En aquestes memòries es dibuixa la infància, afectada per la separació dels pares, d’una nena que, arran dels bombardeigs sobre Barcelona, és portada, l’any 1938, a refugiar-se a casa dels avis, a l’Empordà, i que, l’any següent, pocs mesos després de la retirada, viatja amb l’avi a través del Pirineu per reunir-se amb la seva mare, exiliada a França. En aquestes remembrances poètiques i agredolces, els petits detalls de la vida diària, l’amor dels avis i les amistats infantils es constitueixen com a contraforts als quals cal aferrar-se per no deixar-se portar per la tristesa i la soledat.