La importància que tingué l’art de la pedra a Mallorca durant la baixa edat mitjana es desprèn de les obres que s’han conservat, com també de la qualitat i destresa dels artífexs que les executaren. En el present llibre, en base a la interpretació de les fonts documentals, s’emprèn una anàlisi exhaustiva del col·lectiu d’artesans de la pedra i dels obradors que treballaren l’escultura arquitectònica a Mallorca entre finals dels segle XIV i el començament del segle XVI. L’examen dels tallers en actiu de lapiscidae-imaginaires, en els quals s’integraren artífexs forans i estrangers de qui s’analitza la trajectòria, es completa amb un estudi d’orientació sociològica que tracta aspectes relacionats amb el món socioeconòmic i laboral de l’època. La realitat particular dels artesans mallorquins es contextualitza a partir de la constatació d’analogies i diferències amb els contextos catalanoaragonès i europeu.