Aquesta publicació veu la llum l'any 2014, coincidint amb la commemoració de Tricentenari del 1714, any de la pèrdua de les llibertats de Catalunya i que significà la supressió de les Constitucions per raó del dret de conquesta militar i la imposició de lleis alienes. És molt oportú que el campanar de la Seu Vella de Lleida -única catedral convertida en caserna militar durant dos segles i mig- sigui la imatge que presideix el llibre institucional de Sant Jordi de la Diputació de Lleida. Un campanar majestuós, fet per homes de raça gegantina -com deia el poeta Morera i Galícia- des d'on es pot albirar un horitzó que abasta del Pirineu a la plana i les terres més baixes. Des del turó de la Seu Vella de Lleida, on Jaume I va ser nomenat rei el 1214, el campanar esdevé -tres segles després que l'invasor infructuosament volgués aterrar-lo- testimoni d'una Terra Ferma sempre dreçada i lleial envers els ideals de justícia i llibertat.
Aquesta publicació veu la llum l'any 2014, coincidint amb la commemoració de Tricentenari del 1714, any de la pèrdua de les llibertats de Catalunya i que significà la supressió de les Constitucions per raó del dret de conquesta militar i la imposició de lleis alienes. És molt oportú que el campanar de la Seu Vella de Lleida -única catedral convertida en caserna militar durant dos segles i mig- sigui la imatge que presideix el llibre institucional de Sant Jordi de la Diputació de Lleida. Un campanar majestuós, fet per homes de raça gegantina -com deia el poeta Morera i Galícia- des d'on es pot albirar un horitzó que abasta del Pirineu a la plana i les terres més baixes. Des del turó de la Seu Vella de Lleida, on Jaume I va ser nomenat rei el 1214, el campanar esdevé -tres segles després que l'invasor infructuosament volgués aterrar-lo- testimoni d'una Terra Ferma sempre dreçada i lleial envers els ideals de justícia i llibertat.