Les hores ermes, el nou poemari de Vicent Torres, discorre pels camins de l’absència. Una absència que de vegades sembla tenir un component de pèrdua, perfilada per la malenconia d’altres absències, unes més llunyanes, altres més properes, però, alhora també es fa present un temps de bonança i llum que ha configurat l’espai vital del poeta. Es tracta d’un recull de poemes amb ressons de dietari que transcorre de la tardor a la primavera, on se situa la vida quotidiana del poeta, l’anada i la tornada a les tasques quotidianes, el vagareig per les estacions del metro o els magatzems, així com l’espai vital de residència amb la presència d’una natura atapeïda de fragàncies i capvespres que el commou. Un món on els elements quotidians —motxilles, bancades, cabells, noms i troballes, memòria adolescent…— fan de l’absència, presència. Amb Les hores ermes l’autor descobrirà que en aquesta pèrdua de temps a la recerca de l’encontre desitjat o les possibles motivacions d’un naufragi que l’habita, el temps de les hores buides i estèrils esdevé singularment matèria poètica.