El nacionalisme econòmic de la Junta de Comerç de Barcelona no es pot entendre únicament com una expressió del corrent industrialista, sinó duna realitat econòmica més complexa que sorgeix arran dels intents frustrats dexpansió del comerç català al Mediterrani. Lorientació proteccionista de la junta fa que el cas català sigui una anomalia respecte de les altres ciutats portuàries del Mediterrani, Gènova i Marsella, animades, de manera diferent, per ideologies lliurecanvistes i sobrenacionals. Aquetes diferències shan dobservar en una perspectiva a llarg termini per tal dentendre com sha forjat el destí econòmic de cada plaça. Barcelona, Gènova i Marsella representen tres respostes distintes al repte que plantejava la transformació estructural de leconomia europea de la Restauració. Barcelona troba la sortida en el mercat peninsular i colonial, Gènova en els valors del Risorgimento i la unificació italiana i Marsella en linternacionalisme saint-simonià de tipus colonialista.