SOMNIS DE LLIBERTAT (GRACQ, JULIEN/SARTRE, JEAN-PAUL)
Els articles que s'inclouen en aquest llibre recullen les actes dels cicles de conferències dedicats a dos escriptors francesos contemporanis tan allunyats com són Julien Gracq i Jean- Paul Sartre. Dues actituds diferents davant la creació literària, dues visions del món divergents, dues formes de vida oposades serien un bon argument per afirmar la no coincidència entre ambdós escriptors, si no fos per una exacerbada voluntat de recerca de la llibertat i del saber. Nexe dèbil i alhora prou resistent per a reunir-los en aquest llibre. Concebem que la llibertat no pot ser restringida exclusivament a l'àmbit individual, sinó que ha de transcendir-lo i abastar la col·lectivitat, perquè ambdues són complementàries. Un raonament prou vàlid per a un títol tan suggeridor com Somnis de llibertat.
LA ESPERANZA AHORA . LAS CONVERSACIONES DE 1980 (SARTRE, JEAN PAUL)
LAS MANOS SUCIAS (SARTRE, JEAN-PAUL)
KEAN (SARTRE, JEAN-PAUL)
LES CHEMINS DE LA LIBERTE. LE SURSIS . LES CHEMINS DE LA LIBERTÉ (SARTRE, JEAN-PAUL)
LA MORT DANS L’AME. LES CHEMINS DE LA LIBERTÉ . LES CHEMINS DE LA LIBERTÉ (SARTRE, JEAN-PAUL)
A INFANCIA DUN XEFE (SARTRE, JEAN-PAUL)
LES MAINS SALES (SARTRE, JEAN-PAUL)
CRITICA DE LA RAZON DIALECTICA VOL I . PRECEDIDA DE CUESTIONES DE MÉTODO (SARTRE, JEAN-PAUL)
BOSQUEJO DE UNA TEORÍA DE LAS EMOCIONES (SARTRE, JEAN-PAUL)
La disputa de JEAN-PAUL SARTRE (1905-1980) a lo largo de toda su obra filosófica con el carácter reduccionista y simplificador de los enfoques científicos en el estudio del hombre comenzó con este temprano BOSQUEJO DE UNA TEORÍA DE LAS EMOCIONES, dedicado a mostrar las insuficiencias y contradicciones de las teorías psicoanalíticas y a criticar las escuelas psicológicas que se limitan al estudio de los hechos suministrados por la percepción espacio-temporal y por la experiencia introspectiva. Según concluye Sartre en esta obra, la psicología debe partir del carácter significativo de lo psíquico como aspecto diferenciado de la totalidad humana y buscar su fundamento en una antropología fenomenológica.
