L’Enric és un jove que acaba de mudar-se a l’antiga casa dels seus avis. Al soterrani troba una poesia intrigant, escrita per la seva àvia quan era una nena. En aquell instant inicia una recerca que el portarà als racons més oblidats d’Esparreguera. Una antiga relíquia, el dietari d’un pagès, una biblioteca oculta i un munt de secrets el duran a un passat ombrívol. On les petjades dels passejants fantasmals es desfeien al capvespre i els carruatges encotxaven abans que la llum tènue dels fanals vetllés la nit. No eren romàntics; la vida eterna no era encisadora si només la foscor i el mal emmirallaven les seves existències. Els vilatans ho sabien. Per això van fer front als seus malsons, per salvar les seves vides. Però, sobretot, volien salvar les seves ànimes.