La poètica d'Alda Merini transita de la mística a la bogeria, de l'amor apassionat i romàntic a la carnalitat del cos fet només músculs, de la ferida sagnant encara a l'esperança i la llum. Merini ens interpel·la des d'un racó del seu dolor, i alhora des del seu vitalisme. La seva poesia no és el dietari d'una boja; sap què diu i com ho diu. Però qui marca la frontera entra la bogeria i la lucidesa? Meritxell Cucurella-Jorba va merèixer, per aquest treball, el XIIè Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia. «Clínica de l'abandó, i el misticisme carnal que destil·la cada vers, us permetrà aferrar-vos a la (meva) Merini, encara que sigui d'una manera lliure. No diré res de cada poema. Diré només que la Merini crida callant des de la seva indigència poètica i existencial els mals que ha patit en carn pròpia en forma de poemes tintats d'una bellesa que raja de l'endins d'una ànima pura.» De l'epíleg de Meritxell Cucurella-Jorba
Amor, locura y sacrificio son temas esenciales en la obra de Alda Merini. Son germen de su vida. Desde sus primeros poemas recogidos por Giacinto Spagnoletti en una antología de poesía italiana publicada en 1949 fragilidad, intuición y lucidez se mantendrán presentes a lo largo de su vasta obra. Los años que transcurren de 1960 a 1980 se verán marcados por un «silencio» editorial atribuido a su «enfermedad mental». Será en 1993, al otorgársele el Premio Librex Guggenheim Eugenio Montale, que se hará justicia a una vida atormentada. Esta autobiografía es un libro sabio, visionario, verdad que roza los altos estrados de la transparencia, allí, donde sublima su desesperación. Al leerla nos permite ser testigos, cómplices de su historia poética y humana, la más auténtica y secreta.
La poètica d'Alda Merini transita de la mística a la bogeria, de l'amor apassionat i romàntic a la carnalitat del cos fet només músculs, de la ferida sagnant encara a l'esperança i la llum. Merini ens interpel·la des d'un racó del seu dolor, i alhora des del seu vitalisme. La seva poesia no és el dietari d'una boja; sap què diu i com ho diu. Però qui marca la frontera entra la bogeria i la lucidesa? Meritxell Cucurella-Jorba va merèixer, per aquest treball, el XIIè Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia. «Clínica de l'abandó, i el misticisme carnal que destil·la cada vers, us permetrà aferrar-vos a la (meva) Merini, encara que sigui d'una manera lliure. No diré res de cada poema. Diré només que la Merini crida callant des de la seva indigència poètica i existencial els mals que ha patit en carn pròpia en forma de poemes tintats d'una bellesa que raja de l'endins d'una ànima pura.» De l'epíleg de Meritxell Cucurella-Jorba
Amor, locura y sacrificio son temas esenciales en la obra de Alda Merini. Son germen de su vida. Desde sus primeros poemas recogidos por Giacinto Spagnoletti en una antología de poesía italiana publicada en 1949 fragilidad, intuición y lucidez se mantendrán presentes a lo largo de su vasta obra. Los años que transcurren de 1960 a 1980 se verán marcados por un «silencio» editorial atribuido a su «enfermedad mental». Será en 1993, al otorgársele el Premio Librex Guggenheim Eugenio Montale, que se hará justicia a una vida atormentada. Esta autobiografía es un libro sabio, visionario, verdad que roza los altos estrados de la transparencia, allí, donde sublima su desesperación. Al leerla nos permite ser testigos, cómplices de su historia poética y humana, la más auténtica y secreta.