Un marinaio tunisino colpito a morte su un peschereccio e un commerciante accoltellato nell'ascensore. Due omicidi senza nessuna apparente connessione. Fra servizi segreti, un libretto di banca, un bambino affamato e una vecchia signora immobilizzata, il commissario alle prese con la sua terza indagine. Con una nota di Simonetta Agnello Hornby.
L?únic que fa el Vito per matar el temps és donar menjar a les gallines i ficar-se al llit amb la dona del veí. De fet, a la Sicília dels anys seixanta no es pot fer gaire cosa més, a banda, és clar, d?intentar no ficar-se en els assumptes de la màfia. Però un dia el Vito s?adona que potser algun capo s?ha equivocat de víctima: se salva, qui sap com, d?una bala anònima, li maten una pila ben bona de gallines i es troba dos assassins a sou a la porta. Tot això sabent que el marit de la seva amant és un tros de pa... A sobre, el mariscal Corbo ?que prefigura l?inoblidable comissari Montalbano? té un cas d?assassinat entre mans i acaba d?embolicar la situació del Vito, que ja era prou delicada. El curs de les coses submergeix el lector en les intrigues més inquietants, plenes d?humor i de vegades sanguinàries de la Sicília profunda.
Cada quinze dies les noies de la pensió Eva són substituïdes per una remesa nova, i al ritme d'aquesta successió de dones de l'ofici, el jovent de Vigata va obrint els ulls als misteris del món. Però no només als de la carn. Amb la imminència de la guerra mundial, en Nenè, en Ciccio i en Jacolino passen de la descoberta de l'amor a la de la mort, en una època històrica en què les cases "closes" representen per a la població masculina l'últim refugi contra els rigors d'un feixisme cada dia més absurd.Per les estances de la pensió hi transiten personatges provincials i somnolents, típics dels anys trenta, que el lector reconeixerà d'altres novel·les de Camilleri. Des del vell cavaller Calcedonio Lardera, a qui el fragor dels bombardejos restitueix per un instant la virilitat perduda, fins a Teresa Biagiotti, àlies Tatiana, bagassa comunista capaç d'amagar el somriure mostatxut de Stalin en l'indret més insospitat.
Andrea Camilleri és a punt de fer noranta-dos anys i la seva besneta Matilda, quatre. Com que sap queno la veurà créixer, decideix escriure-li una carta perquè la llegeixi quan sigui jove.En uns folis plens d'emoció, humor i autenticitat, Camilleri refà les etapes d'una vida rica i intensa, desdel record d'infantesa d'un espectacle teatral davant d'un ministre de Mussolini, a una massacre de lamàfia, la trobada amb Rosetta, el seu amor per sempre, o la seva amistat amb Elvira Sellerio.Cada episodi parla dels valors que fan que la vida valgui la pena: les arrels, l'amor, l'amistat, la política,la literatura. A més, Camilleri té el coratge d'admetre els seus errors i les esperances fallides en lesgrans ideologies, i sap que el llegat que deixa a Matilda és ple d'incerteses.
Un marinaio tunisino colpito a morte su un peschereccio e un commerciante accoltellato nell'ascensore. Due omicidi senza nessuna apparente connessione. Fra servizi segreti, un libretto di banca, un bambino affamato e una vecchia signora immobilizzata, il commissario alle prese con la sua terza indagine. Con una nota di Simonetta Agnello Hornby.
L?únic que fa el Vito per matar el temps és donar menjar a les gallines i ficar-se al llit amb la dona del veí. De fet, a la Sicília dels anys seixanta no es pot fer gaire cosa més, a banda, és clar, d?intentar no ficar-se en els assumptes de la màfia. Però un dia el Vito s?adona que potser algun capo s?ha equivocat de víctima: se salva, qui sap com, d?una bala anònima, li maten una pila ben bona de gallines i es troba dos assassins a sou a la porta. Tot això sabent que el marit de la seva amant és un tros de pa... A sobre, el mariscal Corbo ?que prefigura l?inoblidable comissari Montalbano? té un cas d?assassinat entre mans i acaba d?embolicar la situació del Vito, que ja era prou delicada. El curs de les coses submergeix el lector en les intrigues més inquietants, plenes d?humor i de vegades sanguinàries de la Sicília profunda.
Cada quinze dies les noies de la pensió Eva són substituïdes per una remesa nova, i al ritme d'aquesta successió de dones de l'ofici, el jovent de Vigata va obrint els ulls als misteris del món. Però no només als de la carn. Amb la imminència de la guerra mundial, en Nenè, en Ciccio i en Jacolino passen de la descoberta de l'amor a la de la mort, en una època històrica en què les cases "closes" representen per a la població masculina l'últim refugi contra els rigors d'un feixisme cada dia més absurd.Per les estances de la pensió hi transiten personatges provincials i somnolents, típics dels anys trenta, que el lector reconeixerà d'altres novel·les de Camilleri. Des del vell cavaller Calcedonio Lardera, a qui el fragor dels bombardejos restitueix per un instant la virilitat perduda, fins a Teresa Biagiotti, àlies Tatiana, bagassa comunista capaç d'amagar el somriure mostatxut de Stalin en l'indret més insospitat. 
Andrea Camilleri és a punt de fer noranta-dos anys i la seva besneta Matilda, quatre. Com que sap queno la veurà créixer, decideix escriure-li una carta perquè la llegeixi quan sigui jove.En uns folis plens d'emoció, humor i autenticitat, Camilleri refà les etapes d'una vida rica i intensa, desdel record d'infantesa d'un espectacle teatral davant d'un ministre de Mussolini, a una massacre de lamàfia, la trobada amb Rosetta, el seu amor per sempre, o la seva amistat amb Elvira Sellerio.Cada episodi parla dels valors que fan que la vida valgui la pena: les arrels, l'amor, l'amistat, la política,la literatura. A més, Camilleri té el coratge d'admetre els seus errors i les esperances fallides en lesgrans ideologies, i sap que el llegat que deixa a Matilda és ple d'incerteses.
