On sés vist que un emperador barbaespès com un filòsof no ofereixi banquets sumptuosos, ni assisteixi als espectacles de masses, ni es deixi llagotejar! Els habitants dAntioquia de Síria, cobejosos de riqueses i amics de la disbauxa, veuen de mal ull la presència del sobirà a la ciutat i li blasmen, a manca daltres raons més sòlides, laspecte físic. I és que Julià, home culte i amesurat, no era un emperador com els altres. Avesats com estem avui a contemplar les martingales indecents dels poderosos, resulta dallò més colpidora aquesta sàtira descarnada contra la corrupció de tot un poble. Darrera obra de lApòstata, escrita pocs mesos abans de la seva mort, Lenemic de la barba és duna actualitat sorprenent.