A Menorca s’hi poden atribuir tots els tòpics que se solen dedicar a les illes del Mediterrani: platges d’aigües cristal·lines, emblanquinats pobles de pescadors amb porticons verds o blaus i bucòlics paisatges d’interior. Què és, llavors, el que hi confereix caràcter propi? No és terra de grans contrastos paisatgístics com la seva germana Mallorca, ni alberga les taboles i saraus de la veïna Eivissa. Igual que Formentera, però de major extensió, Menorca és una illa tranquil·la i de paisatge afable que val la pena recórrer amb calma, ja que alguns dels seus millors racons solament es poden trobar després de llargues passejades.