A les terres de Ponent, concretament a Cervera, Jaume Ferran va viure la infància i l'adolescència. La primera part d'aquestes memòries, "L'espill encantat", evoca poderosament aquella època, marcada en molt bona mesura pel sotrac de la Guerra Civil. En la segona part, "La primavera encesa", l'autor rememora la seva vida d'estudiant universitari, a Barcelona, en companyia d'altres membres de la "generación del medio siglo", i també el seu trasllat a Madrid a primers dels 50 i la seva descoberta de l'estranger, especialment d'Amèrica.La tercera part, "Diari d'Atlàntida", detalla la vida que Jaume Ferran ha portat durant tres decennis en dues universitats dels Estats Units, dedicat a la docència de la literatura espanyola, i reflecteix la dificultat -o la impossibilitat- de tornar del tot. En descriure la seva peripècia vital, l'autor posa en escena un seguit de familiars i amics -alguns d'ells personatges tan notoris com Eugeni d'Ors, Vicente Aleixandre o Ezra Pound- que adquireixen un relleu entranyable, a vegades insospitat. Això contribueix a augmentar l'indiscutible atractiu d'aquestes Memòries de Ponent, que van obtenir el premi Gaziel 2000.
A les terres de Ponent, concretament a Cervera, Jaume Ferran va viure la infància i l'adolescència. La primera part d'aquestes memòries, "L'espill encantat", evoca poderosament aquella època, marcada en molt bona mesura pel sotrac de la Guerra Civil. En la segona part, "La primavera encesa", l'autor rememora la seva vida d'estudiant universitari, a Barcelona, en companyia d'altres membres de la "generación del medio siglo", i també el seu trasllat a Madrid a primers dels 50 i la seva descoberta de l'estranger, especialment d'Amèrica.La tercera part, "Diari d'Atlàntida", detalla la vida que Jaume Ferran ha portat durant tres decennis en dues universitats dels Estats Units, dedicat a la docència de la literatura espanyola, i reflecteix la dificultat -o la impossibilitat- de tornar del tot. En descriure la seva peripècia vital, l'autor posa en escena un seguit de familiars i amics -alguns d'ells personatges tan notoris com Eugeni d'Ors, Vicente Aleixandre o Ezra Pound- que adquireixen un relleu entranyable, a vegades insospitat. Això contribueix a augmentar l'indiscutible atractiu d'aquestes Memòries de Ponent, que van obtenir el premi Gaziel 2000. 