Presentem dos textos breus escrits per Friedrich Nietzsche en un moment encara molt inicial de la seva producció intel·lectual. Sobre Teognis de Mègara (1864) és un text singular, escrit en llatí per un joveníssim Nietzsche (encara no vint anys) com a treball de final del seu batxillerat a lescola de Pforta. Mancada de traducció en gairebé cap llengua moderna, aquesta obra pràcticament desconeguda ens permet recular fins a la gènesi de lactivitat intel·lectual de Nietzsche i descobrir-hi, ja, alguns dels temes que retrobarem, molts anys més tard, en les seves obres de maduresa, principalment lanàlisi dels conceptes bo i dolent al marge de consideracions morals. La dissertació de Nietzsche sobre Teognis, doncs, enllaça perfectament amb laltra obra que presentem en aquest llibre, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873), on sens proposa un camí dintuïcions metafòriques, una forma de vida artística que substitueixi la vida dels conceptes, el triomf de les sensacions per sobre de veritats lògiques, la mentida com a creació i com a coneixement.
Així parlà Zaratustra és un llibre superb, farragós, d?una ampul·lositat eixuta, fustigador i sentimental alhora, de comprensió difícil, perdedor i entabanador. I, tanmateix, és un dels llibres imprescindibles del segle xx. Escrit per qui creia profundament allò que professava, ha aconseguit commoure i entusiasmar polítics, escriptors, músics i filòsofs. La traducció que avui presentem, a càrrec de Manuel Carbonell, trasllada al català tots els matisos de la seva prosa emfebrida i visionària.
La gaya ciencia es un compendio de todo el Nietzsche librepensador. A partir de la idea liberadora de que la vida ha dejado de ser una obligación, Nietzsche se interna con alegría y ligereza en los terrenos pantanosos de la ciencia, la moral y la religión para sacar a la luz su significado arrinconando la seriedad. Después de rechazar la razón como guía del conocimiento, el filósofo alcanza un estado de libertad de pensamiento en que es posible reírse de uno mismo: es la ceremonia en que la risa encuentra la sabiduría. A través de este pensamiento juguetón se van desgranando algunos temas que el filósofo tratará en sus obras posteriores: la muerte de Dios, el amor fati y el eterno retorno de lo mismo, así como el personaje de ficción que se asocia a su filosofía: Zaratustra.
Presentem dos textos breus escrits per Friedrich Nietzsche en un moment encara molt inicial de la seva producció intel·lectual. Sobre Teognis de Mègara (1864) és un text singular, escrit en llatí per un joveníssim Nietzsche (encara no vint anys) com a treball de final del seu batxillerat a lescola de Pforta. Mancada de traducció en gairebé cap llengua moderna, aquesta obra pràcticament desconeguda ens permet recular fins a la gènesi de lactivitat intel·lectual de Nietzsche i descobrir-hi, ja, alguns dels temes que retrobarem, molts anys més tard, en les seves obres de maduresa, principalment lanàlisi dels conceptes bo i dolent al marge de consideracions morals. La dissertació de Nietzsche sobre Teognis, doncs, enllaça perfectament amb laltra obra que presentem en aquest llibre, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873), on sens proposa un camí dintuïcions metafòriques, una forma de vida artística que substitueixi la vida dels conceptes, el triomf de les sensacions per sobre de veritats lògiques, la mentida com a creació i com a coneixement.
Així parlà Zaratustra és un llibre superb, farragós, d?una ampul·lositat eixuta, fustigador i sentimental alhora, de comprensió difícil, perdedor i entabanador. I, tanmateix, és un dels llibres imprescindibles del segle xx. Escrit per qui creia profundament allò que professava, ha aconseguit commoure i entusiasmar polítics, escriptors, músics i filòsofs. La traducció que avui presentem, a càrrec de Manuel Carbonell, trasllada al català tots els matisos de la seva prosa emfebrida i visionària.
La gaya ciencia es un compendio de todo el Nietzsche librepensador. A partir de la idea liberadora de que la vida ha dejado de ser una obligación, Nietzsche se interna con alegría y ligereza en los terrenos pantanosos de la ciencia, la moral y la religión para sacar a la luz su significado arrinconando la seriedad. Después de rechazar la razón como guía del conocimiento, el filósofo alcanza un estado de libertad de pensamiento en que es posible reírse de uno mismo: es la ceremonia en que la risa encuentra la sabiduría. A través de este pensamiento juguetón se van desgranando algunos temas que el filósofo tratará en sus obras posteriores: la muerte de Dios, el amor fati y el eterno retorno de lo mismo, así como el personaje de ficción que se asocia a su filosofía: Zaratustra.