Els mitjans de comunicació de massa són agents actius en el procés d'estandardització de la llengua. Són decisius en la fase d'extensió social de l'estàndard perquè posen la població en contacte amb aquesta varietat. Com a resultat del compromís social amb la comunitat, el periodisme contemporani ha elaborat un gènere destinat a difondre coneixements lingüístics, sobretot normatius. La presència d'aquests temes a l'espai públic ha estat sostinguda en el temps i és independent del context sociopolític i de l'estatus jurídic que, en cada moment, ha tingut l'idioma. Per aquesta raó avui comptem amb una tradició sòlida d'espais sobre la llengua catalana presents a la premsa, la ràdio i la televisió, que també ha arribat als nous formats digitals. El present volum és el resultat d'un projecte de recerca que té l'objectiu d'analitzar un conjunt de columnes o programes sobre el català que han aparegut als mitjans de comunicació escrits i orals. En aquest llibre, editat per Daniel Casals, Mar Massanell i Mila Segarra, i prologat per M. Teresa Cabré Castellví, hi participen investigadors universitaris i responsables d'algunes de les seccions objecte d'estudi, com ara Joan A. Argenter, Emili Casanova, Daniel Casals, Neus Faura, Josep Gifreu, Albert Jané, Georgina Jordana i Núria Puyuelo.