Un recull de breus narracions que recuperen els records d'infantesa i la joventut de l'autor a la franja catalana d'Aragó. Moncada retrata les generacions que el van precedir, els miners, les tertúlies dels cafès, els enterraments... Tot amanit amb un llenguatge col·loquial i fresc.
Aquest volum inclou tota l'obra narrativa breu de Jesús Moncada, apareguda prèviament en tres reculls: Històries de la mà esquerra (premi Joan Santamaria 1971; edició definitiva, 1981), El cafè de la granota (1985) i Calaveres atònites (1999). La majoria de les narracions giren al voltant de la vida de la gent de Mequinensa -el poble natal de Moncada, a la Franja de Ponent-, abans que l'engolís el pantà de Riba-roja. Moncada aconsegueix rescatar el passat perdut gràcies a una imaginació poderosa, una llengua atenta a les inflexions del parlar de la seva terra i una sàvia dosificació de tendresa, humor i tremendisme.
Aquesta obra conté cinc relats que traspuen la fina ironia de Jesús Moncada. La vila de Mequinensa és l'escenari per on desfilen els personatges més singulars: un noi tip de treballar per a un patró malcarat; un delinqüent vocacional a qui falta coratge per dedicar-se a la mala vida; una comitiva funerària molt aficionada al futbol; un barquer retirat que enyora l'ofici; i un lector empedreït que no tolera que ningú no el molesti mentre llegeix Agatha Christie. Nivell avançat: 3.000 paraules.Català fàcil és una col·lecció de textos simplificats per a les persones que aprenen la llengua catalana. Els llibres estan graduats en tres nivells.
Calaveres atònites és un llibre de narracions, el fil conductor del qual gira a l'entorn d'un personatge: Mallol Fontcalda, un jove advocat barceloní, que a la dècada dels cinquanta busca un indret tranquil per poder preparar les oposicions a l'administració de justícia. L'atzar i una ràpida consulta al mapa el duran a Mequinensa, lloc que, d'entrada, creu el més idoni per portar a terme els seus projectes. Només arribar, però, es veurà immers en un seguit de situacions inesperades i sorprenents que el portaran més enllà dels seus propòsits professionals i superaran totes les seves expectatives.
Publicada per primera vegada l'any 1988, amb Camí de Sirga Jesús Moncada va consolidar un univers personal i mític al voltant de Mequinensa, l'antiga vila de la vora de l'Ebre enfonsada sota les aigües del pantà de Riba-Roja, que en el seu temps va ser centre important d'una conca minera i d'un tràfic fluvial intens. Amb precisió històrica i amb un llenguatge viu, l'autor rememora la història dels últims cent anys d'un poble condemnat a la desaparició a través de la vida i dels records de diferents personatges.
Durant la Guerra de Secessió nord-americana, cinc ciutadans nordistes, presoners de les tropes sudistes a la ciutat de Richmond, s'escapen en globus. Un huracà imprevist els arrossega fins fer-los aterrar en una illa deserta, al mig de l'oceà Pacífic. Els cinc homes, enginyosos i perseverants, de seguida s'organitzen i inicien una lluita aferrissada per la supervivència. Però un seguit de fets estranys i inesperats fan pensar que no estan sols a l'illa...
El tiempo y la tergiversación, unas veces inconsciente y otras, las más, deliberada, habían distorsionado los trágicos sucesos de 1877, que los habitantes de Mequinenza se habían transmitido oralmente de generación a generación con un sentimiento de vergüenza y de culpa; los puntos oscuros, las versiones contradictorias hacían poco menos que imposible la reconstrucción de los mismos. Hace pocos años, el hallazgo fortuito (tal casual que parece inventado) de un manuscrito (que no es en modo alguno otro recurso literario aunque también lo parezca) cambió las cosas. Obra de un escribano del juzgado de Caspe que participó personalmente en la investigación del caso, la relación proporcionaba la base documental donde apoyar sólidamente una reconstrucción novelada. Sin embargo, la idea del libro, acogida con expectación, también produjo cierta inquietud, provocó recelos y levantó polémica. Más de un siglo después, las viejas infamias las de los malhechores y las de la justicia se revelaron aún vivas en una estremecida memoria colectiva. El escritor se convirtió en el destinatario de mensajes de todo tipo pero siempre confidenciales: desde los que le aportaban información insospechada, mantenida hasta entonces en secreto en el seno familiar, hasta los que le conminaban a renunciar a su proyecto en aras de la buena fama de la población. Las antiguas pasiones cobraban virulencia. Porque, en el fondo, el crimen del camino de Caspe y sus secuelas fueron, y siguen siendo, mucho más que un tema sangriento para un romance de ciego.
Estremida memòria està inspirada en un succés real, un cas de bandolerisme esdevingut a la darreria del segle XIX, en plena Restauració borbónica. Retrata l?impacte del crim tant en la col·lectivitat que el va viure aleshores com en la que es veu obligada a recordar-lo al cap de més d?un segle. «Novel·la sobre el temps i la memòria», com va presentar-la Pere Gimferrer, va obtenir el Premi Joan Crexells i el de la Crítica Serra d?Or. Ha estat traduïda al castellà i al francès.
Un recull de breus narracions que recuperen els records d'infantesa i la joventut de l'autor a la franja catalana d'Aragó. Moncada retrata les generacions que el van precedir, els miners, les tertúlies dels cafès, els enterraments... Tot amanit amb un llenguatge col·loquial i fresc.
Aquest volum inclou tota l'obra narrativa breu de Jesús Moncada, apareguda prèviament en tres reculls: Històries de la mà esquerra (premi Joan Santamaria 1971; edició definitiva, 1981), El cafè de la granota (1985) i Calaveres atònites (1999). La majoria de les narracions giren al voltant de la vida de la gent de Mequinensa -el poble natal de Moncada, a la Franja de Ponent-, abans que l'engolís el pantà de Riba-roja. Moncada aconsegueix rescatar el passat perdut gràcies a una imaginació poderosa, una llengua atenta a les inflexions del parlar de la seva terra i una sàvia dosificació de tendresa, humor i tremendisme.
Aquesta obra conté cinc relats que traspuen la fina ironia de Jesús Moncada. La vila de Mequinensa és l'escenari per on desfilen els personatges més singulars: un noi tip de treballar per a un patró malcarat; un delinqüent vocacional a qui falta coratge per dedicar-se a la mala vida; una comitiva funerària molt aficionada al futbol; un barquer retirat que enyora l'ofici; i un lector empedreït que no tolera que ningú no el molesti mentre llegeix Agatha Christie. Nivell avançat: 3.000 paraules.Català fàcil és una col·lecció de textos simplificats per a les persones que aprenen la llengua catalana. Els llibres estan graduats en tres nivells.
Calaveres atònites és un llibre de narracions, el fil conductor del qual gira a l'entorn d'un personatge: Mallol Fontcalda, un jove advocat barceloní, que a la dècada dels cinquanta busca un indret tranquil per poder preparar les oposicions a l'administració de justícia. L'atzar i una ràpida consulta al mapa el duran a Mequinensa, lloc que, d'entrada, creu el més idoni per portar a terme els seus projectes. Només arribar, però, es veurà immers en un seguit de situacions inesperades i sorprenents que el portaran més enllà dels seus propòsits professionals i superaran totes les seves expectatives.
Publicada per primera vegada l'any 1988, amb Camí de Sirga Jesús Moncada va consolidar un univers personal i mític al voltant de Mequinensa, l'antiga vila de la vora de l'Ebre enfonsada sota les aigües del pantà de Riba-Roja, que en el seu temps va ser centre important d'una conca minera i d'un tràfic fluvial intens. Amb precisió històrica i amb un llenguatge viu, l'autor rememora la història dels últims cent anys d'un poble condemnat a la desaparició a través de la vida i dels records de diferents personatges.
Durant la Guerra de Secessió nord-americana, cinc ciutadans nordistes, presoners de les tropes sudistes a la ciutat de Richmond, s'escapen en globus. Un huracà imprevist els arrossega fins fer-los aterrar en una illa deserta, al mig de l'oceà Pacífic. Els cinc homes, enginyosos i perseverants, de seguida s'organitzen i inicien una lluita aferrissada per la supervivència. Però un seguit de fets estranys i inesperats fan pensar que no estan sols a l'illa...
El tiempo y la tergiversación, unas veces inconsciente y otras, las más, deliberada, habían distorsionado los trágicos sucesos de 1877, que los habitantes de Mequinenza se habían transmitido oralmente de generación a generación con un sentimiento de vergüenza y de culpa; los puntos oscuros, las versiones contradictorias hacían poco menos que imposible la reconstrucción de los mismos. Hace pocos años, el hallazgo fortuito (tal casual que parece inventado) de un manuscrito (que no es en modo alguno otro recurso literario aunque también lo parezca) cambió las cosas. Obra de un escribano del juzgado de Caspe que participó personalmente en la investigación del caso, la relación proporcionaba la base documental donde apoyar sólidamente una reconstrucción novelada. Sin embargo, la idea del libro, acogida con expectación, también produjo cierta inquietud, provocó recelos y levantó polémica. Más de un siglo después, las viejas infamias las de los malhechores y las de la justicia se revelaron aún vivas en una estremecida memoria colectiva. El escritor se convirtió en el destinatario de mensajes de todo tipo pero siempre confidenciales: desde los que le aportaban información insospechada, mantenida hasta entonces en secreto en el seno familiar, hasta los que le conminaban a renunciar a su proyecto en aras de la buena fama de la población. Las antiguas pasiones cobraban virulencia. Porque, en el fondo, el crimen del camino de Caspe y sus secuelas fueron, y siguen siendo, mucho más que un tema sangriento para un romance de ciego.
Estremida memòria està inspirada en un succés real, un cas de bandolerisme esdevingut a la darreria del segle XIX, en plena Restauració borbónica. Retrata l?impacte del crim tant en la col·lectivitat que el va viure aleshores com en la que es veu obligada a recordar-lo al cap de més d?un segle. «Novel·la sobre el temps i la memòria», com va presentar-la Pere Gimferrer, va obtenir el Premi Joan Crexells i el de la Crítica Serra d?Or. Ha estat traduïda al castellà i al francès.