A finals del segle xix i començaments del segle xx a Catalunya es crea una àmplia xarxa de cooperatives de consum, sindicats agraris, mutualitats, ateneus i tota mena de societats dels treballadors, per donar resposta a la millora de les condicions de vida, de treball, de cultura i educació o de salut. L’associació va ser la gran eina per afrontar les necessitats econòmiques i socials de les classes populars, d’adquirir consciència ciutadana, d’exigir i practicar la democràcia com a forma de gestió dels problemes col·lectius i d’entendre la naturalesa del poder polític.