Què se n'ha fet de les accions de protesta que van omplir els carrers de moltes ciutats ara fa uns anys? Què en queda? Al segle XXI la protesta de carrer necessita les xarxes socials per vehicular la reivindicació col·lectiva. Però aconseguir un trending topic no pot ser mai l'objectiu de la mobilització. Santiago Giraldo Luque proposa reflexionar sobre l'abast i el sentit dels moviments socials a partir de l'estudi de sis casos rellevants: el 15M i les seves rèpliques als Estats Units (Occupy Wall Street) i al Regne Unit (Occupy London); la revolució egípcia; el moviment zapatista a Mèxic; i la PAH a Barcelona. Quan la protesta s'articula amb accions estratègiques que es basen en objectius consensuats i va lligada a l'exigència de justícia social i de respecte pels drets civils, es poden salvar vides, aturar desnonaments o afavorir transicions democràtiques. I aquestes accions, com ens diu l'autor, són més intel·ligents i eficaces que escriure un missatge de 140 caràcters.
Què se n'ha fet de les accions de protesta que van omplir els carrers de moltes ciutats ara fa uns anys? Què en queda? Al segle XXI la protesta de carrer necessita les xarxes socials per vehicular la reivindicació col·lectiva. Però aconseguir un trending topic no pot ser mai l'objectiu de la mobilització. Santiago Giraldo Luque proposa reflexionar sobre l'abast i el sentit dels moviments socials a partir de l'estudi de sis casos rellevants: el 15M i les seves rèpliques als Estats Units (Occupy Wall Street) i al Regne Unit (Occupy London); la revolució egípcia; el moviment zapatista a Mèxic; i la PAH a Barcelona. Quan la protesta s'articula amb accions estratègiques que es basen en objectius consensuats i va lligada a l'exigència de justícia social i de respecte pels drets civils, es poden salvar vides, aturar desnonaments o afavorir transicions democràtiques. I aquestes accions, com ens diu l'autor, són més intel·ligents i eficaces que escriure un missatge de 140 caràcters.