Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Barcelona
Cinc dies després que les tropes borbòniques entressin a Barcelona, el setembre de 1714, Felip V va decretar el tancament de la Universitat de Barcelona i la supressió immediata dels estudis que shi impartien. Els estudiants i els professors havien participat activament en la defensa de la ciutat durant el setge, i el monarca espanyol no va dubtar a considerar-la «fomento de maldades» i, tal com va fer amb les altres universitats catalanes, a suprimir-la com a mesura repressora. Va instituir la Universitat de Cervera, lúnica existent al Principat durant cent vint anys, com a premi a la fidelitat dels cerverins. La tradició cultural i acadèmica de Barcelona, però, va saber resistir a lanorreament a què lhavien condemnat. Lanomenada societat civil per dir-ho amb una expressió dara va lluitar enèrgicament per evitar lenfonsament cultural i recuperar els ensenyaments superiors a la ciutat. Amb tot, no va ser fins al 1837, i després de diferents intents fallits a causa dels entrebancs i les dilacions del poder espanyol, que la ciutat va poder restablir allò que mai no li hauria dhaver estat negat: la pròpia universitat. Ferran Soldevila ho va narrar, en plena guerra civil, a Barcelona sense Universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837). Lentrada dels militars espanyols, però, va impedir que lobra pogués veure la llum i els plecs impresos que reproduïm en aquesta edició facsímil van quedar en un racó de la Universitat fins que lany 1950 es van poder enquadernar i distribuir gairebé en clandestinitat. La prosa de Soldevila, elegant i amena, va rebre elogis entusiastes de Josep Pla i Joan Fuster pel seu valor literari i historiogràfic. Llegir-lo avui és recuperar la memòria dels moments més dramàtics però també els més esperançadors de la nostra història.
La Fundación Joan Miró fue la primera institución pública abierta en Barcelona centrada exclusivamente en el arte contemporáneo. Joan Miró y Josep Lluís Sert quien la diseñó, miembro fundador de GATCPAC (un grupo líder en la introducción de la arquitectura moderna en Cataluña) se encontraron por primera vez en 1932 y enseguida se hicieron buenos amigos mientras trabajaban en el pabellón español (de la República) de la Exposición Universal de París de 1937. Tras la primera gran retrospectiva del trabajo de Joan Miró en Barcelona (1968), el artista decidió construir un edificio para hacer su obra accesible al público de manera permanente. Sert fue el encargado del proyecto, para lo que creó una estructura de plano abierto en la que el interior se comunica con el exterior, creando un equilibrio perfecto entre arquitectura y paisaje. A partir de estas fechas, la Fundación se amplió en dos ocasiones. El arquitecto encargado de ambas ampliaciones fue Jaume Freixa, discípulo de Sert, que había trabajado con su maestro durante once años en Harvard y que había desempeñado un papel activo en la creación de la Fundación.
El Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEESL, en les seves sigles castellanes) es va plantejar com a continuació de la política iniciada el 2008 pel govern central, amb el Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) d'injectar recursos als ajuntaments per evitar que caigués la seva despesa en inversió. La novetat d'aquest segon pla extraordinari, dotat amb 5.000 milions d'euros, va ser que els ajuntaments van poder destinar una part dels fons assignats a cobrir despesa corrent de naturalesa social, més enllà de les inversions per la creació d'ocupació. Els resultats d'aquest estudi elaborat per l'Observatori Econòmic Local, a partir de la incidència i l'impacte del FEESL en tres àmbits territorials diferenciats com són Espanya, Catalunya i la província de Barcelona, poden ser de gran interès tant per als tècnics i polítics locals com per al món acadèmic i les persones interessades en la matèria. Gràcies al detall i el rigor del treball, de ben segur podrà ajudar a resoldre dubtes i preguntes relacionades amb la gestió de les polítiques locals del nostre país.
'Anar a la Sagrada Família és sempre un pelegrinatge, un pelegrinatge de canvi interior, un pelegrinatge de trobada amb Aquell que és la Bellesa infi nita'. Així descriu lautor daquest llibre limpacte que aquesta extraordinària construcció provoca en el creient que shi vol acostar amb un esperit ben obert. La seva immensa riquesa arquitectònica, estètica i simbòlica és el vehicle per a aquest pelegrinatge. Aquest llibre és una molt bona ajuda per endinsar-se en aquest lloc privilegiat que és la Sagrada Família dAntoni Gaudí. Lautor ens acompanya per tots els racons de ledifici, ens els posa davant els ulls, i ens hi fa trobar tot el seu sentit i contingut. Un meravellós viatge. Rodolf Puigdollers (Barcelona, 1948) és escolapi, rector de parròquia i doctor en teologia. Té una àmplia sèrie de publicacions tant bíbliques con catequètiques en aquesta mateixa col·lecció, totes amb el mateix estil senzill i comunicatiu que el lector trobarà en el llibre que aquí oferim.
L'art de la conversa entre dos ciutadans que viuen Barcelona amb passió, experiència i visió de futur. No sempre estan d'acord i això injecta vitalitat a l'intercanvi de punts de vista, sensibilitats generacionals i postures contrastades. Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, posa a debat la seva visió del futur de la ciutat amb Oriol Bohigas, un dels arquitectes que més ha participat en la seva dinàmica actual. Els records d'infantesa, la ciutat del passat, la del present i la de demà mateix, les obres pendents, els nous reptes de la immigració, l'espai públic com a escenari de convivència, la capitalitat, l'aposta per l'educació i la cultura, la nova economia del coneixement i les dificultats d'accés a l'habitatge formen part d'un vibrant diàleg sense embuts entre dos barcelonins que ambicionen assumir tots els reptes plantejats i que, sobretot, estimen la ciutat.
La colección de guías Insólita y secreta" están escritas por los propios habitantes de las ciudades y destinadas tanto a los habitantes como a aquellos visitantes que quieran salirse realmente de las rutas más transitadas. En estas guías se encuentran los lugares que otras publicaciones no mencionan, los que son, por definición, insólitos, secretos y desconocidos, evitando los más célebres y visitados. Los secretos de Gaudí y de la Sagrada Familia, un taxista que acepta pasajeros desnudos, dónde conducir un tren en miniatura, una mano misteriosa, un extraordinario anfiteatro de disección, un refugio antiaéreo insospechado, un beso mortal, un museo escondido dentro de una boutique, hacer el amor en un love hotel o en un helicóptero, comer hormigas y escorpiones... Una guía indispensable para aquellos que creen conocer bien Barcelona, y para quienes deseen descubrir el rostro oculto de la ciudad.
Desde la Casa Àsia al Monestir Budista del Garraf, pasando por teterías donde se enseña el ritual zen del té, restaurantes de otras tradiciones o pastelerías especializadas en dulces de monjas... Esta guía pionera es una invitación a conocer la Barcelona espiritual en toda su diversidad. A parte de escritor de novelas de exito, Francesc Miralles es periodista de El País y de la revista Integral, y ha sido guionista de programas de rádio y televisión como L'Ofici de viure y Brigolatge emocional. Nace en Barcelona, dónde se inició en el mundo editorial publicando guías sobre su ciudad. Actualmente compagina su actividad literária con la banda de folk alternativo Nikosia.