Un 26 de juliol de 1864, Lord Edward Glenarvan, un aristòcrata escocès, troba a alta mar una ampolla amb un missatge molt malmès. Es tracta d'una nota que Harry Grant, capità del Britannia, va escriure en naufragar dos anys abans. Amb els fills del capità Lord Glenarvan decideix muntar una expedició per rescatar-lo. I amb seva dona, els joves i la tripulació del Duncan marxen cap a Sud-amèrica. Al viatge s'afegirà, casualment, Jacques Paganel, un conegut i distret geògraf francès.La dificultat per desxifrar el missatge, l'atzar de la mar i la traïció d'alguns tripulants portaran els membres de l'expedició des d'Amèrica fins a Austràlia, a través d'apassionants i increïbles aventures.Amb la publicació d'Els fills del capità Grant el 1867, Jules Verne iniciava la famosa trilogia que completaria més endavant amb Vint mil llegües de viatge submarí, el 1869, i L'illa misteriosa, el 1874.
En un vell cafè d'una costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de l'Ebre, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia -en especial del vell Cristòfol, memòria viva de la vila- un seguit d'històries anotades amb to d'humor i de crítica social. Hi desfilen una galeria de personatges entre els quals destaquen un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent vocacional, uns incondicionals afeccionats al futbol vilatà -amb un singular camp d'esports-, un pagès massa atent amb les propietats dels seus veïns, un confident de les forces d'ordre públic a qui en la foscor li plouen cops a cada cantonada, un antic barquer que vol recuperar l'ofici a l'altre món (al cantó dels morts), un afeccionat a les novel·les d'intriga amb un geni massa viu,...
Som a l'any 1872; Phileas Fogg és un respectat membre del londinenc Reform Club, on es discuteixen i es debaten tota mena d'idees. En una d'aquestes tardes al club, Fogg anuncia que serà capaç de fer la volta al món en 80 dies. Així comença una extraordinària i arriscada aventura, que donarà lloc a una de les novel·les més populars de Jules Verne.
A l'ínclita, catòlica i gairebé immortal ciutat de Torrelloba, un matí de novembre de 1957, el jove estudiant mequinensà Dalmau Campells i l'inspector Melquíades Serrador es creuen amb un motorista que porta notícies que influiran decisivament en les seves vides...Amb la por, la misèria i les carències de la postguerra de fons, aquest és el punt d'arrencada de La galeria de les estàtues, novel·la que, publicada per primera vegada el 1992, va confirmar Jesús Moncada com un dels més sòlids escriptors contemporanis."La galeria de les estàtues conté els mateixos mèrits que van fer de Camí de sirga la gran novel·la que tots coneixem. ... És una obra ambiciosa quant a argument, estructura i recursos literaris... L'aparent complexitat de la trama exigia un pols molt segur per travar tot el conjunt i oferir-lo sense renunciar a la seva magnitud i sense exigir alhora al lector cap més esforç que el de deixar-se endur per la força de la història que se'ns narra. Moncada ho ha aconseguit plenament.", Joan Josep Isern. Avui
El Cafè de la Granota, la segona col·lecció de contes de Jesús Moncada publicada per primera vegada el 1985, reuneix catorze relats ubicats en l'antiga vila de Mequinensa, l'univers propi d'aquest escriptor. Aquesta edició -a cura d'Hèctor Moret, professor d'ensenyament secundari i investigador de la llengua i la literatura catalanes a l'Aragó- pretén ser una eina d'orientació didàctica per ajudar en aprofundir en l'estudi i difusió de l'obra. Per fer-ho possible hi trobem una breu descripció de la vida de l'autor i del conjunt de la seva producció literària, una anàlisi detallada dels aspectes més significatius d'El Cafè de la Granota i un ventall de propostes i suggeriments de treball per tal de facilitar la comprensió del llibre.En un vell cafè d'una costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de l'Ebre, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia -en especial del vell Cristòfol, memòria viva de la vila- un seguit d'històries anotades amb to d'humor i de crítica social. Hi desfilen una galeria de personatges entre els quals destaquen un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent vocacional, uns incondicionals afeccionats al futbol vilatà -amb un singular camp d'esports-, un pagès massa atent amb les propietats dels seus veïns, un confident de les forces d'ordre públic a qui en la foscor li plouen cops a cada cantonada, un antic barquer que vol recuperar l'ofici a l'altre món (al cantó dels morts), un afeccionat a les novel·les d'intriga amb un geni massa viu,...A l'edició en paper: Estudi preliminar amb bibliografia, glosari, propostes de treball i de comentaris de text a cura d'Hèctor Moret.
El Cafè de la Granota, la segona col·lecció de contes de Jesús Moncada publicada per primera vegada el 1985, reuneix catorze relats ubicats en l'antiga vila de Mequinensa, l'univers propi d'aquest escriptor. Aquesta edició -a cura d'Hèctor Moret, professor d'ensenyament secundari i investigador de la llengua i la literatura catalanes a l'Aragó- pretén ser una eina d'orientació didàctica per ajudar en aprofundir en l'estudi i difusió de l'obra. Per fer-ho possible hi trobem una breu descripció de la vida de l'autor i del conjunt de la seva producció literària, una anàlisi detallada dels aspectes més significatius d'El Cafè de la Granota i un ventall de propostes i suggeriments de treball per tal de facilitar la comprensió del llibre.Es completa l'edició amb la publicació d'un glossari comentat, de diversos textos complementaris, d'una selecció bibliogràfica i d'un parell de comentaris de text a propòsit de dos dels contes que s'hi recullen.En un vell cafè d'una costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de l'Ebre, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia -en especial del vell Cristòfol, memòria viva de la vila- un seguit d'històries anotades amb to d'humor i de crítica social. Hi desfilen una galeria de personatges entre els quals destaquen un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent vocacional, uns incondicionals afeccionats al futbol vilatà -amb un singular camp d'esports-, un pagès massa atent amb les propietats dels seus veïns, un confident de les forces d'ordre públic a qui en la foscor li plouen cops a cada cantonada, un antic barquer que vol recuperar l'ofici a l'altre món (al cantó dels morts), un afeccionat a les novel·les d'intriga amb un geni massa viu,...
Amb Camí de sirga, publicada per primera vegada l`any 1988, Jesús Moncada va consolidar un univers personal i mític al voltant de Mequinensa, l`antiga vila de la vora de l`Ebre enfonsada sota les aigües del pantà de Riba-Roja, que en el seu temps va ser el centre d`una conca minera i d`un trànsit fluvial intens. Amb precisió històrica, i amb un llenguatge viu, que conserva les peculiaritats d`expressió de la zona, l`autor descriu i rememora, a través de la vida i dels records de diferents personatges -navegants, cupleteres, cafeters, minaires o burgesos-, la història dels últims cent anys d`un poble condemnat a la desaparició.Reconeguda unànimement per la crítica i pel públic lector, Camí de sirga és considerada una de les novel·les més importants de la literatura catalana contemporània. Ha estat guardonada amb nombrosos premis -Joan Crexells, Ciutat de Barcelona, Fundació d`Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, Crítica Serra d`Or, Nacional de la Crítica i finalista al Premio Nacional de Literatura- i ha estat traduïda a l`alemany, l`anglès, l`aragonès, el castellà, el danès, l`eslovè, el francès, el gallec, l`hongarès, el japonès, el neerlandès, el portuguès, el romanès, el suec i el vietnamita.
El 1981 es publica per primer cop en volum Històries de la mà esquerra i altres narracions, obra que recull els setze contes que Jesús Moncada havia elaborat durant la dècada anterior: quatre contes guardonats el 1971 amb el premi Joan Santamaria titulat Històries de la mà esquerra (1973); quatre contes més, Narracions de l'Ebre, amb què havia obtingut el premi Jacme March de 1980; i una tercera secció intitulada Cròniques de la sirga, amb els vuit contes restants. L'origen heterogeni d'aquest primer recull de contes, resultat d'una gestació llarga i intermitent, es diluirà formalment quan s'elimini la divisió en seccions de la primera edició, i amb la supressió del sintagma del títol «i altres narracions».En Històries de la mà esquerra veiem desfilar un seguit de personatges, alguns de tendres, d'altres que es mouen entre el més ençà i el més enllà, de manera inquietat o de manera despreocupada i intranscendent. Uns personatges que si bé majoritàriament desfilen pels cafès i carrers d'una vila riallera estesa a la banda esquerra de l'Ebre, quan poden també passegen en tramvia pels carrers de la Barcelona dels anys finals de la dècada de 1960.Estudi preliminar amb propostes de treball i de comentaris de text a cura d'Hèctor Moret, professor de llengua i literatura a l'ensenyament secundari i investigador de la llengua i la literatura catalanes a l'Aragó.L'EDICIÓ DIGITAL D'AQUEST LLIBRE NO INCLOU L'ESTUDI PRELIMINAR I LES PROPOSTES DE TREBALL.
El Cafè de la Granota, la segona col·lecció de contes de Jesús Moncada publicada per primera vegada el 1985, reuneix relats ubicats en l'antiga vila de Mequinensa, l'univers propi d'aquest escriptor. Aquesta edició -a cura d'Hèctor Moret, professor d'ensenyament secundari i investigador de la llengua i la literatura catalanes a l'Aragó- pretén ser una eina d'orientació didàctica per ajudar en aprofundir en l'estudi i difusió de l'obra. Per fer-ho possible hi trobem una breu descripció de la vida de l'autor i del conjunt de la seva producció literària, una anàlisi detallada dels aspectes més significatius d'El Cafè de la Granota i un ventall de propostes i suggeriments de treball per tal de facilitar la comprensió del llibre.En un vell cafè d'una costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de l'Ebre, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia -en especial del vell Cristòfol, memòria viva de la vila- un seguit d'històries anotades amb to d'humor i de crítica social. Hi desfilen una galeria de personatges entre els quals destaquen un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent vocacional, uns incondicionals afeccionats al futbol vilatà -amb un singular camp d'esports-, un pagès massa atent amb les propietats dels seus veïns, un confident de les forces d'ordre públic a qui en la foscor li plouen cops a cada cantonada, un antic barquer que vol recuperar l'ofici a l'altre món (al cantó dels morts), un afeccionat a les novel·les d'intriga amb un geni massa viu,...
Un 26 de juliol de 1864, Lord Edward Glenarvan, un aristòcrata escocès, troba a alta mar una ampolla amb un missatge molt malmès. Es tracta d'una nota que Harry Grant, capità del Britannia, va escriure en naufragar dos anys abans. Amb els fills del capità Lord Glenarvan decideix muntar una expedició per rescatar-lo. I amb seva dona, els joves i la tripulació del Duncan marxen cap a Sud-amèrica. Al viatge s'afegirà, casualment, Jacques Paganel, un conegut i distret geògraf francès.La dificultat per desxifrar el missatge, l'atzar de la mar i la traïció d'alguns tripulants portaran els membres de l'expedició des d'Amèrica fins a Austràlia, a través d'apassionants i increïbles aventures.Amb la publicació d'Els fills del capità Grant el 1867, Jules Verne iniciava la famosa trilogia que completaria més endavant amb Vint mil llegües de viatge submarí, el 1869, i L'illa misteriosa, el 1874. 
En un vell cafè d'una costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de l'Ebre, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia -en especial del vell Cristòfol, memòria viva de la vila- un seguit d'històries anotades amb to d'humor i de crítica social. Hi desfilen una galeria de personatges entre els quals destaquen un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent vocacional, uns incondicionals afeccionats al futbol vilatà -amb un singular camp d'esports-, un pagès massa atent amb les propietats dels seus veïns, un confident de les forces d'ordre públic a qui en la foscor li plouen cops a cada cantonada, un antic barquer que vol recuperar l'ofici a l'altre món (al cantó dels morts), un afeccionat a les novel·les d'intriga amb un geni massa viu,...
Som a l'any 1872; Phileas Fogg és un respectat membre del londinenc Reform Club, on es discuteixen i es debaten tota mena d'idees. En una d'aquestes tardes al club, Fogg anuncia que serà capaç de fer la volta al món en 80 dies. Així comença una extraordinària i arriscada aventura, que donarà lloc a una de les novel·les més populars de Jules Verne.
A l'ínclita, catòlica i gairebé immortal ciutat de Torrelloba, un matí de novembre de 1957, el jove estudiant mequinensà Dalmau Campells i l'inspector Melquíades Serrador es creuen amb un motorista que porta notícies que influiran decisivament en les seves vides...Amb la por, la misèria i les carències de la postguerra de fons, aquest és el punt d'arrencada de La galeria de les estàtues, novel·la que, publicada per primera vegada el 1992, va confirmar Jesús Moncada com un dels més sòlids escriptors contemporanis."La galeria de les estàtues conté els mateixos mèrits que van fer de Camí de sirga la gran novel·la que tots coneixem. ... És una obra ambiciosa quant a argument, estructura i recursos literaris... L'aparent complexitat de la trama exigia un pols molt segur per travar tot el conjunt i oferir-lo sense renunciar a la seva magnitud i sense exigir alhora al lector cap més esforç que el de deixar-se endur per la força de la història que se'ns narra. Moncada ho ha aconseguit plenament.", Joan Josep Isern. Avui
El Cafè de la Granota, la segona col·lecció de contes de Jesús Moncada publicada per primera vegada el 1985, reuneix catorze relats ubicats en l'antiga vila de Mequinensa, l'univers propi d'aquest escriptor. Aquesta edició -a cura d'Hèctor Moret, professor d'ensenyament secundari i investigador de la llengua i la literatura catalanes a l'Aragó- pretén ser una eina d'orientació didàctica per ajudar en aprofundir en l'estudi i difusió de l'obra. Per fer-ho possible hi trobem una breu descripció de la vida de l'autor i del conjunt de la seva producció literària, una anàlisi detallada dels aspectes més significatius d'El Cafè de la Granota i un ventall de propostes i suggeriments de treball per tal de facilitar la comprensió del llibre.En un vell cafè d'una costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de l'Ebre, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia -en especial del vell Cristòfol, memòria viva de la vila- un seguit d'històries anotades amb to d'humor i de crítica social. Hi desfilen una galeria de personatges entre els quals destaquen un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent vocacional, uns incondicionals afeccionats al futbol vilatà -amb un singular camp d'esports-, un pagès massa atent amb les propietats dels seus veïns, un confident de les forces d'ordre públic a qui en la foscor li plouen cops a cada cantonada, un antic barquer que vol recuperar l'ofici a l'altre món (al cantó dels morts), un afeccionat a les novel·les d'intriga amb un geni massa viu,...A l'edició en paper: Estudi preliminar amb bibliografia, glosari, propostes de treball i de comentaris de text a cura d'Hèctor Moret.
El Cafè de la Granota, la segona col·lecció de contes de Jesús Moncada publicada per primera vegada el 1985, reuneix catorze relats ubicats en l'antiga vila de Mequinensa, l'univers propi d'aquest escriptor. Aquesta edició -a cura d'Hèctor Moret, professor d'ensenyament secundari i investigador de la llengua i la literatura catalanes a l'Aragó- pretén ser una eina d'orientació didàctica per ajudar en aprofundir en l'estudi i difusió de l'obra. Per fer-ho possible hi trobem una breu descripció de la vida de l'autor i del conjunt de la seva producció literària, una anàlisi detallada dels aspectes més significatius d'El Cafè de la Granota i un ventall de propostes i suggeriments de treball per tal de facilitar la comprensió del llibre.Es completa l'edició amb la publicació d'un glossari comentat, de diversos textos complementaris, d'una selecció bibliogràfica i d'un parell de comentaris de text a propòsit de dos dels contes que s'hi recullen.En un vell cafè d'una costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de l'Ebre, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia -en especial del vell Cristòfol, memòria viva de la vila- un seguit d'històries anotades amb to d'humor i de crítica social. Hi desfilen una galeria de personatges entre els quals destaquen un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent vocacional, uns incondicionals afeccionats al futbol vilatà -amb un singular camp d'esports-, un pagès massa atent amb les propietats dels seus veïns, un confident de les forces d'ordre públic a qui en la foscor li plouen cops a cada cantonada, un antic barquer que vol recuperar l'ofici a l'altre món (al cantó dels morts), un afeccionat a les novel·les d'intriga amb un geni massa viu,... 
Amb Camí de sirga, publicada per primera vegada l`any 1988, Jesús Moncada va consolidar un univers personal i mític al voltant de Mequinensa, l`antiga vila de la vora de l`Ebre enfonsada sota les aigües del pantà de Riba-Roja, que en el seu temps va ser el centre d`una conca minera i d`un trànsit fluvial intens. Amb precisió històrica, i amb un llenguatge viu, que conserva les peculiaritats d`expressió de la zona, l`autor descriu i rememora, a través de la vida i dels records de diferents personatges -navegants, cupleteres, cafeters, minaires o burgesos-, la història dels últims cent anys d`un poble condemnat a la desaparició.Reconeguda unànimement per la crítica i pel públic lector, Camí de sirga és considerada una de les novel·les més importants de la literatura catalana contemporània. Ha estat guardonada amb nombrosos premis -Joan Crexells, Ciutat de Barcelona, Fundació d`Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, Crítica Serra d`Or, Nacional de la Crítica i finalista al Premio Nacional de Literatura- i ha estat traduïda a l`alemany, l`anglès, l`aragonès, el castellà, el danès, l`eslovè, el francès, el gallec, l`hongarès, el japonès, el neerlandès, el portuguès, el romanès, el suec i el vietnamita.
El 1981 es publica per primer cop en volum Històries de la mà esquerra i altres narracions, obra que recull els setze contes que Jesús Moncada havia elaborat durant la dècada anterior: quatre contes guardonats el 1971 amb el premi Joan Santamaria titulat Històries de la mà esquerra (1973); quatre contes més, Narracions de l'Ebre, amb què havia obtingut el premi Jacme March de 1980; i una tercera secció intitulada Cròniques de la sirga, amb els vuit contes restants. L'origen heterogeni d'aquest primer recull de contes, resultat d'una gestació llarga i intermitent, es diluirà formalment quan s'elimini la divisió en seccions de la primera edició, i amb la supressió del sintagma del títol «i altres narracions».En Històries de la mà esquerra veiem desfilar un seguit de personatges, alguns de tendres, d'altres que es mouen entre el més ençà i el més enllà, de manera inquietat o de manera despreocupada i intranscendent. Uns personatges que si bé majoritàriament desfilen pels cafès i carrers d'una vila riallera estesa a la banda esquerra de l'Ebre, quan poden també passegen en tramvia pels carrers de la Barcelona dels anys finals de la dècada de 1960.Estudi preliminar amb propostes de treball i de comentaris de text a cura d'Hèctor Moret, professor de llengua i literatura a l'ensenyament secundari i investigador de la llengua i la literatura catalanes a l'Aragó.L'EDICIÓ DIGITAL D'AQUEST LLIBRE NO INCLOU L'ESTUDI PRELIMINAR I LES PROPOSTES DE TREBALL.
El Cafè de la Granota, la segona col·lecció de contes de Jesús Moncada publicada per primera vegada el 1985, reuneix relats ubicats en l'antiga vila de Mequinensa, l'univers propi d'aquest escriptor. Aquesta edició -a cura d'Hèctor Moret, professor d'ensenyament secundari i investigador de la llengua i la literatura catalanes a l'Aragó- pretén ser una eina d'orientació didàctica per ajudar en aprofundir en l'estudi i difusió de l'obra. Per fer-ho possible hi trobem una breu descripció de la vida de l'autor i del conjunt de la seva producció literària, una anàlisi detallada dels aspectes més significatius d'El Cafè de la Granota i un ventall de propostes i suggeriments de treball per tal de facilitar la comprensió del llibre.En un vell cafè d'una costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de l'Ebre, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia -en especial del vell Cristòfol, memòria viva de la vila- un seguit d'històries anotades amb to d'humor i de crítica social. Hi desfilen una galeria de personatges entre els quals destaquen un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent vocacional, uns incondicionals afeccionats al futbol vilatà -amb un singular camp d'esports-, un pagès massa atent amb les propietats dels seus veïns, un confident de les forces d'ordre públic a qui en la foscor li plouen cops a cada cantonada, un antic barquer que vol recuperar l'ofici a l'altre món (al cantó dels morts), un afeccionat a les novel·les d'intriga amb un geni massa viu,...