Tres amics mallorquins que van compartir infantesa al mateix barri han seguit trajectòries personals i professionals molt diferents: el periodisme, l'esport i la carrera militar. Molts anys més tard, reprenen la relació quan el periodista rep l'encàrrec d'escriure un llibre sobre el club de bàsquet del company esportista. Remenant la documentació de l'amic, apareix la seva correspondència amb el que havia fet carrera militar, un aventurer que ha intervingut en conflictes bèl·lics internacionals i, més tard, ha fet diners en negocis hotelers a Mallorca. S'entreteixeix, d'aquesta manera, l'evolució de les relacions humanes amb una viva radiografia de la conflictivitat al món durant el canvi de segle: el vell segle XX que mor amb la caiguda del Mur de Berlín i el segle XXI que neix amb la guerra d'Afganistan.
La muntanya de Castellet juntament amb les restes del castell i el santuari formen un conjunt patrimonial de primer ordre al municipi. El topònim Castellet, identificat per primera vegada en una butlla papal del 1001 dona nom al municipi i al terme. El castell amb el terme va néixer probablement a finals del segle IX per consolidar la línia defensiva fronterera amb el món musulmà, del Llobregat-Cardener, i la seva repoblació. El castell tenia uns senyors jurisdiccionals i uns vassalls, els santvicentins, que fins a la meitat del segle XIX en pagaven els delmes, censos i en feien juraments de fidelitat. La decadència del castell, a partir del segle XV, va fer que s'acabés abandonant i un nou edifici en fes aquesta funció administrativa al territori, la Casa del Castell o Castell Nou, que fins al 1938/1948 encara es mantenia dempeus. El llibre també documenta les diferents nissagues de senyors jurisdiccionals. L'últim senyor, el baró Marià d'Alegre, d'Aparici i d'Amat, morí el 1831. Amb la decadència del castell, el santuari va anar prenent rellevança. Es passà d'una petita capella romànica al redòs del castell, ja documentada a la meitat del segle XII, a un edifici ampliat totalment el 1884. Se'n documenten romeus ja al segle XIV. Desdel segle XVII es tenen documentats els ermitants, que vivivien al a la Casa de l'Ermità, guardaven la capella, i acaptaven a Manresa i comarca.
L'emblemàtica figura de sant Jordi reflectida en una selecció de poemes dels millors escriptors catalans i en un recull de cançons inèdites amb lletra i música de José Manuel Pagán. Llibre + CD amb 11 cançons.
Sant Cugat és avui una ciutat pròspera, moderna i connectada amb l'avantguarda del món. Una ciutat de serveis, cruïlla de comunicacions, una ciutat agradable i cosmopolita. Una ciutat de futur. Dins aquesta ciutat de futur batega amb força, tanmateix, un poble d'arrels antiquíssimes. L'origen d'aquesta ciutat moderna que és avui Sant Cugat s'endinsa en la prehistòria, quan els primers pobladors del nostre territori hi van deixar les seves empremtes. La troballa de diverses restes neolítiques en són el vestigi més clar. Després, aquest mateix territori ha estat testimoni de tots els processos culturals, socials i econòmics esdevinguts al llarg dels segles. Els romans van deixar la seva petjada (la Via Augusta recorria, en el seu traçat interior, el territori que segles després esdevindria Sant Cugat). A l'alta edat mitjana s'esdevé un fet que en marcarà l'existència: la fundació del monestir de Sant Cugat. A redós del monestir, un segles després de la seva fundació, neix la vila. Malgrat les reivindicacions vilatanes, la submissió al monestir és total fins el mateix dia del mes de juliol del 1835 en què aquest és desamortitzat i abandonat precipitadament pels monjos. Sant Cugat continua essent una vila rural fins ben entrat el segle XX. Els profunds canvis que van transformar tot Catalunya durant la segona meitat del segle XX van transformar també Sant Cugat. La vila rural va esdevenir una ciutat de serveis. Els historiadors asseguren que cal conèixer el passat per entendre el present. Per això, el Museu de Sant Cugat acompleix, amb aquesta publicació, un dels principals objectius de la seva missió: difondre la història de Sant Cugat, perquè la història és una eina per conèixer el passat, i també una eina per projectar-nos cap al futur.
Fins on som capaços d'arribar per aconseguir l'èxit?Salvador Togores, traductor literari, se'n va a Suïssa a fer una estada en una residència de traductors quan tot just fa un any de la mort del seu pare. Allí, per sorpresa, trobarà el famosíssim escriptor Bachtel, desaparegut de la circulació des de feia molts anys i autor de culte. En una altra època, Markus Bachtel havia estat amic íntim de la família de Togores, especialment del pare, però la relació es va trencar de manera abrupta i dolorosa. Durant un seguit de nits, Bachtel, com una Xahrazad moderna, li revela la increïble història de la seva vida i el perquè de la seva fugida i desaparició.Una novel·la sobre l'amistat, l'amor i els límits de l'ambició.Obra guanyadora del Premi Sant Jordi 2019.
No miris enrere és un thriller sentimental amb el mateix protagonista de la primera novel·la de David Casillo -El cel de l'infern (1999)-: el militant llibertari Dani Cajal. El temps, però, ha canviat vertiginosament en els darrers vint anys i aquell Dani Cajal que havia viatjat de la presó Model a la Nicaragua de la revolució sandinista ara es guanya la vida a Barcelona fent de periodista i escriptor. Al mateix temps, manté una relació difícil amb una jove amant, Clara, filla d'un escriptor de l'exili republicà. Ambientada en el canvi de segle, la novel·la parteix de la mort d'un amic íntim de Cajal a la presó de Saragossa. La investigació sobre les causes d'aquesta mort el durà a retrobar-se amb vells amics de la lluita política i a recuperar els perfils d'un passat on la nostàlgia s'acaba convertint en una malaltia de la consciència. A través d'una successió de paisatges que van de la Barcelona de la dubtosa transformació olímpica fins a Rio de Janeiro i ciutats diverses del Marroc, la novel·la evoluciona pels camins d'un thriller poderós i dinàmic, on els descobriments de la pròpia indagació i la confusió del protagonista se'ns mostren en una prosa càlida i àgil.Alguns fragments de l'obra seleccionats per l'autor:Fragment 1. Capítol 2, pàg. 29 "En un temps dominat pel narcicisme, l'amor havia estat per a nosaltres una mena de presumpció del que podríem arribar a estimar una persona, però la majoria de les vegades havia acabat sent una font de dolor i d'enganys, un cop continuat al nostre orgull afeblit. Em desconcertava la relació amb Clara, i jo buscava els justificants a les diferències que ens separaven: l'edat, l'educació, el país, la religió... Tòpics que només servien per tranquil·litzar-me esporàdicament cada cop que es produïa una nova crisi."Fragment 2. Capítol 2, pàg. 87 "El barri on vaig néixer també havia estat el barri de la meva perdició. Per aquests carrers vaig deambular en la meva joventut, immers en nits com aquesta en què els punks que es reunien als bars dels carrers del vell Poblenou buscaven brega en tuguris negres i acabaven la nit barallant-se amb les bosses d'escombraries."
Tres amics mallorquins que van compartir infantesa al mateix barri han seguit trajectòries personals i professionals molt diferents: el periodisme, l'esport i la carrera militar. Molts anys més tard, reprenen la relació quan el periodista rep l'encàrrec d'escriure un llibre sobre el club de bàsquet del company esportista. Remenant la documentació de l'amic, apareix la seva correspondència amb el que havia fet carrera militar, un aventurer que ha intervingut en conflictes bèl·lics internacionals i, més tard, ha fet diners en negocis hotelers a Mallorca. S'entreteixeix, d'aquesta manera, l'evolució de les relacions humanes amb una viva radiografia de la conflictivitat al món durant el canvi de segle: el vell segle XX que mor amb la caiguda del Mur de Berlín i el segle XXI que neix amb la guerra d'Afganistan.
La muntanya de Castellet juntament amb les restes del castell i el santuari formen un conjunt patrimonial de primer ordre al municipi. El topònim Castellet, identificat per primera vegada en una butlla papal del 1001 dona nom al municipi i al terme. El castell amb el terme va néixer probablement a finals del segle IX per consolidar la línia defensiva fronterera amb el món musulmà, del Llobregat-Cardener, i la seva repoblació. El castell tenia uns senyors jurisdiccionals i uns vassalls, els santvicentins, que fins a la meitat del segle XIX en pagaven els delmes, censos i en feien juraments de fidelitat. La decadència del castell, a partir del segle XV, va fer que s'acabés abandonant i un nou edifici en fes aquesta funció administrativa al territori, la Casa del Castell o Castell Nou, que fins al 1938/1948 encara es mantenia dempeus. El llibre també documenta les diferents nissagues de senyors jurisdiccionals. L'últim senyor, el baró Marià d'Alegre, d'Aparici i d'Amat, morí el 1831. Amb la decadència del castell, el santuari va anar prenent rellevança. Es passà d'una petita capella romànica al redòs del castell, ja documentada a la meitat del segle XII, a un edifici ampliat totalment el 1884. Se'n documenten romeus ja al segle XIV. Desdel segle XVII es tenen documentats els ermitants, que vivivien al a la Casa de l'Ermità, guardaven la capella, i acaptaven a Manresa i comarca.
L'emblemàtica figura de sant Jordi reflectida en una selecció de poemes dels millors escriptors catalans i en un recull de cançons inèdites amb lletra i música de José Manuel Pagán. Llibre + CD amb 11 cançons.
Sant Cugat és avui una ciutat pròspera, moderna i connectada amb l'avantguarda del món. Una ciutat de serveis, cruïlla de comunicacions, una ciutat agradable i cosmopolita. Una ciutat de futur. Dins aquesta ciutat de futur batega amb força, tanmateix, un poble d'arrels antiquíssimes. L'origen d'aquesta ciutat moderna que és avui Sant Cugat s'endinsa en la prehistòria, quan els primers pobladors del nostre territori hi van deixar les seves empremtes. La troballa de diverses restes neolítiques en són el vestigi més clar. Després, aquest mateix territori ha estat testimoni de tots els processos culturals, socials i econòmics esdevinguts al llarg dels segles. Els romans van deixar la seva petjada (la Via Augusta recorria, en el seu traçat interior, el territori que segles després esdevindria Sant Cugat). A l'alta edat mitjana s'esdevé un fet que en marcarà l'existència: la fundació del monestir de Sant Cugat. A redós del monestir, un segles després de la seva fundació, neix la vila. Malgrat les reivindicacions vilatanes, la submissió al monestir és total fins el mateix dia del mes de juliol del 1835 en què aquest és desamortitzat i abandonat precipitadament pels monjos. Sant Cugat continua essent una vila rural fins ben entrat el segle XX. Els profunds canvis que van transformar tot Catalunya durant la segona meitat del segle XX van transformar també Sant Cugat. La vila rural va esdevenir una ciutat de serveis. Els historiadors asseguren que cal conèixer el passat per entendre el present. Per això, el Museu de Sant Cugat acompleix, amb aquesta publicació, un dels principals objectius de la seva missió: difondre la història de Sant Cugat, perquè la història és una eina per conèixer el passat, i també una eina per projectar-nos cap al futur.
Manga inspirado en la leyenda de Sant Jordi editado con motivo de la celebración de la Diada de Sant Jordi 2016 en El Alguer.
Fins on som capaços d'arribar per aconseguir l'èxit?Salvador Togores, traductor literari, se'n va a Suïssa a fer una estada en una residència de traductors quan tot just fa un any de la mort del seu pare. Allí, per sorpresa, trobarà el famosíssim escriptor Bachtel, desaparegut de la circulació des de feia molts anys i autor de culte. En una altra època, Markus Bachtel havia estat amic íntim de la família de Togores, especialment del pare, però la relació es va trencar de manera abrupta i dolorosa. Durant un seguit de nits, Bachtel, com una Xahrazad moderna, li revela la increïble història de la seva vida i el perquè de la seva fugida i desaparició.Una novel·la sobre l'amistat, l'amor i els límits de l'ambició.Obra guanyadora del Premi Sant Jordi 2019.
No miris enrere és un thriller sentimental amb el mateix protagonista de la primera novel·la de David Casillo -El cel de l'infern (1999)-: el militant llibertari Dani Cajal. El temps, però, ha canviat vertiginosament en els darrers vint anys i aquell Dani Cajal que havia viatjat de la presó Model a la Nicaragua de la revolució sandinista ara es guanya la vida a Barcelona fent de periodista i escriptor. Al mateix temps, manté una relació difícil amb una jove amant, Clara, filla d'un escriptor de l'exili republicà. Ambientada en el canvi de segle, la novel·la parteix de la mort d'un amic íntim de Cajal a la presó de Saragossa. La investigació sobre les causes d'aquesta mort el durà a retrobar-se amb vells amics de la lluita política i a recuperar els perfils d'un passat on la nostàlgia s'acaba convertint en una malaltia de la consciència. A través d'una successió de paisatges que van de la Barcelona de la dubtosa transformació olímpica fins a Rio de Janeiro i ciutats diverses del Marroc, la novel·la evoluciona pels camins d'un thriller poderós i dinàmic, on els descobriments de la pròpia indagació i la confusió del protagonista se'ns mostren en una prosa càlida i àgil.Alguns fragments de l'obra seleccionats per l'autor:Fragment 1. Capítol 2, pàg. 29 "En un temps dominat pel narcicisme, l'amor havia estat per a nosaltres una mena de presumpció del que podríem arribar a estimar una persona, però la majoria de les vegades havia acabat sent una font de dolor i d'enganys, un cop continuat al nostre orgull afeblit. Em desconcertava la relació amb Clara, i jo buscava els justificants a les diferències que ens separaven: l'edat, l'educació, el país, la religió... Tòpics que només servien per tranquil·litzar-me esporàdicament cada cop que es produïa una nova crisi."Fragment 2. Capítol 2, pàg. 87 "El barri on vaig néixer també havia estat el barri de la meva perdició. Per aquests carrers vaig deambular en la meva joventut, immers en nits com aquesta en què els punks que es reunien als bars dels carrers del vell Poblenou buscaven brega en tuguris negres i acabaven la nit barallant-se amb les bosses d'escombraries."