En la seva major part, els textos que conformen aquest llibre són escrits en català, a Castelló dEmpúries, els darrers anys de la vida de Carles Fages de Climent (1902-68). El poeta shi referia com a verídic llibre de memòries o confessió general. Els materials conservats presenten una gran varietat formal (autògrafs de diverses èpoques, còpies mecanoscrites...), i una estructura poc definida. Tot i això, ledició que presentem ofereix una disposició cronològica dels escrits memorialístics de Fages, que es completen amb un apèndix de textos esparsos o poc elaborats. Aquesta obra constitueix una excepcional aportació a la prosa autobiogràfica catalana, i admet ser comparada amb les fastuoses Memòries de Josep Maria de Sagarra. Lempordanès i el barceloní compartien uns orígens aristocràtics, una sòlida formació humanística tots dos van estudiar amb els jesuïtes i, sobretot, un estil i un ús de la llengua que els allunyava de lartificiositat dels noucentistes. Tant lun com laltre eren, per damunt de tot, poetes, però van saber conrear amb encert altres gèneres literaris, com el teatre o la novel·la. Ens hem de felicitar, doncs, per la publicació duna obra que situa, definitivament, el seu autor en el cànon literari català del segle XX. Narcís Garolera és catedràtic de filologia catalana de la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat edicions crítiques dobres de Jacint Verdaguer, Josep M. de Sagarra i Josep Pla.
En la seva major part, els textos que conformen aquest llibre són escrits en català, a Castelló dEmpúries, els darrers anys de la vida de Carles Fages de Climent (1902-68). El poeta shi referia com a verídic llibre de memòries o confessió general. Els materials conservats presenten una gran varietat formal (autògrafs de diverses èpoques, còpies mecanoscrites...), i una estructura poc definida. Tot i això, ledició que presentem ofereix una disposició cronològica dels escrits memorialístics de Fages, que es completen amb un apèndix de textos esparsos o poc elaborats. Aquesta obra constitueix una excepcional aportació a la prosa autobiogràfica catalana, i admet ser comparada amb les fastuoses Memòries de Josep Maria de Sagarra. Lempordanès i el barceloní compartien uns orígens aristocràtics, una sòlida formació humanística tots dos van estudiar amb els jesuïtes i, sobretot, un estil i un ús de la llengua que els allunyava de lartificiositat dels noucentistes. Tant lun com laltre eren, per damunt de tot, poetes, però van saber conrear amb encert altres gèneres literaris, com el teatre o la novel·la. Ens hem de felicitar, doncs, per la publicació duna obra que situa, definitivament, el seu autor en el cànon literari català del segle XX. Narcís Garolera és catedràtic de filologia catalana de la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat edicions crítiques dobres de Jacint Verdaguer, Josep M. de Sagarra i Josep Pla.