La vida de la jove Juliette Lavelle discorre plàcidament entre el seu estudi de Montmarte i les classes a la Universitat de la Sorbonne, on estudia art i literatura orientals. Enmig dels diàlegs irritants amb el seu professor, de l’enlluernament que sent per un poeta tarat, i de les converses telefòniques amb el seu psicoanalista, la Juliette escriu un conte i el presenta al Premi Epimènides de Paradoxes Lògiques. L’argument no és cap altre que el d’un conte que es presenta a un premi i el guanya per unanimitat. Tots els personatges d’aquesta obra coral que prospera a mesura que avança tenen una ombra damunt seu. Tothom vigila tothom. Res no és el que sembla. Tot té una doble cara, un doble fons i dos punts de vista. Res de blanc o negre: aquí hi triomfa l’escala de grisos sota el cel rosaci d’un capvespre a París. Una noia ingènuament brillant, un professor obtús amb psoriasi recurrent, un poeta engalipador i cagacalces, un jurat ben avingut, un psicoanalista mig foll i uns secundaris imprescindibles conformen aquesta nouvelle aparentment asserenada que es transforma en un thriller on els vius i els morts formen part de la mateixa partida d’escacs.