En el setanta-cinquè aniversari de l?Estatut de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1933, quan la Universitat de Barcelona va esdevenir autònoma, s?ha editat aquesta publicació que recull la reproducció de diversos textos i documents relacionats amb l?Estatut i la seva curta vida, una il·lusionant experiència d?autonomia universitària, fallida, finalment, per la guerra civil...A més de l?interès mateix dels documents reproduïts en aquesta publicació, resulta particularment destacable l?estudi introductori elaborat pel doctor Xavier Pons Rafols, catedràtic de la Facultat de Dret, que ofereix una aproximació jurídica, entenedora i contextualitzada, al text de l?Estatut, als seus antecedents i al seu abast i contingut.
Escofet, símbolo industrial de Barcelona no es un único libro, sino varios libros a la vez. Por una parte, es la historia de la industria Escofet, creada en 1886, que es hoy la principal en Cataluña en producción de pavimentos y elementos urbanos, como lo fue en sus inicios en diseño y producción de mosaico hidráulico. Además, narra las vicisitudes de la familia Escofet, que se ha mantenido al frente, con la creación de valor como divisa. También muestra la simbiosis de una industria creativa con las artes, el diseño y la arquitectura, y finalmente pone de manifiesto la estrecha relación de Escofet con la transformación urbana moderna de Barcelona, desde las losetas características de la ciudad hasta la participación en grandes proyectos urbanísticos y en edificios emblemáticos. Las empresas de base familiar a menudo acumulan historia y solera, pero lo que caracteriza a Escofet es que, dirigida por personas con visión y espíritu avanzado, ha sido capaz de proyectar un alma singular, un perfume de modernidad y rigor que ha acompañado a la ciudad de Barcelona en la creación de su imaginario colectivo.
Sonia y Robert Delaunay son dos figuras singulares de entre los grandes exploradores y pioneros de la abstracción. Ambos se imponen como los grandes coloristas de este siglo. Su estancia de algunos meses durante el otoño de 1917 en Barcelona representa para esta pareja de artistas una etapa importante y subestimada de su estancia por tierras hispánicas: se ofreció a Robert la oportunidad de publicar en las páginas de la revista "Vell i Nou" y el Palau de Belles Arts de Barcelona presentó al público un conjunto de dieciséis obras que suscitaron una gran curiosidad en la corriente vanguardista local.
A Catalunya, la segona meitat de la dècada dels anys cinquanta del segle passat va quedar marcada en la memòria d'aquells que la van viure com una època de revolta continguda, avantsala dels esbojarrats i radicals anys seixanta. En aquest període de calma tensa va tenir lloc a Barcelona un dels esdeveniments més importants d'aquells anys, sovint oblidat pels historiadors, especialment per les conseqüències que comportà en la futura organització de l'heterogeni moviment antifranquista: l'anomenada segona vaga de tramvies. Durant les dues darreres setmanes de gener de 1957 els ciutadans de Barcelona, davant un increment del preu del bitllet, van decidir abstenir-se dels transports públics.La segona vaga de tramvies, a diferència de la primera, no va ser una vaga completament espontània, sinó que fou instigada per diversos grups antifranquistes que per primera vegada s'unien en una mateixa acció.
Libertas perfundet omnia luce! Aquesta frase, símbol de la Universitat de Barcelona, expressa la voluntat de fer arribar per tot arreu la llum del saber i la veritat de la nostra història des de la llibertat i la democràcia (...). .No caldria insistir en el desig lògic d?una institució que té més de mig mil·lenni al darrere de disposar d?un relat fidel dels fets que han marcat la seva història, dels esdeveniments socials i polítics de què ha estat partícip com a subjecte actiu o passiu (...)..El que ara considerem cabdal és el 75è aniversari de la promulgació de l?Estatut d?autonomia de la Universitat de Barcelona del mes de setembre de 1933 (...). .No podíem deixar passar els tres quarts de segle de l?efemèride sense reflexionar sobre el que van representar els pocs mesos d?autonomia real, no gaire més enllà de la trentena. Cal restar al temps que hi ha entre setembre de 1933 i gener de 1939, dos períodes e què l?Estatut resta suspès: des dels fets d?octubre de 1934 fins al retorn de les esquerres el febrer de 1936, període durant el qual les idees progressistes queden congelades, i els mesos entre el juliol de 1936 i l?octubre de 1937, en què hi ha un rector-comissari i el patronat desapareix. I com que també cal saber ben bé d?on venim, del llunyà segle XV, per on hem transitat, enmig d?Àustries, de Borbons, de repúbliques, d?autonomies i de tota mena de circumstàncies econòmiques i socials, i cap on anem, des de la lluita contra el franquisme cap a la transició, la democràcia i el segle XXI, l?estructura del llibre ja estava ben perfilada.
Aquesta obra proposa una anàlisi al voltant de l'evolució històrica i social del Carnestoltes a la ciutat de Barcelona. Al costat de la festa institucional i in stitucionalitzada, a la ciutat perviuen encara models carnavalescos de barri i d e carrer que mantenen el seu tarannà popular i el seu caràcter dispers i improvi sat. A més de realitzar una acurada aproximació teòrica al món de la festa i elC arnestoltes, l'obra planteja i analitza la tensió social que es deriva de la int eracció entre aquests diferents models de concepció de la festa. Aquesta monogra fia és el resultat d'una recerca realitzada entre els anys 2004 i 2006 en el mar cde l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya per part de l'Associació pe r a la Recerca i la Difusió de les Festes Populars (ARDFP).
En el setanta-cinquè aniversari de l?Estatut de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1933, quan la Universitat de Barcelona va esdevenir autònoma, s?ha editat aquesta publicació que recull la reproducció de diversos textos i documents relacionats amb l?Estatut i la seva curta vida, una il·lusionant experiència d?autonomia universitària, fallida, finalment, per la guerra civil...A més de l?interès mateix dels documents reproduïts en aquesta publicació, resulta particularment destacable l?estudi introductori elaborat pel doctor Xavier Pons Rafols, catedràtic de la Facultat de Dret, que ofereix una aproximació jurídica, entenedora i contextualitzada, al text de l?Estatut, als seus antecedents i al seu abast i contingut.
Escofet, símbolo industrial de Barcelona no es un único libro, sino varios libros a la vez. Por una parte, es la historia de la industria Escofet, creada en 1886, que es hoy la principal en Cataluña en producción de pavimentos y elementos urbanos, como lo fue en sus inicios en diseño y producción de mosaico hidráulico. Además, narra las vicisitudes de la familia Escofet, que se ha mantenido al frente, con la creación de valor como divisa. También muestra la simbiosis de una industria creativa con las artes, el diseño y la arquitectura, y finalmente pone de manifiesto la estrecha relación de Escofet con la transformación urbana moderna de Barcelona, desde las losetas características de la ciudad hasta la participación en grandes proyectos urbanísticos y en edificios emblemáticos. Las empresas de base familiar a menudo acumulan historia y solera, pero lo que caracteriza a Escofet es que, dirigida por personas con visión y espíritu avanzado, ha sido capaz de proyectar un alma singular, un perfume de modernidad y rigor que ha acompañado a la ciudad de Barcelona en la creación de su imaginario colectivo.
Sonia y Robert Delaunay son dos figuras singulares de entre los grandes exploradores y pioneros de la abstracción. Ambos se imponen como los grandes coloristas de este siglo. Su estancia de algunos meses durante el otoño de 1917 en Barcelona representa para esta pareja de artistas una etapa importante y subestimada de su estancia por tierras hispánicas: se ofreció a Robert la oportunidad de publicar en las páginas de la revista "Vell i Nou" y el Palau de Belles Arts de Barcelona presentó al público un conjunto de dieciséis obras que suscitaron una gran curiosidad en la corriente vanguardista local.
A Catalunya, la segona meitat de la dècada dels anys cinquanta del segle passat va quedar marcada en la memòria d'aquells que la van viure com una època de revolta continguda, avantsala dels esbojarrats i radicals anys seixanta. En aquest període de calma tensa va tenir lloc a Barcelona un dels esdeveniments més importants d'aquells anys, sovint oblidat pels historiadors, especialment per les conseqüències que comportà en la futura organització de l'heterogeni moviment antifranquista: l'anomenada segona vaga de tramvies. Durant les dues darreres setmanes de gener de 1957 els ciutadans de Barcelona, davant un increment del preu del bitllet, van decidir abstenir-se dels transports públics.La segona vaga de tramvies, a diferència de la primera, no va ser una vaga completament espontània, sinó que fou instigada per diversos grups antifranquistes que per primera vegada s'unien en una mateixa acció.
Libertas perfundet omnia luce! Aquesta frase, símbol de la Universitat de Barcelona, expressa la voluntat de fer arribar per tot arreu la llum del saber i la veritat de la nostra història des de la llibertat i la democràcia (...). .No caldria insistir en el desig lògic d?una institució que té més de mig mil·lenni al darrere de disposar d?un relat fidel dels fets que han marcat la seva història, dels esdeveniments socials i polítics de què ha estat partícip com a subjecte actiu o passiu (...)..El que ara considerem cabdal és el 75è aniversari de la promulgació de l?Estatut d?autonomia de la Universitat de Barcelona del mes de setembre de 1933 (...). .No podíem deixar passar els tres quarts de segle de l?efemèride sense reflexionar sobre el que van representar els pocs mesos d?autonomia real, no gaire més enllà de la trentena. Cal restar al temps que hi ha entre setembre de 1933 i gener de 1939, dos períodes e què l?Estatut resta suspès: des dels fets d?octubre de 1934 fins al retorn de les esquerres el febrer de 1936, període durant el qual les idees progressistes queden congelades, i els mesos entre el juliol de 1936 i l?octubre de 1937, en què hi ha un rector-comissari i el patronat desapareix. I com que també cal saber ben bé d?on venim, del llunyà segle XV, per on hem transitat, enmig d?Àustries, de Borbons, de repúbliques, d?autonomies i de tota mena de circumstàncies econòmiques i socials, i cap on anem, des de la lluita contra el franquisme cap a la transició, la democràcia i el segle XXI, l?estructura del llibre ja estava ben perfilada.
Aquesta obra proposa una anàlisi al voltant de l'evolució històrica i social del Carnestoltes a la ciutat de Barcelona. Al costat de la festa institucional i in stitucionalitzada, a la ciutat perviuen encara models carnavalescos de barri i d e carrer que mantenen el seu tarannà popular i el seu caràcter dispers i improvi sat. A més de realitzar una acurada aproximació teòrica al món de la festa i elC arnestoltes, l'obra planteja i analitza la tensió social que es deriva de la int eracció entre aquests diferents models de concepció de la festa. Aquesta monogra fia és el resultat d'una recerca realitzada entre els anys 2004 i 2006 en el mar cde l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya per part de l'Associació pe r a la Recerca i la Difusió de les Festes Populars (ARDFP).