Maria-Mercè Marçal ens endinsa en el món dels sentiments, de les emocions. Ens submergeix en els grans temes universals de l'ésser humà: l'amor, la solitud, la mort, la rebel·lió, la passió, el sexe ... A Sal oberta ens parla d'experiències femenines com són l'embaràs, l'infantament i les sensibilitats, il·lusions i projeccions que aquest fet aboca. De l'amor i el desamor. El seu jo més íntim, projectat perquè cadascú el faci seu, a mida.
Recuperem l'obra d'una autora jove, perquè Maria-Mercè Marçal tenia vint-i-set anys quan va publicar Bruixa de dol. Es tracta d' una obra compromesa amb la vida, amb la llengua i amb l' amor i la llibertat.
Un erudit francès als anys vint i una guionista de cinema a la dècada dels vuitanta, moguts per interessosben diversos, segueixen, cadascú en la seva època, el rastre de Renée Vivien, poeta d?origenanglès que va viure a París a principis de segle. Aquesta recerca es combina amb l?apariciód?un seguit de personatges que la van conèixer i que en rememoren la vida breu i intensa.
El llibre es basa en una reflexió teòrica sobre el concepte de cos i gènere per tal de facilitar lanàlisi posterior dels poemes marçalians i extreuren la particularitat lírica. En definitiva, aquest estudi intenta mostrar com lexperimentació lírica es construeix sobre la base de lexperimentació corporal.
Marta Segarra, catedràtica de literatura francesa i destudis de gènere a la Universitat de Barcelona, dirigeix la Càtedra Unesco Dones, Desenvolupament i Cultures a la UB i és investigadora associada a la Université Paris 8. Sinteressa per la literatura escrita per dones, la crítica i la teoria feministes i la literatura francesa, espanyola i catalana contemporànies, a més de les relacions entre literatura, cinema i pensament. Ha publicat assaigs que semmarquen en aquests camps, en anglès, francès, castellà i català. Entre els més recents es troben els llibres: Repensar la comunidad desde la literatura y el género (2012), Nouvelles romancières francophones du Maghreb (2010) i The Portable Cixous (2010). Dirigeix la collecció «Mujeres y culturas» dIcaria Editorial i la revista internacional Expressions maghrébines. Va rebre el premi Icrea Academia 2009.
Mai no és tard per arribar als clàssics, perquè precisament pel fet de ser-ho, guarden al seu interior un secret inexhaurible. El clàssic sempre és generós. DÈsquil a Joyce, passant per Flaubert, Ausiàs March, Goethe i autors contemporanis com ara Màrius Sampere o Joan Margarit, Laura Borràs ens guia en un viatge apassionant pels pilars de la literatura i ens respon amb un sí rotund a la pregunta de si té sentit, en ple segle XXI, llegir els clàssics. Laura Borràs és professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Dirigeix el màster en Literatura en lEra Digital de la mateixa universitat i el Grup 62, i també Hermeneia, grup de recerca sobre estudis literaris i tecnologies digitals. Col·labora al programa de TV3 Els matins amb Josep Cuní parlant dallò que més lapassiona, la literatura; precisament el seu espai va ser guardonat amb el premi Atlàntida el 2010, que atorga el Gremi dEditors.
La figura de Maria-Mercè Marçal té la centralitat que cap altra poeta dona ha tingut en la tradició catalana. És una icona tant pel que representa la seva vida, com per la seducció dels seus versos i la capacitat que desprenen de donar nom a l'experiència de la realitat. Marçal convoca a lectores i lectors i és ben present entre les noves generacions. La intenció d'aquesta biografia, la primera que es publica sobre la poeta, és mostrar tota la dimensió humana de la Maria-Mercè i la seva relació amb la poesia, el feminisme i la política, el país; ella que se sentia pertànyer a la generació dels 'germans petits' del Maig Francès. Un dels aspectes que el lector trobarà en les pàgines d'aquest volum és la seva vida d'acció: des de la militància en el PSAN a participar en la creació de NE, espais en què sempre va fer propostes transformadores des d'uns 'ulls de dona'. Era un temps d'acció i canvi, d'experimentació constant, i en aquest sentit la seva vida té una complicitat compartida per més d'una generació de dones que cal historiar. Marçal també va participar activament en la fundació de Llibres del Mall, una col·lecció de poesia, aviat editorial, que dibuixa una pàgina imprescindible del panorama poètic català de l'últim terç de segle xx. Va viure amb una gran intensitat, impregnada d'un alè d'utopia. L'escriptura com a mirall i seducció, perquè 'm'estimin' deia, reprenent les paraules de Federico García Lorca.
La poesia no és una assignatura; tampoc no és col·lecció de fòssils ni papallones assecades. Llegir poesia no és classificar entitats mortes per superar exàmens circumstancials. No es tracta, encara menys, de descriure'n la morfologia externa i aprofitar l'avinentesa per fer excursions per paisatges no literaris. La poesia constitueix un procés de coneixement de les múltiples individualitats que conformen la nostra pròpia individualitat. La lectura és i ha de ser una experiència de coneixement. Què hi fa si els versos són del segle XII o del segle XX? Què hi fa si els contextos històrics, socials, estètics o polítics són distints i distants? La poesia conté una ànima universal que ens afecta i ens implica perquè ens mostra un racó de la nostra ànima per explorar. L'antologia que teniu a les mans us ofereix la possibilitat d'establir d'una manera raonada i explícita el moviment que sempre lliga el creador i el lector creatiu. I alhora permet de fer un tast de tots els gustos i els ingredients que intervenen en l'itinerari únic que és la poesia catalana: posar el cervell al vent dels corrents estètics, estendre la roba de la interpretació als oratges de les èpoques i de les escoles literàries, campar entre les formes canviants dels metres i dels ritmes. Llegir aquest llibre us ajudarà a reconèixer el vestit amb què el nostre país, al llarg de la història, es presenta al món, perquè un país també s'ha d'entendre per com canta, per com ha cantat. Si llegir poesia s'acaba convertint en una assignaturització de la lírica, només pot ser responsabilitat del lector, sigui estudiant o professor. Amb aquesta antologia comentada us convidem a ultrar els límits de l'assignatura per aprendre a interpretar, i a interpretar-vos, des del poema concret.Si llegir poesia s'acaba convertint en una assignaturització de la lírica, només pot ser responsabilitat del lector, sigui estudiant o professor. Enric Martin és professor de llengua i de literatura catalanes a l'IES Jaume Callís de Vic i de la Universitat de Vic. També és lector agosarat i activista de múltiples iniciatives culturals en el marc de l'ensenyament. Josep Paré és professor de llengua i de literatura catalanes a l'IES Jaume Callís de Vic, i, durant catorze anys, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat edicions i estudis sobre l'obra de Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Joaquim Ruyra, entre d'altres. Ha exercit de crític literari i de dramaturg. És membre del consell de redacció de la revista Els Marges i membre de la Societat Verdaguer.
Aquí teniu un recull de versos diferents i molt propers, valents i bonics. Lautora hi sap parlar de jocs, de bruixes, de parets i de llunes, i convertir-ho tot plegat en un cant il·luminat a la vida on es fonen cançó i il·lusió. Maria-Mercè Marçal és sens dubte la poeta més important del segle XX en llengua catalana, i una de les escriptores que van deixar i mantenen una petja intensa entre lectors i crítics literaris. Morta molt jove, avui els seus versos continuen sent llegits i rellegits. Aquest recull nés una magnífica invitació. Tan petita i ja saps... és una tria de la poesia de Maria-Mercè Marçal (1952-1998), autora de Cau de llunes (1977, premi Carles Riba), Bruixa de dol (1979), Desglaç (1988) i altres llibres que la convertiren en un gran nom de la poesia catalana moderna. La selecció lha feta el també poeta Jaume Subirana i lha il·lustrada Marta Altés (Barcelona, 1982).
Desglaç, últim títol poètic de Maria Mercè Marçal, un volum en el qual és present la seva producció poètica entre els anys 1984 i 1988.
Maria-Mercè Marçal ens endinsa en el món dels sentiments, de les emocions. Ens submergeix en els grans temes universals de l'ésser humà: l'amor, la solitud, la mort, la rebel·lió, la passió, el sexe ... A Sal oberta ens parla d'experiències femenines com són l'embaràs, l'infantament i les sensibilitats, il·lusions i projeccions que aquest fet aboca. De l'amor i el desamor. El seu jo més íntim, projectat perquè cadascú el faci seu, a mida.
Recuperem l'obra d'una autora jove, perquè Maria-Mercè Marçal tenia vint-i-set anys quan va publicar Bruixa de dol. Es tracta d' una obra compromesa amb la vida, amb la llengua i amb l' amor i la llibertat.
Un erudit francès als anys vint i una guionista de cinema a la dècada dels vuitanta, moguts per interessosben diversos, segueixen, cadascú en la seva època, el rastre de Renée Vivien, poeta d?origenanglès que va viure a París a principis de segle. Aquesta recerca es combina amb l?apariciód?un seguit de personatges que la van conèixer i que en rememoren la vida breu i intensa.
El llibre es basa en una reflexió teòrica sobre el concepte de cos i gènere per tal de facilitar lanàlisi posterior dels poemes marçalians i extreuren la particularitat lírica. En definitiva, aquest estudi intenta mostrar com lexperimentació lírica es construeix sobre la base de lexperimentació corporal.
Marta Segarra, catedràtica de literatura francesa i destudis de gènere a la Universitat de Barcelona, dirigeix la Càtedra Unesco Dones, Desenvolupament i Cultures a la UB i és investigadora associada a la Université Paris 8. Sinteressa per la literatura escrita per dones, la crítica i la teoria feministes i la literatura francesa, espanyola i catalana contemporànies, a més de les relacions entre literatura, cinema i pensament. Ha publicat assaigs que semmarquen en aquests camps, en anglès, francès, castellà i català. Entre els més recents es troben els llibres: Repensar la comunidad desde la literatura y el género (2012), Nouvelles romancières francophones du Maghreb (2010) i The Portable Cixous (2010). Dirigeix la collecció «Mujeres y culturas» dIcaria Editorial i la revista internacional Expressions maghrébines. Va rebre el premi Icrea Academia 2009.
Mai no és tard per arribar als clàssics, perquè precisament pel fet de ser-ho, guarden al seu interior un secret inexhaurible. El clàssic sempre és generós. DÈsquil a Joyce, passant per Flaubert, Ausiàs March, Goethe i autors contemporanis com ara Màrius Sampere o Joan Margarit, Laura Borràs ens guia en un viatge apassionant pels pilars de la literatura i ens respon amb un sí rotund a la pregunta de si té sentit, en ple segle XXI, llegir els clàssics. Laura Borràs és professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Dirigeix el màster en Literatura en lEra Digital de la mateixa universitat i el Grup 62, i també Hermeneia, grup de recerca sobre estudis literaris i tecnologies digitals. Col·labora al programa de TV3 Els matins amb Josep Cuní parlant dallò que més lapassiona, la literatura; precisament el seu espai va ser guardonat amb el premi Atlàntida el 2010, que atorga el Gremi dEditors.
La figura de Maria-Mercè Marçal té la centralitat que cap altra poeta dona ha tingut en la tradició catalana. És una icona tant pel que representa la seva vida, com per la seducció dels seus versos i la capacitat que desprenen de donar nom a l'experiència de la realitat. Marçal convoca a lectores i lectors i és ben present entre les noves generacions. La intenció d'aquesta biografia, la primera que es publica sobre la poeta, és mostrar tota la dimensió humana de la Maria-Mercè i la seva relació amb la poesia, el feminisme i la política, el país; ella que se sentia pertànyer a la generació dels 'germans petits' del Maig Francès. Un dels aspectes que el lector trobarà en les pàgines d'aquest volum és la seva vida d'acció: des de la militància en el PSAN a participar en la creació de NE, espais en què sempre va fer propostes transformadores des d'uns 'ulls de dona'. Era un temps d'acció i canvi, d'experimentació constant, i en aquest sentit la seva vida té una complicitat compartida per més d'una generació de dones que cal historiar. Marçal també va participar activament en la fundació de Llibres del Mall, una col·lecció de poesia, aviat editorial, que dibuixa una pàgina imprescindible del panorama poètic català de l'últim terç de segle xx. Va viure amb una gran intensitat, impregnada d'un alè d'utopia. L'escriptura com a mirall i seducció, perquè 'm'estimin' deia, reprenent les paraules de Federico García Lorca.
La poesia no és una assignatura; tampoc no és col·lecció de fòssils ni papallones assecades. Llegir poesia no és classificar entitats mortes per superar exàmens circumstancials. No es tracta, encara menys, de descriure'n la morfologia externa i aprofitar l'avinentesa per fer excursions per paisatges no literaris. La poesia constitueix un procés de coneixement de les múltiples individualitats que conformen la nostra pròpia individualitat. La lectura és i ha de ser una experiència de coneixement. Què hi fa si els versos són del segle XII o del segle XX? Què hi fa si els contextos històrics, socials, estètics o polítics són distints i distants? La poesia conté una ànima universal que ens afecta i ens implica perquè ens mostra un racó de la nostra ànima per explorar. L'antologia que teniu a les mans us ofereix la possibilitat d'establir d'una manera raonada i explícita el moviment que sempre lliga el creador i el lector creatiu. I alhora permet de fer un tast de tots els gustos i els ingredients que intervenen en l'itinerari únic que és la poesia catalana: posar el cervell al vent dels corrents estètics, estendre la roba de la interpretació als oratges de les èpoques i de les escoles literàries, campar entre les formes canviants dels metres i dels ritmes. Llegir aquest llibre us ajudarà a reconèixer el vestit amb què el nostre país, al llarg de la història, es presenta al món, perquè un país també s'ha d'entendre per com canta, per com ha cantat. Si llegir poesia s'acaba convertint en una assignaturització de la lírica, només pot ser responsabilitat del lector, sigui estudiant o professor. Amb aquesta antologia comentada us convidem a ultrar els límits de l'assignatura per aprendre a interpretar, i a interpretar-vos, des del poema concret.Si llegir poesia s'acaba convertint en una assignaturització de la lírica, només pot ser responsabilitat del lector, sigui estudiant o professor. Enric Martin és professor de llengua i de literatura catalanes a l'IES Jaume Callís de Vic i de la Universitat de Vic. També és lector agosarat i activista de múltiples iniciatives culturals en el marc de l'ensenyament. Josep Paré és professor de llengua i de literatura catalanes a l'IES Jaume Callís de Vic, i, durant catorze anys, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat edicions i estudis sobre l'obra de Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Joaquim Ruyra, entre d'altres. Ha exercit de crític literari i de dramaturg. És membre del consell de redacció de la revista Els Marges i membre de la Societat Verdaguer.
Aquí teniu un recull de versos diferents i molt propers, valents i bonics. Lautora hi sap parlar de jocs, de bruixes, de parets i de llunes, i convertir-ho tot plegat en un cant il·luminat a la vida on es fonen cançó i il·lusió. Maria-Mercè Marçal és sens dubte la poeta més important del segle XX en llengua catalana, i una de les escriptores que van deixar i mantenen una petja intensa entre lectors i crítics literaris. Morta molt jove, avui els seus versos continuen sent llegits i rellegits. Aquest recull nés una magnífica invitació. Tan petita i ja saps... és una tria de la poesia de Maria-Mercè Marçal (1952-1998), autora de Cau de llunes (1977, premi Carles Riba), Bruixa de dol (1979), Desglaç (1988) i altres llibres que la convertiren en un gran nom de la poesia catalana moderna. La selecció lha feta el també poeta Jaume Subirana i lha il·lustrada Marta Altés (Barcelona, 1982).