APRENDRE AMB JOAN BROSSA, és un llibre pedagògic, i no només didàctic, en el sentit que és una antología que pretén bàsicament que qui l'agafi aprengui coses no només sobre Brossa sinó també sobre la vida, la societat, la llengua, la poesia i moltes altres coses. Es presenta una selecció de poemes de Brossa de diversos tipus, literaris, visuals. objectes, etc., agrupada en nous temes, que pretenen ser els eixos principals d¿aprenentatge i que alhora són els mes tractats en la magna obra del poeta, així com els més atractius i els més propers als interessos de qualsevol tipus de lectors. Els poemes es presenten acompanyats de propostes didàctiques i d¿unes breus orientacions per al professorat.
La luna brilla. Tres viejos se cogen de la mano. Tres hombres de edad madura les suben a los hombros. Llegan cuatro adolescentes y van formando torres, de dos en dos. Sube un chiquillo a lo más alto. 'La luna'
Este es el primer estudio monográfico sobre Joan Brossa publicado en castellano y fuera de Cataluña, en el cual la poesía literaria del autor y artista barcelonés es novedosamente interpretada en los contextos de la vanguardia y neovanguardia europeas. El objeto del análisis es un modelo poético particular y su lectura enfocada en la relación entre la lírica y la realidad, por tanto las poéticas brossianas se interpretan como expresión de la verdadera presencia del sujeto que, según J. Habermas, constituye uno de los rasgos principales de la literatura y arte modernos. El desenmascaramiento irónico de la relatividad del código lingüístico y la sucesiva simplificación del poema en favor de la pura narración, el lenguaje cotidiano, la síntesis de una palabra aislada y finalmente la inclusión de los ready-made poéticos las citas de conversaciones, documentos oficiales, anuncios son todo recursos utilizados por Brossa para suavizar la mediatización de la literatura por la lengua en cuanto sistema simbólico de signos. Con ambición de servir como clave interpretativa de la lírica moderna, partiendo de los conceptos del signo indexical de Ch. Peirce y del conmutador (shifter) de R. Jakobson, se formula aquí una teoría de la poesía rasa que deja de expresar las tradicionales relaciones del idioma y, a modo del equivalente literario de una copia fotográfica, se convierte en una huella del objeto real. Marcin Kurek (n. 1970) es hispanista, investigador y escritor polaco, profesor titular de la Universidad de Wroclaw, traductor de Joan Brossa, Juan Gelman y Pablo García Casado al polaco. En España apareció su poema largo El Sur (Bartleby, 2015).
Un dia d'hivern d'ara fa quasi bé cent anys va obrir els ulls un nen ben especial: Joan Brossa.Un conte sobre l'artista català i la seva vida, per als més petits de la família, il·lustrat per Roser Calafell.A més, inclou unes pàgines d'activitats per treballar a casa!
El present volum agrupa nou peces de les modalitats escèniques amb què Joan Brossa construïa l'altre peu del teatre català. D'aquestes nou, només dues se cenyeixen a una sola especialitat (titelles): les altres set combinen aleatòriament circ, music-hall, il·lusionisme, dansa, fregolisme, commedia dell'arte, ombres xineses... Brossa hi traspassa i retraspassa constantment les fronteres entre les arts i els gèneres, una opció de dramatúrgia plural que va defensar amb coherència i fermesa en tota la poesia escènica, des del primer guió (El cop desert, 1944, publicat ara per primer cop) fins a l'últim que li coneixem (Poemància, 1996). Al llarg de tots aquests anys va mantenir la primigènia intencionalitat dramàtica i va concebre lescena com a espai metafòric de la vida. El 1944 va escriure El gran Fracaroli demanant al protagonista un conjunt d'habilitats que només hauria pogut acomplir Leopoldo Fregoli. L'obra encara no s'ha dut mai a escena, però quan, molts anys més tard, Brossa va conèixer el transformista Arturo Brachetti, va comprendre que no shavia equivocat. Com tampoc no es va equivocar escrivint per a Jesús Julve Hausson les tres peces publicades en aquest volum: «el màgic més complet dels Països Catalans» i el més prolix dels nostres dramaturgs han fressat camins per a l'il·lusionisme contemporani. Circ i pallassos adopten dimensions noves i insospitades en la poesia escènica brossiana. El poeta sintonitzava amb el circ en allò essencial: la veritat nua i poderosa d'un espectacle «sense perruca». La seva connexió emotiva i conceptual amb les arts de la pista és d'una lògica inqüestionable i d'uns resultats tothora sorprenents. Basta llegir «amb unes ulleres sense vidres» els guions de Quiriquibú i Pantomima 94 publicats en aquest volum.
APRENDRE AMB JOAN BROSSA, és un llibre pedagògic, i no només didàctic, en el sentit que és una antología que pretén bàsicament que qui l'agafi aprengui coses no només sobre Brossa sinó també sobre la vida, la societat, la llengua, la poesia i moltes altres coses. Es presenta una selecció de poemes de Brossa de diversos tipus, literaris, visuals. objectes, etc., agrupada en nous temes, que pretenen ser els eixos principals d¿aprenentatge i que alhora són els mes tractats en la magna obra del poeta, així com els més atractius i els més propers als interessos de qualsevol tipus de lectors. Els poemes es presenten acompanyats de propostes didàctiques i d¿unes breus orientacions per al professorat.
La luna brilla. Tres viejos se cogen de la mano. Tres hombres de edad madura les suben a los hombros. Llegan cuatro adolescentes y van formando torres, de dos en dos. Sube un chiquillo a lo más alto. 'La luna'
Este es el primer estudio monográfico sobre Joan Brossa publicado en castellano y fuera de Cataluña, en el cual la poesía literaria del autor y artista barcelonés es novedosamente interpretada en los contextos de la vanguardia y neovanguardia europeas. El objeto del análisis es un modelo poético particular y su lectura enfocada en la relación entre la lírica y la realidad, por tanto las poéticas brossianas se interpretan como expresión de la verdadera presencia del sujeto que, según J. Habermas, constituye uno de los rasgos principales de la literatura y arte modernos. El desenmascaramiento irónico de la relatividad del código lingüístico y la sucesiva simplificación del poema en favor de la pura narración, el lenguaje cotidiano, la síntesis de una palabra aislada y finalmente la inclusión de los ready-made poéticos las citas de conversaciones, documentos oficiales, anuncios son todo recursos utilizados por Brossa para suavizar la mediatización de la literatura por la lengua en cuanto sistema simbólico de signos. Con ambición de servir como clave interpretativa de la lírica moderna, partiendo de los conceptos del signo indexical de Ch. Peirce y del conmutador (shifter) de R. Jakobson, se formula aquí una teoría de la poesía rasa que deja de expresar las tradicionales relaciones del idioma y, a modo del equivalente literario de una copia fotográfica, se convierte en una huella del objeto real. Marcin Kurek (n. 1970) es hispanista, investigador y escritor polaco, profesor titular de la Universidad de Wroclaw, traductor de Joan Brossa, Juan Gelman y Pablo García Casado al polaco. En España apareció su poema largo El Sur (Bartleby, 2015).
Un dia d'hivern d'ara fa quasi bé cent anys va obrir els ulls un nen ben especial: Joan Brossa.Un conte sobre l'artista català i la seva vida, per als més petits de la família, il·lustrat per Roser Calafell.A més, inclou unes pàgines d'activitats per treballar a casa!
El present volum agrupa nou peces de les modalitats escèniques amb què Joan Brossa construïa l'altre peu del teatre català. D'aquestes nou, només dues se cenyeixen a una sola especialitat (titelles): les altres set combinen aleatòriament circ, music-hall, il·lusionisme, dansa, fregolisme, commedia dell'arte, ombres xineses... Brossa hi traspassa i retraspassa constantment les fronteres entre les arts i els gèneres, una opció de dramatúrgia plural que va defensar amb coherència i fermesa en tota la poesia escènica, des del primer guió (El cop desert, 1944, publicat ara per primer cop) fins a l'últim que li coneixem (Poemància, 1996). Al llarg de tots aquests anys va mantenir la primigènia intencionalitat dramàtica i va concebre lescena com a espai metafòric de la vida. El 1944 va escriure El gran Fracaroli demanant al protagonista un conjunt d'habilitats que només hauria pogut acomplir Leopoldo Fregoli. L'obra encara no s'ha dut mai a escena, però quan, molts anys més tard, Brossa va conèixer el transformista Arturo Brachetti, va comprendre que no shavia equivocat. Com tampoc no es va equivocar escrivint per a Jesús Julve Hausson les tres peces publicades en aquest volum: «el màgic més complet dels Països Catalans» i el més prolix dels nostres dramaturgs han fressat camins per a l'il·lusionisme contemporani. Circ i pallassos adopten dimensions noves i insospitades en la poesia escènica brossiana. El poeta sintonitzava amb el circ en allò essencial: la veritat nua i poderosa d'un espectacle «sense perruca». La seva connexió emotiva i conceptual amb les arts de la pista és d'una lògica inqüestionable i d'uns resultats tothora sorprenents. Basta llegir «amb unes ulleres sense vidres» els guions de Quiriquibú i Pantomima 94 publicats en aquest volum.
