Mà rius Pons Sumalla ((Arbeca, 1917 â?? Lleida, 2013), fill dâ??una famÃlia humil del poble, va marxar com a voluntari a la Guerra Civil de 1936. En aquell moment, va allistar- se a la centúria de la columna Macià -Companys. Es va afiliar, lâ??octubre de 1938, al Partit Comunista i, un cop acabada la guerra i com a testimoni directe del que ell anomenava "lâ??últim quilòmetre quadrat de lâ??Espanya Republicana", va passar per diferents perÃodes de presó i treballs forçats. Als anys cinquanta va entrar a treballar en una empresa familiar lleidatana, Olis Guiu, que es dedicava a la producció i exportació dâ??oli dâ??oliva. Lâ??any 1970, tot i la seva fama de comunista, va ser contractat com a gerent de la Secció dâ??Olis de la Uteco de Lleida, des dâ??on va emprendre una tasca intensa a favor del cooperativisme en uns moments en quÿ la realitat del franquisme apaivagava lâ??esperit dâ??aquest moviment. Paral·lelament a lâ??activitat professional i sobretot a partir de la seva jubilació, fou un home prolÃfic en el món de la premsa i no solament va opinar de cooperativisme, dâ??agricultura i de mercats interiors i exteriors, sinó que també protagonitzà diferents episodis de la vida polÃtica de Ponent. Fins al darrer moment de la seva vida, es definà a si mateix com un comunista pur.
Mà rius Pons Sumalla ((Arbeca, 1917 â?? Lleida, 2013), fill dâ??una famÃlia humil del poble, va marxar com a voluntari a la Guerra Civil de 1936. En aquell moment, va allistar- se a la centúria de la columna Macià -Companys. Es va afiliar, lâ??octubre de 1938, al Partit Comunista i, un cop acabada la guerra i com a testimoni directe del que ell anomenava "lâ??últim quilòmetre quadrat de lâ??Espanya Republicana", va passar per diferents perÃodes de presó i treballs forçats. Als anys cinquanta va entrar a treballar en una empresa familiar lleidatana, Olis Guiu, que es dedicava a la producció i exportació dâ??oli dâ??oliva. Lâ??any 1970, tot i la seva fama de comunista, va ser contractat com a gerent de la Secció dâ??Olis de la Uteco de Lleida, des dâ??on va emprendre una tasca intensa a favor del cooperativisme en uns moments en quÿ la realitat del franquisme apaivagava lâ??esperit dâ??aquest moviment. Paral·lelament a lâ??activitat professional i sobretot a partir de la seva jubilació, fou un home prolÃfic en el món de la premsa i no solament va opinar de cooperativisme, dâ??agricultura i de mercats interiors i exteriors, sinó que també protagonitzà diferents episodis de la vida polÃtica de Ponent. Fins al darrer moment de la seva vida, es definà a si mateix com un comunista pur.