Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: James Joyce
Sobre la escritura de James Joyce ofrece una visión completa y accesible de su pensamiento literario y artístico, sus reflexiones sobre el proceso creativo, las técnicas de la narración, el mercado editorial y el papel del escritor. Y lo hace en directo, a través de su propia voz, en una magnífica selección de textos realizada por Federico Sabatini, profesor de la Universidad de Turín, autor asimismo de la introducción, y con una exquisita traducción de Pablo Sauras. Un libro lleno de perlas literarias y un buen complemento ensayístico de las obras narrativas de un gran clásico del siglo XIX.
La carta, sorgida de la comunicació entre dues persones, és una forma literària tan antiga com l'escriptura mateixa. Hi ha hagut cartes de natura reflexiva, com ara els versos de les Epístoles d'Horaci, amb el quals l'escriptor s'adreçava a uns amics, potser ficticis. També hi ha hagut novel·les epistolars, com ara les Lettres persanes de Montesquieu o La Nouvelle Héloïsse de Rousseau, escrites amb una clara finalitat ideològica. I no podem oblidar els epistolaris que recullen les lletres cultes que s'han intercanviat personatges famosos. La diferència de totes aquestes epístoles, les cartes de Joyce no són gens literàries ni tenen res de fictici, ans són privades i fins i tot íntimes. No foren pensades perquè veiessin la llum pública ni reflecteixen cap intercanvi d'idees entre persones assenyades. Són espontànies com la mateixa vida; foren escrites a rajaploma i foren adreçades a persones molt properes, de la mateixa manera que avui dia enviem correus electrònics sense cap altra preocupació que la de respondre immediatament a allò que ens exigeixen les circumstàncies. Llegir aquestes cartes és una experiència colpidora perquè ens permeten copsar gairebé de viu en viu la vigorosa personalitat de Joyce.
A Dublinesos, James Joyce reuneix quinze relats que recreen episodis de la seva ciutat. Les diverses històries s'encreuen i els personatges van i vénen, desapareixen i reapareixen, de manera que s'ha vist en aquest llibre una novel·la amb un únic personatge: Dublin.
Ulises (1922) es un hito señero en la historia, no sólo de la literatura universal, sino de la mente humana. Supone la toma de conciencia de que la vida mental humana no se da sino en forma de lenguaje -palabras, gramática, melodía de la frase-. La palabra interior aparece aquí, a trechos, al descubierto, pero, aun siendo la línea más llamativa en Ulises, es sólo una entre otras: cada uno de sus dieciocho capítulos está escrito en un estilo diferente, casi siempre como imitación o parodia de estilos previos, o bien creando una magna fantasmagoría como la del capítulo 15, el verdadero corazón del libro. La presente traducción -que obtuvo el Premio Nacional de Traducción de 1976-, la más importante de las realizadas por José María Valverde, poeta e historiador de las letras y las ideas, incorpora, en esta nueva aparición, las variantes de la famosa edición Gabler, fruto de una larga investigación filológica, y modifica algunos matices de la primera versión.
L?Ulisses constitueix el gran repte de tot amant de la literatura. Alguns se l?han llegit, d?altres se l?han llegit i n?han gaudit, i un tercer grup, potser el més nombrós, s?ha rendit al cap d?unes quantes pàgines. No podem obviar que és un text difícil, però, com que està definit com una comèdia, hem de pensar que, si som capaços d?entendre?l, aconseguirem prosseguir la lectura fins al final i, si és així, ens haurem divertit (potser no a riallades, però sí amb el plàcid somriure còmplice de la ironia). N?existeix ja una excel·lent traducció al català (1980) a càrrec de Joaquim Mallafrè. Però és un text net, sense informació addicional, i això comporta problemes de recepció. Pensem que una mica d?ajuda és essencial per fer de l?Ulisses un llibre a l?abast d?un gran públic. Per això acompanyem el text d?una breu introducció per a cada episodi i gran abundància de notes a peu de pàgina. Aquesta edició i traducció de Carles Llorach pretén facilitar la comprensió del text, enganxar el lector a la novel·la i fer-ne al capdavall, potser, un adepte incondicional.
Con una propuesta de lectura creativa, De Conatus reedita Los muertos, un relato perfecto para entrar en el mundo de Joyce y reconocer sus recursos narrativos.Los muertos está considerado uno de los mejores relatos de la Historia de la Literatur
In ´Dubliners´, completed when Joyce was only 25, the author produced a definitive group portrait. The book is rooted in an accurate apprehension of the detail of Dublin life. The author also wrote ´Ulysses´ and ´Portrait of the Artist as a Young Man´.
"Mi intención era escribir un capítulo de la historia moral de mi país y escogí Dublín para escenificarla porque esa ciudad me parecía el centro de la parálisis". Así explica el artista lo que para él constituyó una especie de ejercicio de exorcismo contra sus demonios interiores. Unos cuentos que debemos leer con precaución, prestos a percibir los ecos y los silencios.