Publicat per primer cop l?any 1968, traduït i reeditat nombroses vegades, El Saltamartí és undels llibres de referència de Joan Brossa. A continuació, reproduïm el poema del mateix títol:
Joan Brossa (1919, Barcelona) está considerado como el único poeta vanguardista que ha sabido juntar en su obra el espectáculo y la cotidianeidad, la magia y la realidad social, junto a un sarcasmo poco habitual en la poesía. Su obra supone un acto de ruptura con las poéticas tradicionales a través de una originalísima estética. 2ª edición (1990, 2013).
Fora de l'umbracle és un recull unitari de poemes que Joan Brossa deixà enllestit en vida però que romangué inèdit segurament per les dificultats d'edició que trobà davant la gran quantitat de poemes visuals que conté. Aquest poemari combina la poesia literària tradicional amb la poesia visual, i planteja reflexions sobre la naturalesa del signe lingüístic i la seva relació amb la realitat material, sobre el lloc de l'home en la història i sobre la societat del seu temps especialment sobre els fets del maig de 1968, ja que el llibre fou escrit durant aquest any. La publicació d'un inèdit de Joan Brossa és, sens dubte, tot un esdeveniment literari, i contribueix a la necessària i urgent edició de les obres que el poeta deixà inèdites per tal de propiciar un bon coneixement tant de la pràctica literària de Brossa com de les seves idees sobre la poesia i la societat. En aquest sentit, Fora de l'umbracle és una obra ideal per assolir aquests objectius. D'una banda, perquè fa pública una part desconeguda del corpus brossià; una part, a més, molt peculiar i significativa, ja que és el llibre de Brossa que inclou més poesia visual d'entre els que la combinen amb la poesia literària. D'altra banda, és un llibre que conté reflexions cabdals del poeta sobre el fet poètic, sobre la relació entre el signe lingüístic i el visual, i sobre la societat en crisi del maig de 1968. L'estudi introductori de l'especialista en lobra de Brossa, Glòria Bordons, il·lumina, a partir daquesta obra inèdita, nous espais del conjunt de l'obra brossiana i apunta noves perspectives des de les quals encarar-s'hi. L'edició d'aquest volum significa la reactivació de la col·leccó de clàssics catalans Biblioteca Catalana, amb la voluntat d'editar altres volums de l'obra poètica de Joan Brossa.
La Fundació Joan Brossa rescata dos inèdits del gran poeta avanguardista de finals del XX.Creieu-me: en apropar-vos al meu voltant no espereu un gran discurs. Entreu a la barraca! Allò que veureu no té precedents! No solament us mirareu bocabadats, sinó que us quedareu complaguts i atordits d'admiració. I quin és el preu de l'entrada? Doncs el que m'ha inspirat el sentit comú. Us dic que és a l'abast de tots. Tothom estarà assegut còmodament. Entreu! Entreu! Entreu!
Fotopoemario es el resultado de un esfuerzo conjunto entre el poeta Joan Brossa y el fotógrafo Chema Madoz. Ambos, desde la palabra el primero y desde la imagen el segundo, demuestran que, si bien una imagen puede valer más que mil palabras, un poema a su vez puede ofrecernos una gran imagen. Un delicado volumen en el que las imágenes de uno de nuestros fotógrafos más internacionales dialogan con el mejor de nuestros poetas visuales. Un regalo para la vista.
La poesia no és una assignatura; tampoc no és col·lecció de fòssils ni papallones assecades. Llegir poesia no és classificar entitats mortes per superar exàmens circumstancials. No es tracta, encara menys, de descriure'n la morfologia externa i aprofitar l'avinentesa per fer excursions per paisatges no literaris. La poesia constitueix un procés de coneixement de les múltiples individualitats que conformen la nostra pròpia individualitat. La lectura és i ha de ser una experiència de coneixement. Què hi fa si els versos són del segle XII o del segle XX? Què hi fa si els contextos històrics, socials, estètics o polítics són distints i distants? La poesia conté una ànima universal que ens afecta i ens implica perquè ens mostra un racó de la nostra ànima per explorar. L'antologia que teniu a les mans us ofereix la possibilitat d'establir d'una manera raonada i explícita el moviment que sempre lliga el creador i el lector creatiu. I alhora permet de fer un tast de tots els gustos i els ingredients que intervenen en l'itinerari únic que és la poesia catalana: posar el cervell al vent dels corrents estètics, estendre la roba de la interpretació als oratges de les èpoques i de les escoles literàries, campar entre les formes canviants dels metres i dels ritmes. Llegir aquest llibre us ajudarà a reconèixer el vestit amb què el nostre país, al llarg de la història, es presenta al món, perquè un país també s'ha d'entendre per com canta, per com ha cantat. Si llegir poesia s'acaba convertint en una assignaturització de la lírica, només pot ser responsabilitat del lector, sigui estudiant o professor. Amb aquesta antologia comentada us convidem a ultrar els límits de l'assignatura per aprendre a interpretar, i a interpretar-vos, des del poema concret.Si llegir poesia s'acaba convertint en una assignaturització de la lírica, només pot ser responsabilitat del lector, sigui estudiant o professor. Enric Martin és professor de llengua i de literatura catalanes a l'IES Jaume Callís de Vic i de la Universitat de Vic. També és lector agosarat i activista de múltiples iniciatives culturals en el marc de l'ensenyament. Josep Paré és professor de llengua i de literatura catalanes a l'IES Jaume Callís de Vic, i, durant catorze anys, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat edicions i estudis sobre l'obra de Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Joaquim Ruyra, entre d'altres. Ha exercit de crític literari i de dramaturg. És membre del consell de redacció de la revista Els Marges i membre de la Societat Verdaguer.
Publicat per primer cop l?any 1968, traduït i reeditat nombroses vegades, El Saltamartí és undels llibres de referència de Joan Brossa. A continuació, reproduïm el poema del mateix títol:
Joan Brossa (1919, Barcelona) está considerado como el único poeta vanguardista que ha sabido juntar en su obra el espectáculo y la cotidianeidad, la magia y la realidad social, junto a un sarcasmo poco habitual en la poesía. Su obra supone un acto de ruptura con las poéticas tradicionales a través de una originalísima estética. 2ª edición (1990, 2013).
Fora de l'umbracle és un recull unitari de poemes que Joan Brossa deixà enllestit en vida però que romangué inèdit segurament per les dificultats d'edició que trobà davant la gran quantitat de poemes visuals que conté. Aquest poemari combina la poesia literària tradicional amb la poesia visual, i planteja reflexions sobre la naturalesa del signe lingüístic i la seva relació amb la realitat material, sobre el lloc de l'home en la història i sobre la societat del seu temps especialment sobre els fets del maig de 1968, ja que el llibre fou escrit durant aquest any. La publicació d'un inèdit de Joan Brossa és, sens dubte, tot un esdeveniment literari, i contribueix a la necessària i urgent edició de les obres que el poeta deixà inèdites per tal de propiciar un bon coneixement tant de la pràctica literària de Brossa com de les seves idees sobre la poesia i la societat. En aquest sentit, Fora de l'umbracle és una obra ideal per assolir aquests objectius. D'una banda, perquè fa pública una part desconeguda del corpus brossià; una part, a més, molt peculiar i significativa, ja que és el llibre de Brossa que inclou més poesia visual d'entre els que la combinen amb la poesia literària. D'altra banda, és un llibre que conté reflexions cabdals del poeta sobre el fet poètic, sobre la relació entre el signe lingüístic i el visual, i sobre la societat en crisi del maig de 1968. L'estudi introductori de l'especialista en lobra de Brossa, Glòria Bordons, il·lumina, a partir daquesta obra inèdita, nous espais del conjunt de l'obra brossiana i apunta noves perspectives des de les quals encarar-s'hi. L'edició d'aquest volum significa la reactivació de la col·leccó de clàssics catalans Biblioteca Catalana, amb la voluntat d'editar altres volums de l'obra poètica de Joan Brossa.
La Fundació Joan Brossa rescata dos inèdits del gran poeta avanguardista de finals del XX.Creieu-me: en apropar-vos al meu voltant no espereu un gran discurs. Entreu a la barraca! Allò que veureu no té precedents! No solament us mirareu bocabadats, sinó que us quedareu complaguts i atordits d'admiració. I quin és el preu de l'entrada? Doncs el que m'ha inspirat el sentit comú. Us dic que és a l'abast de tots. Tothom estarà assegut còmodament. Entreu! Entreu! Entreu!
Fotopoemario es el resultado de un esfuerzo conjunto entre el poeta Joan Brossa y el fotógrafo Chema Madoz. Ambos, desde la palabra el primero y desde la imagen el segundo, demuestran que, si bien una imagen puede valer más que mil palabras, un poema a su vez puede ofrecernos una gran imagen. Un delicado volumen en el que las imágenes de uno de nuestros fotógrafos más internacionales dialogan con el mejor de nuestros poetas visuales. Un regalo para la vista.
La poesia no és una assignatura; tampoc no és col·lecció de fòssils ni papallones assecades. Llegir poesia no és classificar entitats mortes per superar exàmens circumstancials. No es tracta, encara menys, de descriure'n la morfologia externa i aprofitar l'avinentesa per fer excursions per paisatges no literaris. La poesia constitueix un procés de coneixement de les múltiples individualitats que conformen la nostra pròpia individualitat. La lectura és i ha de ser una experiència de coneixement. Què hi fa si els versos són del segle XII o del segle XX? Què hi fa si els contextos històrics, socials, estètics o polítics són distints i distants? La poesia conté una ànima universal que ens afecta i ens implica perquè ens mostra un racó de la nostra ànima per explorar. L'antologia que teniu a les mans us ofereix la possibilitat d'establir d'una manera raonada i explícita el moviment que sempre lliga el creador i el lector creatiu. I alhora permet de fer un tast de tots els gustos i els ingredients que intervenen en l'itinerari únic que és la poesia catalana: posar el cervell al vent dels corrents estètics, estendre la roba de la interpretació als oratges de les èpoques i de les escoles literàries, campar entre les formes canviants dels metres i dels ritmes. Llegir aquest llibre us ajudarà a reconèixer el vestit amb què el nostre país, al llarg de la història, es presenta al món, perquè un país també s'ha d'entendre per com canta, per com ha cantat. Si llegir poesia s'acaba convertint en una assignaturització de la lírica, només pot ser responsabilitat del lector, sigui estudiant o professor. Amb aquesta antologia comentada us convidem a ultrar els límits de l'assignatura per aprendre a interpretar, i a interpretar-vos, des del poema concret.Si llegir poesia s'acaba convertint en una assignaturització de la lírica, només pot ser responsabilitat del lector, sigui estudiant o professor. Enric Martin és professor de llengua i de literatura catalanes a l'IES Jaume Callís de Vic i de la Universitat de Vic. També és lector agosarat i activista de múltiples iniciatives culturals en el marc de l'ensenyament. Josep Paré és professor de llengua i de literatura catalanes a l'IES Jaume Callís de Vic, i, durant catorze anys, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat edicions i estudis sobre l'obra de Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Joaquim Ruyra, entre d'altres. Ha exercit de crític literari i de dramaturg. És membre del consell de redacció de la revista Els Marges i membre de la Societat Verdaguer.