A l’hora d’estudiar la història de la penetració del castellà a Catalunya i de la relació entre les dues llengües, el concepte de diglòssia adquireix una posició analítica central. Els estudis continguts en aquest llibre, fruit d’una llarga dedicació de l’autor a aquesta qüestió, incideixen tots ells en aquest concepte de diglòssia i visualitzen, no només en el cas català sinó també en els de França i la Gran Bretanya, com arran de la construcció de l’Estatnació modern es va imposant la llengua estatal en detriment de les llengües minoritàries. L’adopció, particularment per part de les classes rectores de la societat, de la llengua castellana com a vehicle de la llengua escrita va confinant el català a ús parlat. Un procés, d’altra banda, similar al que va ocórrer al País de Gal•les, a Escòcia o al sud de França. Això va fer que, durant llargs períodes, el principal vehicle de la literatura, a Catalunya, no fos pas el català. El llibre de Marfany constitueix un al•legat polèmic a favor d’una anàlisi històrica, i no pas ideològica, de la història de la llengua a Catalunya des del segle XVI fins al XIX.