"La vida i els llibres m'han acompanyat mentre intentava d'aprendre l'ofici d'escriure. Si m'obliguessin a posar en unes balances la vida i els llibres, no sé pas què hi pesaria més. Però tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s'han anat transformant en les meves pàtries. Primer t'ho trobes, després ho reculls. Aquest llibre, doncs, és un recorregut personal per aquestes pàtries: les lectures, l'aprenentatge de viure a Barcelona, la real i la imaginada, s'hi barregen".
Desde tempos remotos, descubrir como conservar os alimentos constituíu todo un reto para o ser humano; diso dependía poder eludir a cotiá tarefa de apañar ou cazar, permitindo gozar no inverno dos saborosos froitos de verán. Ao parecer, a primeira referencia escrita a unha marmelada aparece na Historia natural de Plinio (século I), onde se lle dedica algo máis que unha liña de texto nun tratado de dezasete tomos. Até finais do século XIV non atopamos consignada a referencia seguinte, nun libro titulado Le Menagier de Paris (Traité de morale et d´économie domestique, composé en 1393 par un bourgeois parisien) atopamos receitas de froitos como os marmelos, confeitados en mel. Hai que esperar ao século XIX para a gran difusión das marmeladas. Unha burguesía en pleno auxe imita o modo de alimentarse da aristocracia, aproveitando o progreso da agricultura, a dispoñibilidade de froitas boas e do abaratamento do azucre, até entón un produto de luxo. Hoxe os andeis de calquera supermercado están cheos de marmeladas frecuentemente ateigadas de edulcorantes, conservantes e pectinas industriais, sen o aroma e a lixeira textura dunha confeitura feita na casa. A preparación dunha boa marmelada leva implícita unha gran variedade de posibilidades, o goce da creatividade e a satisfacción de poder ofrecer aos demais aquilo que un fixo coas súas mans. Un bote de marmelada é un delicado obsequio para un amigo que veña visitarnos ou unha familia que nos invitou a cear. Pásanse moi bos momentos escollendo a froita, preparando os útiles necesarios, rexistrando as receitas nun caderno, debuxando as etiquetas e gardando con graza os botes nun andel onde poidan apreciarse. O Servizo de Normalización Lingüística informa do libro no seu espazo web. O xornal Galicia Confidencial fai eco da publicación de Marmeladas Caseiras.
Recetas para disfrutar del embarazo está pensado para responder a las dudas que surgen en torno a la alimentación con las recetas más sugerentes y sabrosas. Pero, sobre todo ofrece los mejores platos, divididos según las cuatro estaciones: primavera, verano, otoño e invierno, para poder cocinar con productos de temporada.
Ramona, adéu (1972) és la primera novel·la de Montserrat Roig. Hi reapareixen alguns dels personatges del seu primer llibre de contes, Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen (1970), embrió d'un món personal que s'enriquirà en dos llibres de la seva producció posterior: El temps de les cireres (1977) i L'hora violeta (1980).A Ramona, adéu, la història ens és narrada a través de la veu de tres dones -àvia, mare i filla- que, a més del vincle familiar, comparteixen el mateix nom del títol.La present edició conté un estudi introductori, propostes de treball i de comentaris de text, a cura de Pilar Cabellos i Josepa Feixa, professores de llengua catalana i literatura a l'IES Miquel Tarradell de Barcelona.
Aquest llibre, el títol del qual ja suggereix l'èxit assegurat en l'elaboració d'unes 80 melmelades, és el resultat del treball rigorós de les autores, dues persones infatigables, que buscant i remenant i aplicant els coneixements acumulats en molts anys d'experiència han fet un llibre pràctic que ha de fer les delícies d'aquelles persones que volen esmerçar una part del seu temps lliure a la cuina, fent melmelades, confitures i salses.
L'any 1980 Montserrat Roig va viatjar a Leningrad, convidada per Edicions Progrés de Moscou, per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad durant l'ocupació nazi. Durant l'estada a Leningrad -actualment San Petersburg-, va iniciar unes punyents entrevistes amb els supervivents del terrible bloqueig; també va conèixer la ciutat i els seus habitants, i en va quedar fascinada. Fruit d'aquesta experiència és L'agulla daurada, llibre de viatges i crònica personal alhora.
Entre la poesia i la ironia, aquestes vuit narracions ens parlen de la joventut perduda, del sexe i de la mort, de la memòria i de l'oblit; de la importància, en fi, del llenguatge. La veu singular de l'autora es revela en cada una de les narracions i, per sota de les diferències temàtiques, els dóna unitat. El cant de la joventut ens fascina per l'estil i l'atmosfera tan característics de Roig, i l'acrediten com una de les veus més personals de la novel·lística catalana contemporània.
Torna la Roig, en un llibre inèdit, fet dels articles que va publicar a la premsa catalana ens els anys 1975-1982, un puzle memorialístic que acaba construint una crònica fascinant dels anys de la transició, vistos per una de les grans escriptores del país.
Les plantes aromàtiques, conegudes des de temps antics i d'una gran tradició a la cultura catalana, són el pretext perquè la Núria Duran i la Montserrat Roig ens portin, per camins diversos i variats, a saber conèixer-les, cultivar-les i aprofitar-les a la cuina, al mateix temps que a través d'uns textos ben trobats i ben escrits ens expliquin com són les seves aromes, quina és la seva història i a quines tradicions van lligades. Quin és l'origen de la salsa griviche? Quantes classes de pesto hi ha? Lliguen bé la farigola i l'alfàbrega? Quan hem de plantar el julivert? On podem trobar rementerola? En donar resposta a aquestes i tantes altres preguntes, aquest llibre pren una dimensió molt més àmplia que el d'un simple receptari. Aprofitant algunes de les receptes que ens ofereixen, es poden generalitzar algunes tècniques culinàries i així, ens ensenyen a confitar, a coure a la sal, a fer un rostit o a elaborar un bon gelat.
Este libro, el título del cual ya sugiere el éxito asegurado en la elaboración de unas 80 mermeladas, es el resultado del trabajo riguroso de las autoras, dos personas infatigables, que buscando y aplicando los conocimientos acumulados en muchos años de experiencia han hecho un libro práctico para aquellas personas que quieren esmerar una parte de su tiempo en la cocina, haciendo mermeladas, confituras y salsas. Una originalidad de este libro es la propuesta de una veintena de recetas de la cocina del agridulce. Las recetas de los chutneys, agridulces (pickles) y relishes dejan la puerta abierta a experimentar muchas otras. Todas las recetas de este libro han sido experimentadas, repetidas y mejoradas hasta tener la certeza de que salen bien.
Publicado por primera vez hace ahora cuarenta años, Los catalanes en los campos nazis dio a conocer en España una realidad silenciada por el régimen franquista: la de los miles de ciudadanos catalanes que, tras la derrota republicana, sufrieron, y a menudo murieron, en los campos de concentración alemanes ?sobre todo en el de Mauthausen? ante la pasividad del Gobierno español surgido de la Guerra Civil, que abandonó a su suerte a los exiliados. Con un estilo vibrante que deja traslucir su identificación con el dolor de los supervivientes, y su posicionamiento político contra las injusticias del nazismo y contra la actuación de muchas de las democracias europeas, Montserrat Roig rompió con esta obra el silencio que se cernía, tras el final de la dictadura, sobre el destino de muchos de aquellos deportados y devolvió su lugar en la historia a unos testimonios cuya lectura sigue resultando hoy estremecedora, apasionante y necesaria.
"La vida i els llibres m'han acompanyat mentre intentava d'aprendre l'ofici d'escriure. Si m'obliguessin a posar en unes balances la vida i els llibres, no sé pas què hi pesaria més. Però tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s'han anat transformant en les meves pàtries. Primer t'ho trobes, després ho reculls. Aquest llibre, doncs, és un recorregut personal per aquestes pàtries: les lectures, l'aprenentatge de viure a Barcelona, la real i la imaginada, s'hi barregen".
Desde tempos remotos, descubrir como conservar os alimentos constituíu todo un reto para o ser humano; diso dependía poder eludir a cotiá tarefa de apañar ou cazar, permitindo gozar no inverno dos saborosos froitos de verán. Ao parecer, a primeira referencia escrita a unha marmelada aparece na Historia natural de Plinio (século I), onde se lle dedica algo máis que unha liña de texto nun tratado de dezasete tomos. Até finais do século XIV non atopamos consignada a referencia seguinte, nun libro titulado Le Menagier de Paris (Traité de morale et d´économie domestique, composé en 1393 par un bourgeois parisien) atopamos receitas de froitos como os marmelos, confeitados en mel. Hai que esperar ao século XIX para a gran difusión das marmeladas. Unha burguesía en pleno auxe imita o modo de alimentarse da aristocracia, aproveitando o progreso da agricultura, a dispoñibilidade de froitas boas e do abaratamento do azucre, até entón un produto de luxo. Hoxe os andeis de calquera supermercado están cheos de marmeladas frecuentemente ateigadas de edulcorantes, conservantes e pectinas industriais, sen o aroma e a lixeira textura dunha confeitura feita na casa. A preparación dunha boa marmelada leva implícita unha gran variedade de posibilidades, o goce da creatividade e a satisfacción de poder ofrecer aos demais aquilo que un fixo coas súas mans. Un bote de marmelada é un delicado obsequio para un amigo que veña visitarnos ou unha familia que nos invitou a cear. Pásanse moi bos momentos escollendo a froita, preparando os útiles necesarios, rexistrando as receitas nun caderno, debuxando as etiquetas e gardando con graza os botes nun andel onde poidan apreciarse. O Servizo de Normalización Lingüística informa do libro no seu espazo web. O xornal Galicia Confidencial fai eco da publicación de Marmeladas Caseiras.
Recetas para disfrutar del embarazo está pensado para responder a las dudas que surgen en torno a la alimentación con las recetas más sugerentes y sabrosas. Pero, sobre todo ofrece los mejores platos, divididos según las cuatro estaciones: primavera, verano, otoño e invierno, para poder cocinar con productos de temporada.
Ramona, adéu (1972) és la primera novel·la de Montserrat Roig. Hi reapareixen alguns dels personatges del seu primer llibre de contes, Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen (1970), embrió d'un món personal que s'enriquirà en dos llibres de la seva producció posterior: El temps de les cireres (1977) i L'hora violeta (1980).A Ramona, adéu, la història ens és narrada a través de la veu de tres dones -àvia, mare i filla- que, a més del vincle familiar, comparteixen el mateix nom del títol.La present edició conté un estudi introductori, propostes de treball i de comentaris de text, a cura de Pilar Cabellos i Josepa Feixa, professores de llengua catalana i literatura a l'IES Miquel Tarradell de Barcelona. 
Aquest llibre, el títol del qual ja suggereix l'èxit assegurat en l'elaboració d'unes 80 melmelades, és el resultat del treball rigorós de les autores, dues persones infatigables, que buscant i remenant i aplicant els coneixements acumulats en molts anys d'experiència han fet un llibre pràctic que ha de fer les delícies d'aquelles persones que volen esmerçar una part del seu temps lliure a la cuina, fent melmelades, confitures i salses.
L'any 1980 Montserrat Roig va viatjar a Leningrad, convidada per Edicions Progrés de Moscou, per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad durant l'ocupació nazi. Durant l'estada a Leningrad -actualment San Petersburg-, va iniciar unes punyents entrevistes amb els supervivents del terrible bloqueig; també va conèixer la ciutat i els seus habitants, i en va quedar fascinada. Fruit d'aquesta experiència és L'agulla daurada, llibre de viatges i crònica personal alhora. 
Entre la poesia i la ironia, aquestes vuit narracions ens parlen de la joventut perduda, del sexe i de la mort, de la memòria i de l'oblit; de la importància, en fi, del llenguatge. La veu singular de l'autora es revela en cada una de les narracions i, per sota de les diferències temàtiques, els dóna unitat. El cant de la joventut ens fascina per l'estil i l'atmosfera tan característics de Roig, i l'acrediten com una de les veus més personals de la novel·lística catalana contemporània.
Torna la Roig, en un llibre inèdit, fet dels articles que va publicar a la premsa catalana ens els anys 1975-1982, un puzle memorialístic que acaba construint una crònica fascinant dels anys de la transició, vistos per una de les grans escriptores del país.
Les plantes aromàtiques, conegudes des de temps antics i d'una gran tradició a la cultura catalana, són el pretext perquè la Núria Duran i la Montserrat Roig ens portin, per camins diversos i variats, a saber conèixer-les, cultivar-les i aprofitar-les a la cuina, al mateix temps que a través d'uns textos ben trobats i ben escrits ens expliquin com són les seves aromes, quina és la seva història i a quines tradicions van lligades. Quin és l'origen de la salsa griviche? Quantes classes de pesto hi ha? Lliguen bé la farigola i l'alfàbrega? Quan hem de plantar el julivert? On podem trobar rementerola? En donar resposta a aquestes i tantes altres preguntes, aquest llibre pren una dimensió molt més àmplia que el d'un simple receptari. Aprofitant algunes de les receptes que ens ofereixen, es poden generalitzar algunes tècniques culinàries i així, ens ensenyen a confitar, a coure a la sal, a fer un rostit o a elaborar un bon gelat.
Este libro, el título del cual ya sugiere el éxito asegurado en la elaboración de unas 80 mermeladas, es el resultado del trabajo riguroso de las autoras, dos personas infatigables, que buscando y aplicando los conocimientos acumulados en muchos años de experiencia han hecho un libro práctico para aquellas personas que quieren esmerar una parte de su tiempo en la cocina, haciendo mermeladas, confituras y salsas. Una originalidad de este libro es la propuesta de una veintena de recetas de la cocina del agridulce. Las recetas de los chutneys, agridulces (pickles) y relishes dejan la puerta abierta a experimentar muchas otras. Todas las recetas de este libro han sido experimentadas, repetidas y mejoradas hasta tener la certeza de que salen bien.
Publicado por primera vez hace ahora cuarenta años, Los catalanes en los campos nazis dio a conocer en España una realidad silenciada por el régimen franquista: la de los miles de ciudadanos catalanes que, tras la derrota republicana, sufrieron, y a menudo murieron, en los campos de concentración alemanes ?sobre todo en el de Mauthausen? ante la pasividad del Gobierno español surgido de la Guerra Civil, que abandonó a su suerte a los exiliados. Con un estilo vibrante que deja traslucir su identificación con el dolor de los supervivientes, y su posicionamiento político contra las injusticias del nazismo y contra la actuación de muchas de las democracias europeas, Montserrat Roig rompió con esta obra el silencio que se cernía, tras el final de la dictadura, sobre el destino de muchos de aquellos deportados y devolvió su lugar en la historia a unos testimonios cuya lectura sigue resultando hoy estremecedora, apasionante y necesaria.