«El dimecres 5 de setembre de 1934, Pablo Picasso va visitar el Museu d’Art de Catalunya a Montjuïc, abans de la inauguració oficial. És una de les darreres coses que va fer abans d’abandonar el nostre país per no tornar-hi mai més. Picasso va arribar amb el cabell mig despentinat, colrat de cara i amb aquella expressió tan característica. L’esperaven Joaquim Folch i Torres, aleshores director, amb una comitiva del Museu i alguns periodistes. Folch i Torres li feia de cicerone, però Picasso no escoltava gaire: no l’interessava el flamant edifici, sinó el contingut. La figura massissa del mestre malagueny passava ràpidament per les sales del nou Museu, afamat per veure les pintures murals, i quan arribà davant les de l’església de Sant Climent de Taüll, l’obra mestra del Museu, mentre el director li explicava com els frescos havien estat traslladats des del seu emplaçament original mitjançant la tècnica italiana del strappo, Picasso va concloure: “Esto es lo mío”.» Artur Ramon