Amics de joventut, artistes, poetes i crítics dart són convocats a perfilar, per carta, un entramat de relacions artístiques fascinants. La figura central és lescultor Enric Casanovas (1882-1948) i el punt de sortida, el mític París de començament del segle xx. A través daquest enfilall de cartes i postals, assistim tant a descobertes personals (la de Ceret, per part de Manolo Hugué, o la de Gòsol, de la mà de Pablo Picasso) com a passejades per les ciutats prototípicament noucentistes en què Casanovas va rebre encàrrecs públics (Girona, Sitges i Figueres). Per aquest deliciós volum epistolar tenim notícia, a més, de projectes engrescadors com la creació del Museu de Tossa que quedaren estroncats per lesclat de la guerra civil, i també del dramàtic exili a França, relatat a través de la mirada de Pablo Picasso, Apel·les Fenosa, Josep Pous i Pagès o Ferran Soldevila. A tall de colofó de les més de tres-centes cartes, inèdites fins ara, recuperem unes notes de viatges i un assaig de memòria escrits pel mateix Casanovas, sens dubte, un dels principals escultors de lart català contemporani.