Resultados de la búsqueda para: Joan Maragall





INTENT DE COMENTAR-HI EL POEMA D’EN JOAN MARAGALL (CASASSES, ENRIC)
Entre els poemes bells i encesos de Maragall hi ha aquesta "Soleiada", que amb el seu to modest de rondalla desplega un dels grans mites maragallians. El comentari que presentem és en vers, l'artista fa de crític i furga fort en la pràctica de l'art de Maragall, la vida i l'amor.

ANTOLOGIA POÈTICA DE JOAN MARAGALL (MARAGALL, JOAN)
Aquesta antologia selecta vol ser una aproximació rigorosa i amable a l'obra de Joan Maragall, un dels millors poetes catalans del segle XX. Els poemes del recull s'agrupen segons els grans temes de la poesia maragalliana: el paisatge, l'amor, el compromís social i el pas del temps.

JOAN MARAGALL, PARAULA I PENSAMENT (AS (ED.) JOSEP-MARIA TERRICABRAS NOGUER)
És d?aquest Maragall, ric i complex, que parlen els setze capítols d?aquest volum. En ell, alguns dels millors especialistes, nacionals i internacionals, examinen la seva obra, la interpreten i reinterpreten, i tots ells posen de manifest que, per a Maragall, tot comença amb la paraula, una paraula concreta, directa, una paraula que és alhora pensament i experiència vital. Si acabo de dir que aquest procés d?interpretació no té mai fi, ara hi he d?afegir que, en el cas d?un clàssic, el procés és permanentment enriquidor. Precisament sabem que un autor és un clàssic perquè, del tracte amb ell, en sortim sempre esperonats, satisfets i inquiets alhora. Maragall és un clàssic. (De la «Presentació» de Josep-Maria Terricabras)

POEMES I ELOGIS (JOAN MARAGALL)

Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) és el primer gran clàssic de la literatura catalana moderna, el pont d’unió entre la Renaixença i la modernitat literària. Crea­dor d’una veu pròpia, molt personal, que el fan difícilment comparable a res que li siga contemporani; i amb una empremta en la cultura catalana, a partir d’una obra relativament breu, destinada a perdurar. La tria de poemes i proses que recull aquest volum, a cura de Pere Calonge, és una mostra del seu ideari poètic lligat al concepte de paraula viva: la paraula sincera i espontània, sense retòrica, que transmet la bellesa de la vida.