Però com, un capellà que no creu en Déu? Aquest és el cas de Jean Meslier (Mazerny, França, 1664 – Étrépigny, 1729), fill d’un venedor de teixits, format al seminari, i que va acabar exercint de rector d’un poblet de les Ardenes. Incapaç de callar davant els abusos dels senyors i de l’Església sobre la població, fou amonestat incomptables vegades, fins que finalment va decidir escriure de nit i en secret el que no podia dir als sermons, amb la certeza que, un cop mort, quan trobessin el seu llibre, ja no li podrien aplicar cap càstig. Perquè Meslier defensa que Déu no existeix i que totes les religions són una farsa inventada per aconseguir la submissió sense condicions. ¿Com, si no, es pot concebre un Déu que permet el dolor i la injustícia? Tres-cents anys després de la seva mort, l’obra de Meslier, aquest capellà revolucionari i ecologista molt abans que apareguessin aquests dos termes, sembla sorprenentment moderna.