Narrativa catalana de la postmodernitat presenta una visió de conjunt inexistent fins ara de la literatura catalana de les darreres quatre dècades. Lautor construeix diversos itineraris a través dels moments històrics, les formes literàries i els motius recurrents que es poden detectar, en especial, en lobra de Quim Monzó, lautor més popular i influent de la postmodernitat, però també en la de narradors dedats i trajectòries molt diferents que queden integrats en un panorama ampli, coherent i divers: de Baltasar Porcel a Albert Sánchez Piñol, de Jaume Cabré a Màrius Serra, de Jesús Moncada a Ramon Erra, de Sergi Pàmies a Empar Moliner, de Vicenç Pagès Jordà a Llucia Ramis, de Jordi Puntí a Lluís Oliván, de Joan Daniel Bezsonoff a Manuel Baixauli. A partir de la lectura de les seves obres, Jordi Marrugat no sols ens descobreix les aportacions concretes que han fet a la literatura catalana més actual, sinó que ens aproxima a la condició de lhome postmodern.
Narrativa catalana de la postmodernitat presenta una visió de conjunt inexistent fins ara de la literatura catalana de les darreres quatre dècades. Lautor construeix diversos itineraris a través dels moments històrics, les formes literàries i els motius recurrents que es poden detectar, en especial, en lobra de Quim Monzó, lautor més popular i influent de la postmodernitat, però també en la de narradors dedats i trajectòries molt diferents que queden integrats en un panorama ampli, coherent i divers: de Baltasar Porcel a Albert Sánchez Piñol, de Jaume Cabré a Màrius Serra, de Jesús Moncada a Ramon Erra, de Sergi Pàmies a Empar Moliner, de Vicenç Pagès Jordà a Llucia Ramis, de Jordi Puntí a Lluís Oliván, de Joan Daniel Bezsonoff a Manuel Baixauli. A partir de la lectura de les seves obres, Jordi Marrugat no sols ens descobreix les aportacions concretes que han fet a la literatura catalana més actual, sinó que ens aproxima a la condició de lhome postmodern.