou i els elements psíquics es combinin en una estranya barreja que els farà explotar, com si un alquimista insensat hagués jugat durant massa temps i amb massa sort. Amb una llengua eixuta, esmolada, sense concessions a l'expressivitat del sicilià ni a cap altra de les formes de pietas que sovint trobem a la prosa de Camilleri -la ironia, la tendresa o la comprensió per les febleses humanes- Un dissabte amb els amics ens presenta un drama contemporani implacable, en el qual cada personatge és lliurat a la seva condemna i a la deriva inexorable de les seves accions.
A lo largo de su brillante carrera profesional al frente de una entidad bancaria siciliana, donde ha demostrado su habilidad para resolver las complejidades financieras en un entorno minado por la mafia, Febo Germosino, el protagonista de esta novela, ha recibido tres cartas anónimas. Ahora, en la primera mañana de su vida de jubilado, las despliega cuidadosamente junto a una caja de cerillas. Una de ellas, recibida unos años atrás, contiene insinuaciones sobre la supuesta infidelidad de su esposa, la joven viuda con la que se casó hace una década. Elegantísima, enigmática, Adele es una espléndida e irresistible femme fatale, como una réplica de las divas americanas del cine en blanco y negro. Dotada de una sensualidad desinhibida que contrasta con el esmero con el que guarda las apariencias burguesas, Adele ha demostrado ser una esposa entregada a su marido, sólo que, en determinadas ocasiones, viste un viejo traje de chaqueta gris, de una impecable sobriedad, un traje que adquirirá un inquietante simbolismo, cuyo significado hubiese convenido no desentrañar jamás. Una vez más, Andrea Camilleri consigue sorprendernos con una muestra de su fecundidad y maestría literaria. En esta breve e intensa novela de misterio psicológico ?que el autor ha descrito como «una historia conyugal»?, el matrimonio es el escenario de la dimensión cotidiana de la tragedia, a un tiempo último reducto del deseo y de la fantasía, y espejo de una sociedad hondamente corrupta.