L'ofici que més m'agrada és ple de la màgia i la vitalitat amb què Joan Salvat-Papasseit feia ballar la seva ploma. Et convidem a un viatge per l'antologia poètica d'un dels autors més brillants de la literatura catalana contemporània. La seva poesia et contaminarà d'entusiasme, et despertarà un somriure al rostre i et farà bullir la sang de ganes de viure. Obre la ment, crea, il·lusiona't i estima. L'ofici que més m'agrada és molt més que un recull de poemes, és tota una experiència; un cant a la vida que enyora el futur, no pas el passat; i que aposta per un demà millor en termes de pau, amor i igualtat social. Aquesta tria de poemes inicialment adreçada als més menuts anima a desenvolupar l'intel·lecte i la imaginació de petits i grans. Salvat-Papasseit transmet el seu gust pels petits plaers de la vida i afronta, amb optimisme, el procés que ens condueix a fer-nos grans. Una antologia que convida a despertar la curiositat; gaudir del temps per un mateix; valorar els oficis, a la família i als amics; esperar el primer petó o celebrar una revetlla de Sant Joan. Els seus versos inciten a introduir-se en la cultura de l'esforç, el treball en equip, la formació, l'amor i la lluita per una societat més justa. Les il·lustracions d'Eli M. Rufat omplen de vida i doten cada poema d'un significat molt especial. La seva bellesa i l'atractiu dels versos faran irresistible la lectura en família.
L'irradiador del port i les gavines (1921) representa una primera inflexió respecte al caràcter eminentment avantguardista de l'obra poètica anterior de Salvat-Papasseit. És un llibre dual -com ja s'insinua en el títol-, però l'autor incorpora aquesta dualitat a la seva particular concepció de l'avantguarda, la qual integra el futurisme de Marinetti, la influència estètica dels pintors Joaquim Torres-Garcia i Rafael Barradas, així com l'herència del regeneracionisme modernista.
L'autor aplica procediments experimentals d'avantguarda -ruptura d'hemistiquis, esglaonament del vers, alternança de majúscules i minúscules, utilització de tipografies de mides i colors diferents- en una època en que es tendeix a la recuperació dels motius clàssics i dels topoi tradicionals.L'itinerari del procés amorós -invitació, festeig, consecució del goig, comiat-, es descriu en un ventall de formes i gèneres a cavall de la lírica popular i la tradició culta de la fin'amors. Com en els cançoners dels antics trobadors la identitat de l'estimada s'oculta sota el terme amiga.L'escriptura de Papasseit és un homenatge a la noia -Tan fina és Ella que em dicta el vers- on la simbologia floral i la delicadesa expressiva no amaguen el desig, la possessió amorosa i el triomf: Visca l'amor que m'ha donat l'amiga [...] visca l'amor: / la volia i l'he pres.
L'irradiador del port i les gavines (1921) representa una primera inflexió respecte al caràcter eminentment avantguardista de l'obra poètica anterior de Salvat-Papasseit. És un llibre dual -com ja s'insinua en el títol-, però l'autor incorpora aquesta dualitat a la seva particular concepció de l'avantguarda, la qual integra el futurisme de Marinetti, la influència estètica dels pintors Joaquim Torres-Garcia i Rafael Barradas, així com l'herència del regeneracionisme modernista.
L'ofici que més m'agrada és ple de la màgia i la vitalitat amb què Joan Salvat-Papasseit feia ballar la seva ploma. Et convidem a un viatge per l'antologia poètica d'un dels autors més brillants de la literatura catalana contemporània. La seva poesia et contaminarà d'entusiasme, et despertarà un somriure al rostre i et farà bullir la sang de ganes de viure. Obre la ment, crea, il·lusiona't i estima. L'ofici que més m'agrada és molt més que un recull de poemes, és tota una experiència; un cant a la vida que enyora el futur, no pas el passat; i que aposta per un demà millor en termes de pau, amor i igualtat social. Aquesta tria de poemes inicialment adreçada als més menuts anima a desenvolupar l'intel·lecte i la imaginació de petits i grans. Salvat-Papasseit transmet el seu gust pels petits plaers de la vida i afronta, amb optimisme, el procés que ens condueix a fer-nos grans. Una antologia que convida a despertar la curiositat; gaudir del temps per un mateix; valorar els oficis, a la família i als amics; esperar el primer petó o celebrar una revetlla de Sant Joan. Els seus versos inciten a introduir-se en la cultura de l'esforç, el treball en equip, la formació, l'amor i la lluita per una societat més justa. Les il·lustracions d'Eli M. Rufat omplen de vida i doten cada poema d'un significat molt especial. La seva bellesa i l'atractiu dels versos faran irresistible la lectura en família.
L'irradiador del port i les gavines (1921) representa una primera inflexió respecte al caràcter eminentment avantguardista de l'obra poètica anterior de Salvat-Papasseit. És un llibre dual -com ja s'insinua en el títol-, però l'autor incorpora aquesta dualitat a la seva particular concepció de l'avantguarda, la qual integra el futurisme de Marinetti, la influència estètica dels pintors Joaquim Torres-Garcia i Rafael Barradas, així com l'herència del regeneracionisme modernista. 
L'autor aplica procediments experimentals d'avantguarda -ruptura d'hemistiquis, esglaonament del vers, alternança de majúscules i minúscules, utilització de tipografies de mides i colors diferents- en una època en que es tendeix a la recuperació dels motius clàssics i dels topoi tradicionals.L'itinerari del procés amorós -invitació, festeig, consecució del goig, comiat-, es descriu en un ventall de formes i gèneres a cavall de la lírica popular i la tradició culta de la fin'amors. Com en els cançoners dels antics trobadors la identitat de l'estimada s'oculta sota el terme amiga.L'escriptura de Papasseit és un homenatge a la noia -Tan fina és Ella que em dicta el vers- on la simbologia floral i la delicadesa expressiva no amaguen el desig, la possessió amorosa i el triomf: Visca l'amor que m'ha donat l'amiga [...] visca l'amor: / la volia i l'he pres.
L'irradiador del port i les gavines (1921) representa una primera inflexió respecte al caràcter eminentment avantguardista de l'obra poètica anterior de Salvat-Papasseit. És un llibre dual -com ja s'insinua en el títol-, però l'autor incorpora aquesta dualitat a la seva particular concepció de l'avantguarda, la qual integra el futurisme de Marinetti, la influència estètica dels pintors Joaquim Torres-Garcia i Rafael Barradas, així com l'herència del regeneracionisme modernista.