Hi ha poques experiències tant reveladores, tan trasbalsadores, com la lectura del gran cicle proustià A la recerca del temps perdut. Aquesta nova traducció catalana del clàssic per excel·lència de la novel·la francesa del segle XX és una invitació a no deixar-se perdre l'immens plaer de seguir, agafat a la mà de Proust, la bellíssima evocació i la reconstrucció tenaç de la seva adolescència.
«Las cosas hermosas que escribiremos si poseemos talento están en nosotros, difusas, como el recuerdo de una melodía que nos cautiva sin que podamos acordarnos de ella», escribe Proust en Contra Sainte-Beuve, y en efecto, en esta obra el autor empezó a recordar esa melodía que se convertiría, años después, en su célebre En busca del tiempo perdido. Bajo la forma de una conversación con su madre, Proust despliega numerosos motivos de esa cadencia: momentos en que un pequeño gesto del presente le lleva al pasado (entre ellos la escena que prefigura aquella otra, famosa, de la magdalena); el insomio y los sueños; los ruidos de la calle que se cuelan en la habitación; una hermosa condesa; la impresión que causa en él un rayo de luz en el balcón; la llegada a Venecia; páginas memorables sobre Sainte-Beuve, Nerval, Baudelaire y Balzac; los Guermantes; la infancia en Combray...Contra Sainte-Beuve. Recuerdos de una mañana es un conjunto de fragmentos, de índole y origen diversos, que Proust redactó entre 1908 y 1909 y que quedó inédito a la muerte del autor. Si al principio dudó entre un ensayo de factura clásica en torno a Sainte-Beuve o un relato que comenzaría una mañana, cuando su madre se acercara a su cama y ambos dialogaran sobre literatura, poco a poco la narrativa fue ganando terreno para ir convirténdose en relatos en torno a la memoria recuperada.
A Balbec, el protagonista és convidat a una vetllada a la qual assisteix el baró de Charlus, que acudeix a la cita amb el seu protegit, Morel, un virtuós del violí de procedència humil, amb qui el baró ha establert una relació en què conflueixen dues forces: lambició den Morel i lànsia den Charlus per seduir el violinista. Daltra banda, les sospites del protagonista sobre lorientació sexual de lAlbertine arriben al paroxisme quan sassabenta, en una conversa casual, que és amiga íntima de la senyoreta de Vinteuil, lhomosexualitat de la qual és un secret de domini públic. Això accentua en gran manera la gelosia de Marcel, que tenia la intenció de demanar-la en matrimoni als seus pares.
Hi ha poques experiències tan reveladores, tan trasbalsadores, com la lectura del gran cicle proustià A la recerca del temps perdut. Aquesta nova traducció catalana del clàssic per excel·lència de la novel·la francesa del segle xx és una invitació a no deixar-se perdre l'immens plaer de seguir, agafats a la mà de Proust, la bellíssima evocació i la reconstrucció tenaç de la seva adolescència. El contingut d'aquest volum, Pel cantó de Swann, coincideix plenament amb el del primer volum del cicle tal com Proust el va publicar el 1913. Inclou, doncs, "Combray", "Un amor de Swann" i "Els noms de país: el nom". La traducció de Valèria Gaillard fa honor alhora al refinament artístic de la prosa de Proust i a la familiaritat de la veu que, d'un cap a l'altre d'A la recerca del temps perdut, ens parla i ens guia en la fascinació de la lectura.
Hi ha poques experiències tan reveladores, tan trasbalsadores, com la lectura del gran cicle proustià A la recerca del temps perdut. Aquesta nova traducció catalana del clàssic per excel·lència de la novel·la francesa del segle xx és una invitació a no deixar-se perdre l'immens plaer de seguir, agafats a la mà de Proust, la bellíssima evocació i la reconstrucció tenaç de la seva adolescència. El contingut d'aquest volum, Pel cantó de Swann, coincideix plenament amb el del primer volum del cicle tal com Proust el va publicar el 1913. Inclou, doncs, "Combray", "Un amor de Swann" i "Els noms de país: el nom". La traducció de Valèria Gaillard fa honor alhora al refinament artístic de la prosa de Proust i a la familiaritat de la veu que, d'un cap a l'altre d'A la recerca del temps perdut, ens parla i ens guia en la fascinació de la lectura.
Hi ha poques experiències tant reveladores, tan trasbalsadores, com la lectura del gran cicle proustià A la recerca del temps perdut. Aquesta nova traducció catalana del clàssic per excel·lència de la novel·la francesa del segle XX és una invitació a no deixar-se perdre l'immens plaer de seguir, agafat a la mà de Proust, la bellíssima evocació i la reconstrucció tenaç de la seva adolescència. 
«Las cosas hermosas que escribiremos si poseemos talento están en nosotros, difusas, como el recuerdo de una melodía que nos cautiva sin que podamos acordarnos de ella», escribe Proust en Contra Sainte-Beuve, y en efecto, en esta obra el autor empezó a recordar esa melodía que se convertiría, años después, en su célebre En busca del tiempo perdido. Bajo la forma de una conversación con su madre, Proust despliega numerosos motivos de esa cadencia: momentos en que un pequeño gesto del presente le lleva al pasado (entre ellos la escena que prefigura aquella otra, famosa, de la magdalena); el insomio y los sueños; los ruidos de la calle que se cuelan en la habitación; una hermosa condesa; la impresión que causa en él un rayo de luz en el balcón; la llegada a Venecia; páginas memorables sobre Sainte-Beuve, Nerval, Baudelaire y Balzac; los Guermantes; la infancia en Combray...Contra Sainte-Beuve. Recuerdos de una mañana es un conjunto de fragmentos, de índole y origen diversos, que Proust redactó entre 1908 y 1909 y que quedó inédito a la muerte del autor. Si al principio dudó entre un ensayo de factura clásica en torno a Sainte-Beuve o un relato que comenzaría una mañana, cuando su madre se acercara a su cama y ambos dialogaran sobre literatura, poco a poco la narrativa fue ganando terreno para ir convirténdose en relatos en torno a la memoria recuperada.
Es una especie de cuento filosófico en el que el protagonista al querer mezclar el arte y el amor , fracasa en ambos
A Balbec, el protagonista és convidat a una vetllada a la qual assisteix el baró de Charlus, que acudeix a la cita amb el seu protegit, Morel, un virtuós del violí de procedència humil, amb qui el baró ha establert una relació en què conflueixen dues forces: lambició den Morel i lànsia den Charlus per seduir el violinista. Daltra banda, les sospites del protagonista sobre lorientació sexual de lAlbertine arriben al paroxisme quan sassabenta, en una conversa casual, que és amiga íntima de la senyoreta de Vinteuil, lhomosexualitat de la qual és un secret de domini públic. Això accentua en gran manera la gelosia de Marcel, que tenia la intenció de demanar-la en matrimoni als seus pares.
Hi ha poques experiències tan reveladores, tan trasbalsadores, com la lectura del gran cicle proustià A la recerca del temps perdut. Aquesta nova traducció catalana del clàssic per excel·lència de la novel·la francesa del segle xx és una invitació a no deixar-se perdre l'immens plaer de seguir, agafats a la mà de Proust, la bellíssima evocació i la reconstrucció tenaç de la seva adolescència. El contingut d'aquest volum, Pel cantó de Swann, coincideix plenament amb el del primer volum del cicle tal com Proust el va publicar el 1913. Inclou, doncs, "Combray", "Un amor de Swann" i "Els noms de país: el nom". La traducció de Valèria Gaillard fa honor alhora al refinament artístic de la prosa de Proust i a la familiaritat de la veu que, d'un cap a l'altre d'A la recerca del temps perdut, ens parla i ens guia en la fascinació de la lectura.
Hi ha poques experiències tan reveladores, tan trasbalsadores, com la lectura del gran cicle proustià A la recerca del temps perdut. Aquesta nova traducció catalana del clàssic per excel·lència de la novel·la francesa del segle xx és una invitació a no deixar-se perdre l'immens plaer de seguir, agafats a la mà de Proust, la bellíssima evocació i la reconstrucció tenaç de la seva adolescència. El contingut d'aquest volum, Pel cantó de Swann, coincideix plenament amb el del primer volum del cicle tal com Proust el va publicar el 1913. Inclou, doncs, "Combray", "Un amor de Swann" i "Els noms de país: el nom". La traducció de Valèria Gaillard fa honor alhora al refinament artístic de la prosa de Proust i a la familiaritat de la veu que, d'un cap a l'altre d'A la recerca del temps perdut, ens parla i ens guia en la fascinació de la lectura.