L’interès d’aquesta recopilació d’estudis recau en el fet d’analitzar l’elaboració del llibre miniat durant un període cronològic, que inclou les darreres manifestacions gòtiques i els primers còdexs elaborats, d’acord amb les pautes formals del Renaixement. La línia divisòria que separa els dos períodes esmentats no es regeix per una cronologia estricta, sinó que en funció de la situació particular de cada un dels estats europeus es manifesta la persistència de la tradició gòtica o es percep la oració del nou llenguatge formal creat a la Toscana. Aquesta exibilitat ha permès reconstruir la creació de manuscrits il·luminats al llarg del segle XV i principis del XVI, ponderant la varietat de propostes estètiques que van conviure entre si, durant aquest període. L’anàlisi de diversos centres de producció artística i del paper protagonista dut a terme per destacats promotors de l’envergadura de la reialesa, l’aristocràcia castellana o la cúria papal, enriqueixen aquesta visió de conjunt. Finalment, l’estudi dels manuscrits elaborats a Roma, durant el Duecento, planteja una reflexió sobre la reinterpretació del món clàssic, amb totes les connotacions iconogràfiques i ideològiques que va implicar la recuperació d’aquest llegat en una fase prèvia a la gran eclosió del Renaixement.