Una noche, muy tarde, acosada por un repentino ataque de hambre, una pareja que apenas ha empezado a convivir y casi no tiene comida en casa decide salir a buscar un restaurante abierto donde poder saciarse. El hombre confiesa a su compañera que ya ha sufrido otro episodio similar en el pasado, resuelto con el asalto a una panadería, donde él y un amigo de la época pudieron comer pan hasta hartarse a cambio de recibir una imprecisa maldición y escuchar sin ganas la música preferida del panadero, fanático de Wagner. Desaforada, la pareja cede a la presión del hambre y sale a la noche de Tokio armada con una vieja escopeta, buscando el olor a pan.
En su obra más reciente, Haruki Murakami ofrece a los lectores siete relatos en torno al aislamiento y la soledad que preceden o siguen a la relación amorosa: hombres que han perdido a una mujer, o cuya relación ha estado marcada por el desencuentro, asisten inermes al regreso de los fantasmas del pasado, viven el enamoramiento como una enfermedad letal, son incapaces de establecer una comunicación plena con la pareja, o ven extrañamente interrumpida su historia de amor. Otros experimentan atormentados amores no correspondidos o, incluso, como en el relato protagonizado por una metamorfosis kafkiana, desconocen todavía los mecanismos del afecto y del sexo. Sin embargo, las verdaderas protagonistas de estos relatos ?llenos de guiños a los Beatles, el jazz, Kafka, Las mil y una noches o, en el caso del título, Hemingway?, son ellas, las mujeres, que, misteriosas, irrumpen en la vida de los hombres para desaparecer, dejando una huella imborrable en la vida de aquellos que las han amado, o de los que, al menos, intentaron amarlas.
Com el viatge etrnament circular del satèl·lit rus Sputnik, però en el context de la gran metròpoli de Tòkio, tres persones es busquen desesperadament intentant trencar amb la inèrcia de la vida solitària. El narrador és un jove professor de primària que està enamorat de Sumire, una noia impulsiva i desordenada, una admiradora de Kerouac amb aspiracions literàries; i Miu és una dona de negocis, 17 anys més gran que Sumire, casada, molt rica i molt bonica. Sumire estima Miu com no ha estimat mai cap noi. I Miu li podria correspondre, però un obstacle invisible, un secret esgarrifós, fa que s'allunyi del sexe i potser del món.
L'Aomame és una misteriosa jove d'uns trenta anys que assassina maltractadors i que, quan comença la novel·la, està atrapada en unembús, dins d'un taxi, camí de cometre un dels seus homicidis. En una altra escena, en Tengo, un jove escriptor que no ha publicat mai i es guanya la vida fent de professor de matemàtiques, es troba atrapat quan un prestigiós editor li demana que reescrigui l'obra d'una jove promesa. A partir d'aquí, les vides de l'Aomame i en Tengo s'aniran encreuant sense arribar a tocar-se mai, en una novel·la al més pur estil Murakami. Amb el punt just de tendresa i melangia, i plena d'escenes màgiques i personatges inoblidables, desclassats i solitaris, 1Q84 és una novel·la esplèndida i ambiciosa que ens transporta a un Tòquio alternatiu en un any que George Orwell va fer emblemàtic, el 1984. La novel·la potser més esperada de l'autor -acollida arreu del món amb gran expectació-, recupera un dels seus grans temes, el de l'enfrontament de l'individu amb la societat i amb el sistema imperant, i reprodueix un món original, fosc i alhora lluminós, que molts reconeixeran com l'univers narratiu de Haruki Murakami.Per llegir el discurs d'acceptació del XXIII Premi Internacional de Catalunya, aneu aquí.
Reprenent el terreny de la irrealitat i el subconscient que trobàvem a la Crònica de l'ocell que fa girar el món i After Dark, la novel·la es construeix a partir de dues línies narratives paral·leles que finalment acaben convergint. En l'una, assistim a una guerra d'informació entre dues societats en un Tòquio estrany i anacrònic; en l'altra, ens endinsem en un món fosc i obscur en el qual els personatges no tenen ombra, ni ment, ni capacitat de somiar. Desesperat país de les meravelles i la Fi del Món és un tour de force que va llançar Murakami a la fama internacional, i ressegueix el camí de descens d'un home a la farsa del submón kafkià, de la compassió i la independència, de l'argot i la filosofia. El resultat: una fantasia salvatge, al·lucinant i molt seductora, en la línia de les novel·les més divertides i experimentals de l'autor de culte més de moda del moment.
Dos historias paralelas se desarrollan en escenarios de nombre evocador: una transcurre en el llamado «fin del mundo», una misteriosa ciudad amurallada; la otra, en un Tokio de un futuro quizá no muy lejano, un frío y despiadado país de las maravillas. En la primera, el narrador y protagonista, anónimo, se ve privado de su sombra, poco a poco también de sus recuerdos, e impelido a leer sueños entre unos habitantes de extrañas carencias anímicas y unicornios cuyo pelaje se torna dorado en invierno. En la segunda historia, el protagonista es un informático de gustos refinados que trabaja en una turbia institución gubernamental, enfrentada a otra organización no menos siniestra en una guerra por el control de la información; sus servicios son requeridos por un inquietante científico que juguetea con la manipulación de la conciencia y de la mente y vive aislado en la red de alcantarillado, una red poblada por los tinieblos, tenebrosas criaturas carnívoras.
En 1982, tras dejar el local de jazz que regentaba y decidir que, en adelante, se dedicaría exclusivamente a escribir, Haruki Murakami comenzó también a correr. Al año siguiente correría en solitario el trayecto que separa Atenas de Maratón, su bautizo en esta carrera clásica. Ahora, ya con numerosos libros publicados con gran éxito en todo el mundo, y después de participar en muchas carreras de larga distancia en diferentes ciudades y parajes, Murakami reflexiona sobre la influencia que este deporte ha ejercido en su vida y en su obra. Mientras habla de sus duros entrenamientos diarios y su afán de superación, de su pasión por la música o de los lugares a los que viaja, va dibujándose la idea de que, para Murakami, escribir y correr se han convertido en una actitud vital. Reflexivo y divertido, filosófico y lleno de anécdotas, este volumen nos adentra plenamente en el universo de un autor que ha deslumbrado a la crítica más exigente y hechizado a miles de lectores.
Cerca ya de medianoche, en esas horas en que todo se vuelve dolorosamente nítido o angustiosamente desdibujado, Mari, sentada sola a la mesa de un bar-restaurante, se toma un café mientras lee. La interrumpe un joven músico, Takahashi, al que Mari ha visto una única vez, en una cita de su hermana Eri, modelo profesional. Ésta, mientras tanto, duerme en su habitación, sumida en un sueño «demasiado perfecto, demasiado puro». Mari ha perdido el último tren de vuelta a casa y piensa pasarse la noche leyendo en el restaurante; Takahashi se va a ensayar con su grupo, pero promete regresar antes del alba. Mari sufre una segunda interrupción: Kaoru, la encargada de un «hotel por horas», pide que le ayude con una prostituta china agredida por un cliente. Dan las doce. En la habitación donde Eri sigue sumida en una dulce inconsciencia, el televisor cobra vida y poco a poco empieza a distinguirse en la pantalla una imagen turbadora... pese a que el televisor no está enchufado.
A mig camí entre el llibre d'autosuperació i el relat de ficció, aquest llibre ens explica el canvi vital que va representar per a Murakami voler córrer maratons. Jove noctàmbul, descobreix als trenta anys la seva vocació literària i, alhora, la incompatibilitat d'una vida creativa amb una vida desordenada. Decideix fer un canvi radical i se sotmet a una dura autodisciplina física d'entrenament. En un relat íntim i commovedor, Murakami es despulla davant dels lectors i troba una manera literària de mostrar-nos el procés que el va portar a córrer, a més de descobrir-nos la seva manera de treballar i, en definitiva, de veure el món en què vivim.
Considerada el clàssic modern per excel·lència de la literatura japonesa, Tòquio Blues narra l'educació sentimental d'un jove estudiant al Tòquio dels anys seixanta. Introvertit, tímid i seriós, Toru Watanabe s'enamora de Naoko, una noia impenetrable, i pateix una crisi que el porta a l'aïllament social i a la reclusió. Davant les dificultats de la seva relació amb la Naoko, Toru es llança a un espiral de sexe esporàdic i un dia coneix la Midori, una noia vital, exuberant i plena de vida que revolucionarà el seu món ordenat i tranquil.Tendra, escrita amb to melancòlic i sensual i amb un ritme molt àgil, Tòquio Blues narra, amb una encertada i equilibrada mescla de melancolia i sentit de l'humor, les angoixes adolescents, el desengany del primer amor i el trànsit a l'edat adulta.
A las voces de Aomame ?la enigmática instructora de gimnasia y asesina? y de Tengo ?el profesor de matemáticas y escritor?, se suma, en este tercer volumen de la novela 1Q84, la de un nuevo personaje, un detective llamado Ushikawa. Su última misión, encargada por Vanguardia, el misterioso culto religioso, consistió en comprobar si Aomame era digna de confianza para trabajar para el líder. Ushikawa dio el visto bueno a la joven, pero ésta los traicionó a todos, cometió un nuevo asesinato y luego desapareció. Si el detective no logra encontrarla, la venganza de la secta se abatirá sobre él. Entretanto, Aomame y Tengo, cada uno a su modo, siguen deseándose en la ausencia, buscándose ?en el más puro estilo de Murakami? casi sin moverse de su sitio, aislados, quizás a punto de experimentar un giro radical en sus vidas y esperando un reencuentro que los redima... en el mundo de 1984, o en el de 1Q84, ese fantasmagórico universo con dos lunas.
L'Aomame i en Tengo es continuen buscant al misteriós Tòquio d'1Q84. Però els membres del grup religiós Sakigake, l'enigmàtica gent petita que actua des de l'ombra, els gats que en fer-se de nit ocupen un poble desolat, el corb que cada dia visita sens falta la Fukaeri... sembla que tot vol impedir que s'acabin trobant. Des del cel, dues llunes observen impertorbables els esforços dels amants, mentre, de peus a terra, l'investigador Ushikawa, dotat d'una tenacitat i un instint prodigiosos que res en el seu aspecte no suggereix, va estrenyent el cercle al seu voltant, a poc a poc però de manera inexorable. Després de l'enorme èxit obtingut per Murakami -autor sempre fidel a l'univers narratiu que l'ha convertit en uns dels novel·listes més seguits i reconeguts a tot el món- amb els dos primers llibres d' 1Q84, en aquest tercer porta al desenllaç la història d'uns personatges que lluiten per reescriure el passat amb uns mitjans i uns objectius diametralment oposats als del clàssic de George Orwell.
L'Aomame és una misteriosa jove d'uns trenta anys que assassina maltractadors i que, quan comença la novel·la, està atrapada en un embús, dins d'un taxi, camí de cometre un dels seus homicidis. En una altra escena,en Tengo, un jove escriptor que no ha publicat mai i es guanya la vida fent de professor de matemàtiques, es troba atrapat quan un prestigiós editor li demana que reescrigui l'obra d'una jove promesa. A partir d'aquí, les vides de l'Aomame i en Tengo s'aniran encreuant sense arribar a tocar-se mai, en una novel·la al més pur estil Murakami. Amb el punt just de tendresa i melangia, i plena d'escenes màgiques i personatges inoblidables, desclassats i solitaris, 1Q84 és una novel·la esplèndida i ambiciosa que ens transporta a un Tòquio alternatiu en un any que George Orwell va fer emblemàtic, el 1984.
Una noche, muy tarde, acosada por un repentino ataque de hambre, una pareja que apenas ha empezado a convivir y casi no tiene comida en casa decide salir a buscar un restaurante abierto donde poder saciarse. El hombre confiesa a su compañera que ya ha sufrido otro episodio similar en el pasado, resuelto con el asalto a una panadería, donde él y un amigo de la época pudieron comer pan hasta hartarse a cambio de recibir una imprecisa maldición y escuchar sin ganas la música preferida del panadero, fanático de Wagner. Desaforada, la pareja cede a la presión del hambre y sale a la noche de Tokio armada con una vieja escopeta, buscando el olor a pan.
En su obra más reciente, Haruki Murakami ofrece a los lectores siete relatos en torno al aislamiento y la soledad que preceden o siguen a la relación amorosa: hombres que han perdido a una mujer, o cuya relación ha estado marcada por el desencuentro, asisten inermes al regreso de los fantasmas del pasado, viven el enamoramiento como una enfermedad letal, son incapaces de establecer una comunicación plena con la pareja, o ven extrañamente interrumpida su historia de amor. Otros experimentan atormentados amores no correspondidos o, incluso, como en el relato protagonizado por una metamorfosis kafkiana, desconocen todavía los mecanismos del afecto y del sexo. Sin embargo, las verdaderas protagonistas de estos relatos ?llenos de guiños a los Beatles, el jazz, Kafka, Las mil y una noches o, en el caso del título, Hemingway?, son ellas, las mujeres, que, misteriosas, irrumpen en la vida de los hombres para desaparecer, dejando una huella imborrable en la vida de aquellos que las han amado, o de los que, al menos, intentaron amarlas.
Com el viatge etrnament circular del satèl·lit rus Sputnik, però en el context de la gran metròpoli de Tòkio, tres persones es busquen desesperadament intentant trencar amb la inèrcia de la vida solitària. El narrador és un jove professor de primària que està enamorat de Sumire, una noia impulsiva i desordenada, una admiradora de Kerouac amb aspiracions literàries; i Miu és una dona de negocis, 17 anys més gran que Sumire, casada, molt rica i molt bonica. Sumire estima Miu com no ha estimat mai cap noi. I Miu li podria correspondre, però un obstacle invisible, un secret esgarrifós, fa que s'allunyi del sexe i potser del món.
L'Aomame és una misteriosa jove d'uns trenta anys que assassina maltractadors i que, quan comença la novel·la, està atrapada en unembús, dins d'un taxi, camí de cometre un dels seus homicidis. En una altra escena, en Tengo, un jove escriptor que no ha publicat mai i es guanya la vida fent de professor de matemàtiques, es troba atrapat quan un prestigiós editor li demana que reescrigui l'obra d'una jove promesa. A partir d'aquí, les vides de l'Aomame i en Tengo s'aniran encreuant sense arribar a tocar-se mai, en una novel·la al més pur estil Murakami. Amb el punt just de tendresa i melangia, i plena d'escenes màgiques i personatges inoblidables, desclassats i solitaris, 1Q84 és una novel·la esplèndida i ambiciosa que ens transporta a un Tòquio alternatiu en un any que George Orwell va fer emblemàtic, el 1984. La novel·la potser més esperada de l'autor -acollida arreu del món amb gran expectació-, recupera un dels seus grans temes, el de l'enfrontament de l'individu amb la societat i amb el sistema imperant, i reprodueix un món original, fosc i alhora lluminós, que molts reconeixeran com l'univers narratiu de Haruki Murakami.Per llegir el discurs d'acceptació del XXIII Premi Internacional de Catalunya, aneu aquí.
Reprenent el terreny de la irrealitat i el subconscient que trobàvem a la Crònica de l'ocell que fa girar el món i After Dark, la novel·la es construeix a partir de dues línies narratives paral·leles que finalment acaben convergint. En l'una, assistim a una guerra d'informació entre dues societats en un Tòquio estrany i anacrònic; en l'altra, ens endinsem en un món fosc i obscur en el qual els personatges no tenen ombra, ni ment, ni capacitat de somiar. Desesperat país de les meravelles i la Fi del Món és un tour de force que va llançar Murakami a la fama internacional, i ressegueix el camí de descens d'un home a la farsa del submón kafkià, de la compassió i la independència, de l'argot i la filosofia. El resultat: una fantasia salvatge, al·lucinant i molt seductora, en la línia de les novel·les més divertides i experimentals de l'autor de culte més de moda del moment.
Dos historias paralelas se desarrollan en escenarios de nombre evocador: una transcurre en el llamado «fin del mundo», una misteriosa ciudad amurallada; la otra, en un Tokio de un futuro quizá no muy lejano, un frío y despiadado país de las maravillas. En la primera, el narrador y protagonista, anónimo, se ve privado de su sombra, poco a poco también de sus recuerdos, e impelido a leer sueños entre unos habitantes de extrañas carencias anímicas y unicornios cuyo pelaje se torna dorado en invierno. En la segunda historia, el protagonista es un informático de gustos refinados que trabaja en una turbia institución gubernamental, enfrentada a otra organización no menos siniestra en una guerra por el control de la información; sus servicios son requeridos por un inquietante científico que juguetea con la manipulación de la conciencia y de la mente y vive aislado en la red de alcantarillado, una red poblada por los tinieblos, tenebrosas criaturas carnívoras.
En 1982, tras dejar el local de jazz que regentaba y decidir que, en adelante, se dedicaría exclusivamente a escribir, Haruki Murakami comenzó también a correr. Al año siguiente correría en solitario el trayecto que separa Atenas de Maratón, su bautizo en esta carrera clásica. Ahora, ya con numerosos libros publicados con gran éxito en todo el mundo, y después de participar en muchas carreras de larga distancia en diferentes ciudades y parajes, Murakami reflexiona sobre la influencia que este deporte ha ejercido en su vida y en su obra. Mientras habla de sus duros entrenamientos diarios y su afán de superación, de su pasión por la música o de los lugares a los que viaja, va dibujándose la idea de que, para Murakami, escribir y correr se han convertido en una actitud vital. Reflexivo y divertido, filosófico y lleno de anécdotas, este volumen nos adentra plenamente en el universo de un autor que ha deslumbrado a la crítica más exigente y hechizado a miles de lectores.
Cerca ya de medianoche, en esas horas en que todo se vuelve dolorosamente nítido o angustiosamente desdibujado, Mari, sentada sola a la mesa de un bar-restaurante, se toma un café mientras lee. La interrumpe un joven músico, Takahashi, al que Mari ha visto una única vez, en una cita de su hermana Eri, modelo profesional. Ésta, mientras tanto, duerme en su habitación, sumida en un sueño «demasiado perfecto, demasiado puro». Mari ha perdido el último tren de vuelta a casa y piensa pasarse la noche leyendo en el restaurante; Takahashi se va a ensayar con su grupo, pero promete regresar antes del alba. Mari sufre una segunda interrupción: Kaoru, la encargada de un «hotel por horas», pide que le ayude con una prostituta china agredida por un cliente. Dan las doce. En la habitación donde Eri sigue sumida en una dulce inconsciencia, el televisor cobra vida y poco a poco empieza a distinguirse en la pantalla una imagen turbadora... pese a que el televisor no está enchufado.
A mig camí entre el llibre d'autosuperació i el relat de ficció, aquest llibre ens explica el canvi vital que va representar per a Murakami voler córrer maratons. Jove noctàmbul, descobreix als trenta anys la seva vocació literària i, alhora, la incompatibilitat d'una vida creativa amb una vida desordenada. Decideix fer un canvi radical i se sotmet a una dura autodisciplina física d'entrenament. En un relat íntim i commovedor, Murakami es despulla davant dels lectors i troba una manera literària de mostrar-nos el procés que el va portar a córrer, a més de descobrir-nos la seva manera de treballar i, en definitiva, de veure el món en què vivim.
Considerada el clàssic modern per excel·lència de la literatura japonesa, Tòquio Blues narra l'educació sentimental d'un jove estudiant al Tòquio dels anys seixanta. Introvertit, tímid i seriós, Toru Watanabe s'enamora de Naoko, una noia impenetrable, i pateix una crisi que el porta a l'aïllament social i a la reclusió. Davant les dificultats de la seva relació amb la Naoko, Toru es llança a un espiral de sexe esporàdic i un dia coneix la Midori, una noia vital, exuberant i plena de vida que revolucionarà el seu món ordenat i tranquil.Tendra, escrita amb to melancòlic i sensual i amb un ritme molt àgil, Tòquio Blues narra, amb una encertada i equilibrada mescla de melancolia i sentit de l'humor, les angoixes adolescents, el desengany del primer amor i el trànsit a l'edat adulta. 
A las voces de Aomame ?la enigmática instructora de gimnasia y asesina? y de Tengo ?el profesor de matemáticas y escritor?, se suma, en este tercer volumen de la novela 1Q84, la de un nuevo personaje, un detective llamado Ushikawa. Su última misión, encargada por Vanguardia, el misterioso culto religioso, consistió en comprobar si Aomame era digna de confianza para trabajar para el líder. Ushikawa dio el visto bueno a la joven, pero ésta los traicionó a todos, cometió un nuevo asesinato y luego desapareció. Si el detective no logra encontrarla, la venganza de la secta se abatirá sobre él. Entretanto, Aomame y Tengo, cada uno a su modo, siguen deseándose en la ausencia, buscándose ?en el más puro estilo de Murakami? casi sin moverse de su sitio, aislados, quizás a punto de experimentar un giro radical en sus vidas y esperando un reencuentro que los redima... en el mundo de 1984, o en el de 1Q84, ese fantasmagórico universo con dos lunas.
L'Aomame i en Tengo es continuen buscant al misteriós Tòquio d'1Q84. Però els membres del grup religiós Sakigake, l'enigmàtica gent petita que actua des de l'ombra, els gats que en fer-se de nit ocupen un poble desolat, el corb que cada dia visita sens falta la Fukaeri... sembla que tot vol impedir que s'acabin trobant. Des del cel, dues llunes observen impertorbables els esforços dels amants, mentre, de peus a terra, l'investigador Ushikawa, dotat d'una tenacitat i un instint prodigiosos que res en el seu aspecte no suggereix, va estrenyent el cercle al seu voltant, a poc a poc però de manera inexorable. Després de l'enorme èxit obtingut per Murakami -autor sempre fidel a l'univers narratiu que l'ha convertit en uns dels novel·listes més seguits i reconeguts a tot el món- amb els dos primers llibres d' 1Q84, en aquest tercer porta al desenllaç la història d'uns personatges que lluiten per reescriure el passat amb uns mitjans i uns objectius diametralment oposats als del clàssic de George Orwell.
L'Aomame és una misteriosa jove d'uns trenta anys que assassina maltractadors i que, quan comença la novel·la, està atrapada en un embús, dins d'un taxi, camí de cometre un dels seus homicidis. En una altra escena,en Tengo, un jove escriptor que no ha publicat mai i es guanya la vida fent de professor de matemàtiques, es troba atrapat quan un prestigiós editor li demana que reescrigui l'obra d'una jove promesa. A partir d'aquí, les vides de l'Aomame i en Tengo s'aniran encreuant sense arribar a tocar-se mai, en una novel·la al més pur estil Murakami. Amb el punt just de tendresa i melangia, i plena d'escenes màgiques i personatges inoblidables, desclassats i solitaris, 1Q84 és una novel·la esplèndida i ambiciosa que ens transporta a un Tòquio alternatiu en un any que George Orwell va fer emblemàtic, el 1984.