Entre la redacció de la Doctrina pueril i del Romanç dEvast e Blaquerna, Ramon Llull dedicava al fill (i per extensió, al laic cristià) el Llibre dintenció (vers 1276), un tractat monogràfic, relativament breu, sobre la teoria de les finalitats (o de la doble intenció), fonamental en tota la producció lulliana. La primera intenció es refereix a la causa final o objectiu. La segona intenció són els mitjans per aconseguir aquest fi. En invertir-les o confondre-les, lhome actua lliurement contra lordre natural, diví, la qual cosa és lorigen del pecat. El Llibre dintenció esdevé, així, una mena de manual dús específic per ordenar correctament les intencions. Lobra va ser àmpliament difosa a Mallorca, a Catalunya i a Castella, al llarg de tota lEdat Mitjana. Com a conseqüència de lauge entre els lectors medievals (mercaders, cavallers i clergues, especialment), actualment sen conserven quinze còpies catalanes manuscrites (que daten dels segles XIV a XVIII) i setze còpies llatines (entre les quals la còpia més antiga de tota la tradició, la que va pertànyer a Pere de Llemotges, de vers 1289), a més de tenir constància duna traducció al castellà del s. XV. La present edició, a cura de Maria I. Ripoll Perelló (coordinadora de la Càtedra Ramon Llull de la Universitat de les Illes Balears), és la primera que té en compte tota la tradició manuscrita i impresa catalana, contrastada puntualment amb els manuscrits llatins de major autoritat.
Entre la redacció de la Doctrina pueril i del Romanç dEvast e Blaquerna, Ramon Llull dedicava al fill (i per extensió, al laic cristià) el Llibre dintenció (vers 1276), un tractat monogràfic, relativament breu, sobre la teoria de les finalitats (o de la doble intenció), fonamental en tota la producció lulliana. La primera intenció es refereix a la causa final o objectiu. La segona intenció són els mitjans per aconseguir aquest fi. En invertir-les o confondre-les, lhome actua lliurement contra lordre natural, diví, la qual cosa és lorigen del pecat. El Llibre dintenció esdevé, així, una mena de manual dús específic per ordenar correctament les intencions. Lobra va ser àmpliament difosa a Mallorca, a Catalunya i a Castella, al llarg de tota lEdat Mitjana. Com a conseqüència de lauge entre els lectors medievals (mercaders, cavallers i clergues, especialment), actualment sen conserven quinze còpies catalanes manuscrites (que daten dels segles XIV a XVIII) i setze còpies llatines (entre les quals la còpia més antiga de tota la tradició, la que va pertànyer a Pere de Llemotges, de vers 1289), a més de tenir constància duna traducció al castellà del s. XV. La present edició, a cura de Maria I. Ripoll Perelló (coordinadora de la Càtedra Ramon Llull de la Universitat de les Illes Balears), és la primera que té en compte tota la tradició manuscrita i impresa catalana, contrastada puntualment amb els manuscrits llatins de major autoritat.