En 1506 la Inquisició va decidir identificar tots els judeoconversos que vivien a la ciutat de València. Els caps de família van ser cridats a declarar davant del tribunal, recaptant d'ells informació sobre els seus pares, fills i germans, cònjuges i sogres, i d'altres persones que pogueren tindre a casa. Es va preguntar si havien confessat anteriorment crims contra la fe, si s'havien acollit als temps de gràcia o havien patit condemna. El resultat d'aquestes indagacions es conserva actualment entre els lligalls de l'Archivo Histórico Nacional de Madrid, i recull diversos centenars de famílies ordenades per districtes parroquials. Allà trobem els descendents dels qui es van convertir al cristianisme després del progrom de 1391, amenaçats per vint anys de persecució i el seu llarg rosari de penitències, presons, confiscacions i fogueres. Compareixen així mateix els qui, davant del decret d'expulsió de 1492, van triar convertir-se abans de marxar a l'exili, i que després van abandonar les seues terres aragoneses o castellanes per emigrar a una ciutat populosa on la màcula poguera passar inadvertida. Els uns i els altres van alimentar en les dècades següents, una maquinària repressiva de la qual este singular document va ser un engranatge més. Però, amb independència de l'ús que la Inquisició poguera donar-li, el cens de 1506 desplega davant els nostres ulls una imatge col·lectiva d'aquelles víctimes propiciatòries de la raó d'estat; una imatge bigarrada, complexa, en alguns casos borrosa, immòbil en el temps com una col·lecció de velles fotografies familiars, que ens permet entreveure la realitat quotidiana d'un món que estava a punt de desaparéixer.
València és una ciutat 150% mediterrània! Té una història, una arquitectura, una gastronomia i unes relacions humanes -que arrelen i creixen als mercats populars, a les terrasses dels bars o a les sorres i les aigües de les platges- definides "mediterràniament". Però a més, els valencians hi aporten la seua exuberància creativa. L'exemple més significatiu d?esta exuberància és la festa major: les Falles, Patrimoni Immaterial per la UNESCO. I es manifesta també a la seua arquitectura gòtica, barroca i modernista, i fins i tot a la molt contemporània Ciutat de les Arts i les Ciències. Gaudiu de dos mil anys de bigarrada vida mediterrània!
Aquest manual, que segueix la línea iniciada amb Valencià elemental, pretén ser una eina bàsica per al perfeccionament oral i escrit de la llengua. S'adreça a un públic amb coneixements bàsics de valencià que vol perfeccionar tant com puga les seues competències lingüístiques. El llibre segueix els continguts fonamentals del nivell mitjà establerts per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
Aquest llibre ens descriu, en clau divulgativa, les vicissituds que entre els segles xvi i xix va viure la Companyia de Jesús, l'orde religiós més poderós i influent de l'edat moderna. A través d'una passejada de més de tres-cents anys per la història de l'institut ignasià en terres valencianes, el llibre ens acosta al coneixement dels jesuïtes valencians més importants, com ara Francesc de Borja IV duc de Gandia, prepòsit general de l'orde i sant- o el pare Joan Andrés i Morell home de gran talent i cultura enciclopèdica. La Companyia de Jesús ha patit diversos exilis i supressions. El primer va ser el de l'any 1767, quan Carles III expulsà els jesuïtes dels seus dominis, amb la posterior abolició de l'orde pel papa Climent XIV, el 1773. L'erudit Gregori Maians escriví al seu amic Josep Finestres: «Aquest cos de bo es va fer savi, de savi polític, i de polític va passar a no res». Una frase que explica la fatalitat de la Companyia de Jesús en tot el món. Però com el mitològic fènix, que crema i renaix de les seues cendres, el 1814 l'orde ignasià seria restaurat per Pius VII.
Con la caída de las dictaduras continentales, América Latina esperaba presenciar el ocaso de un personaje central en su historia: el patriarca político. En el siglo XXI, sin embargo, esta figura ha ganado una renovada actualidad con el rebrote de un nuevo populismo paternalista. Este trabajo analiza la representación literaria del padre y su relación con la política en textos de Graciliano Ramos, Juan Rulfo, João Guimarães Rosa y José Lezama Lima.
Bagdad, primavera del 2003. Mentre els tambors de guerra amenacen la ciutat, l'Erfan, una xiqueta de tretze anys, representa la seua última funció, El llag dels cignes. La seua única preocupació és ballar, li fa il·lusió arribar a ser la gran Pavlova iraquiana. Viu feliç amb la seua família, els pares, la Bibi i la seua germaneta, Mawj, fins que un gran terrabastall canvia la seua confortable vida de soca-rel: la guerra li esborra totes les il·lusions i la transporta a un altre món, ple de penúries, sense aigua, sense llum, on la prioritat és sobreviure. L'Erfan aprendrà a subsistir en aquesta nova vida, fent pinya amb la seua família i amb els nous amics que trobarà en el camí, valorarà la importància de les coses menudes i descobrirà l'amor. Malgrat tot, no perdrà mai l'esperança que algun dia el seu país retrobarà la pau i ella tornarà a ballar.
A Partir dels estudis consolidats i d'un meritori treball de camp amb enquestes dialectològiques a informants de més de 250 localitats de la geografia valenciana, Els Parlars Valencians descriu la riquesa lingüística que presenta el català al País Valencià. L'obra s'organitza en quatre parts: la primera mostra una visió general de les característiques dels parlars descrits, mentre que en el segon apartat es classifica i descriu cadascuna de les varietats estudiades. La tercera està ordenada segons l'estructura tradicional de les monografies dialectals, que inclou la fonètica, la morfosintaxi i el lèxic. Tanca el llibre l'Atles lingüístic dels parlars valencians, amb 56 mapes a tot color on queden representades geogràficament les variacions lingüístiques. Els treballs que han donat lloc a aquest llibre han estat mereixedors del Premi IEC de Lexicografia i Onomàstica Joan Coromines 2017.
Estrategias para la calidad y la regeneración de la democracia surgió como resultado de un diagnóstico compartido: la necesidad de abordar seriamente uno de los problemas más serios de nuestra democracia, la regeneración democrática. La democracia española ha sido atravesada por la crisis y esto ha producido en muy poco tiempo un malestar democrático sin precedentes como consecuencia de varios problemas: la crisis económica, la crisis del modelo territorial abierta por Cataluña, la falta de legitimidad de la clase política, de los partidos políticos y de las instituciones democráticas, entre otras cosas, por los casos de corrupción política. Desde 2014, vimos aparecer la novedad: nueva política, nuevos partidos, nuevos líderes, nuevo lenguaje, nueva comunicación política, nueva cultura de pactos. Sin embargo, las elecciones de 2015 y 2016, difuminaron la ilusión de la novedad y pusieron de manifiesto la persistencia de los problemas: la dificultad para encontrar una cultura de pactos dentro del tetrapartidismo y salir de una situación de parálisis política y de muy difícil gobernabilidad. Todo esto pone de manifiesto que, más allá de los graves problemas, por los que pasa nuestro país, necesitamos regenerar nuestra democracia. El libro se plantea esta labor desde cuatro ejes: en primer lugar, el significado de la regeneración democrática, la calidad democrática y el liderazgo; en segundo lugar, el análisis de los principales aspectos del cambio político; en tercer lugar, un tratamiento sobre las instituciones para la rendición de cuentas; en cuarto lugar, un análisis específico de la transparencia, tanto en el sistema autonómico como en la administración local. Finalmente, un análisis sobre el papel de la educación cívica y su papel en el cambio político.
Aquest llibre és un llibre molt visual, de fet és l'edició corregida i augmentada de l'exposició commemorativa del 125è aniversari de l'Orfeó Valencià El Micalet (1893-1905). Per això, s'hi combinen els textos introductoris amb els retalls de premsa de l'època i les imatges relacionades. Un llibre que facilita l'accés directe a les fonts primàries, on el lector trobarà moltes notícies inèdites sobre cors i orfeons valencians. Presenta cronològicament i temàticament l'evolució del moviment coral inicial al llarg del País Valencià, de Vinaròs a Alcoi i Alacant, per bé que se centra a la ciutat de València, en concret, al voltant del seu orfeó de referència: El Micalet. Així mateix, el lector podrà veure com aquell moviment coral, majoritàriament d'extracció obrera i d'ideologia republicana, va rebre l'empenta inicial dels orfeons i les agrupacions corals catalans, especialment dels Cors de Clavé.
En 1506 la Inquisició va decidir identificar tots els judeoconversos que vivien a la ciutat de València. Els caps de família van ser cridats a declarar davant del tribunal, recaptant d'ells informació sobre els seus pares, fills i germans, cònjuges i sogres, i d'altres persones que pogueren tindre a casa. Es va preguntar si havien confessat anteriorment crims contra la fe, si s'havien acollit als temps de gràcia o havien patit condemna. El resultat d'aquestes indagacions es conserva actualment entre els lligalls de l'Archivo Histórico Nacional de Madrid, i recull diversos centenars de famílies ordenades per districtes parroquials. Allà trobem els descendents dels qui es van convertir al cristianisme després del progrom de 1391, amenaçats per vint anys de persecució i el seu llarg rosari de penitències, presons, confiscacions i fogueres. Compareixen així mateix els qui, davant del decret d'expulsió de 1492, van triar convertir-se abans de marxar a l'exili, i que després van abandonar les seues terres aragoneses o castellanes per emigrar a una ciutat populosa on la màcula poguera passar inadvertida. Els uns i els altres van alimentar en les dècades següents, una maquinària repressiva de la qual este singular document va ser un engranatge més. Però, amb independència de l'ús que la Inquisició poguera donar-li, el cens de 1506 desplega davant els nostres ulls una imatge col·lectiva d'aquelles víctimes propiciatòries de la raó d'estat; una imatge bigarrada, complexa, en alguns casos borrosa, immòbil en el temps com una col·lecció de velles fotografies familiars, que ens permet entreveure la realitat quotidiana d'un món que estava a punt de desaparéixer.
València és una ciutat 150% mediterrània! Té una història, una arquitectura, una gastronomia i unes relacions humanes -que arrelen i creixen als mercats populars, a les terrasses dels bars o a les sorres i les aigües de les platges- definides "mediterràniament". Però a més, els valencians hi aporten la seua exuberància creativa. L'exemple més significatiu d?esta exuberància és la festa major: les Falles, Patrimoni Immaterial per la UNESCO. I es manifesta també a la seua arquitectura gòtica, barroca i modernista, i fins i tot a la molt contemporània Ciutat de les Arts i les Ciències. Gaudiu de dos mil anys de bigarrada vida mediterrània!
Aquest manual, que segueix la línea iniciada amb Valencià elemental, pretén ser una eina bàsica per al perfeccionament oral i escrit de la llengua. S'adreça a un públic amb coneixements bàsics de valencià que vol perfeccionar tant com puga les seues competències lingüístiques. El llibre segueix els continguts fonamentals del nivell mitjà establerts per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
Aquest llibre ens descriu, en clau divulgativa, les vicissituds que entre els segles xvi i xix va viure la Companyia de Jesús, l'orde religiós més poderós i influent de l'edat moderna. A través d'una passejada de més de tres-cents anys per la història de l'institut ignasià en terres valencianes, el llibre ens acosta al coneixement dels jesuïtes valencians més importants, com ara Francesc de Borja IV duc de Gandia, prepòsit general de l'orde i sant- o el pare Joan Andrés i Morell home de gran talent i cultura enciclopèdica. La Companyia de Jesús ha patit diversos exilis i supressions. El primer va ser el de l'any 1767, quan Carles III expulsà els jesuïtes dels seus dominis, amb la posterior abolició de l'orde pel papa Climent XIV, el 1773. L'erudit Gregori Maians escriví al seu amic Josep Finestres: «Aquest cos de bo es va fer savi, de savi polític, i de polític va passar a no res». Una frase que explica la fatalitat de la Companyia de Jesús en tot el món. Però com el mitològic fènix, que crema i renaix de les seues cendres, el 1814 l'orde ignasià seria restaurat per Pius VII.
Con la caída de las dictaduras continentales, América Latina esperaba presenciar el ocaso de un personaje central en su historia: el patriarca político. En el siglo XXI, sin embargo, esta figura ha ganado una renovada actualidad con el rebrote de un nuevo populismo paternalista. Este trabajo analiza la representación literaria del padre y su relación con la política en textos de Graciliano Ramos, Juan Rulfo, João Guimarães Rosa y José Lezama Lima.
Bagdad, primavera del 2003. Mentre els tambors de guerra amenacen la ciutat, l'Erfan, una xiqueta de tretze anys, representa la seua última funció, El llag dels cignes. La seua única preocupació és ballar, li fa il·lusió arribar a ser la gran Pavlova iraquiana. Viu feliç amb la seua família, els pares, la Bibi i la seua germaneta, Mawj, fins que un gran terrabastall canvia la seua confortable vida de soca-rel: la guerra li esborra totes les il·lusions i la transporta a un altre món, ple de penúries, sense aigua, sense llum, on la prioritat és sobreviure. L'Erfan aprendrà a subsistir en aquesta nova vida, fent pinya amb la seua família i amb els nous amics que trobarà en el camí, valorarà la importància de les coses menudes i descobrirà l'amor. Malgrat tot, no perdrà mai l'esperança que algun dia el seu país retrobarà la pau i ella tornarà a ballar.
A Partir dels estudis consolidats i d'un meritori treball de camp amb enquestes dialectològiques a informants de més de 250 localitats de la geografia valenciana, Els Parlars Valencians descriu la riquesa lingüística que presenta el català al País Valencià. L'obra s'organitza en quatre parts: la primera mostra una visió general de les característiques dels parlars descrits, mentre que en el segon apartat es classifica i descriu cadascuna de les varietats estudiades. La tercera està ordenada segons l'estructura tradicional de les monografies dialectals, que inclou la fonètica, la morfosintaxi i el lèxic. Tanca el llibre l'Atles lingüístic dels parlars valencians, amb 56 mapes a tot color on queden representades geogràficament les variacions lingüístiques. Els treballs que han donat lloc a aquest llibre han estat mereixedors del Premi IEC de Lexicografia i Onomàstica Joan Coromines 2017.
Estrategias para la calidad y la regeneración de la democracia surgió como resultado de un diagnóstico compartido: la necesidad de abordar seriamente uno de los problemas más serios de nuestra democracia, la regeneración democrática. La democracia española ha sido atravesada por la crisis y esto ha producido en muy poco tiempo un malestar democrático sin precedentes como consecuencia de varios problemas: la crisis económica, la crisis del modelo territorial abierta por Cataluña, la falta de legitimidad de la clase política, de los partidos políticos y de las instituciones democráticas, entre otras cosas, por los casos de corrupción política. Desde 2014, vimos aparecer la novedad: nueva política, nuevos partidos, nuevos líderes, nuevo lenguaje, nueva comunicación política, nueva cultura de pactos. Sin embargo, las elecciones de 2015 y 2016, difuminaron la ilusión de la novedad y pusieron de manifiesto la persistencia de los problemas: la dificultad para encontrar una cultura de pactos dentro del tetrapartidismo y salir de una situación de parálisis política y de muy difícil gobernabilidad. Todo esto pone de manifiesto que, más allá de los graves problemas, por los que pasa nuestro país, necesitamos regenerar nuestra democracia. El libro se plantea esta labor desde cuatro ejes: en primer lugar, el significado de la regeneración democrática, la calidad democrática y el liderazgo; en segundo lugar, el análisis de los principales aspectos del cambio político; en tercer lugar, un tratamiento sobre las instituciones para la rendición de cuentas; en cuarto lugar, un análisis específico de la transparencia, tanto en el sistema autonómico como en la administración local. Finalmente, un análisis sobre el papel de la educación cívica y su papel en el cambio político.
Aquest llibre és un llibre molt visual, de fet és l'edició corregida i augmentada de l'exposició commemorativa del 125è aniversari de l'Orfeó Valencià El Micalet (1893-1905). Per això, s'hi combinen els textos introductoris amb els retalls de premsa de l'època i les imatges relacionades. Un llibre que facilita l'accés directe a les fonts primàries, on el lector trobarà moltes notícies inèdites sobre cors i orfeons valencians. Presenta cronològicament i temàticament l'evolució del moviment coral inicial al llarg del País Valencià, de Vinaròs a Alcoi i Alacant, per bé que se centra a la ciutat de València, en concret, al voltant del seu orfeó de referència: El Micalet. Així mateix, el lector podrà veure com aquell moviment coral, majoritàriament d'extracció obrera i d'ideologia republicana, va rebre l'empenta inicial dels orfeons i les agrupacions corals catalans, especialment dels Cors de Clavé.