Els vells camins del Baix Cinca i del Segrià shan perdut i se nhan obert de nous que continuen per Europa i Àfrica i arriben fins a Romania i Ucraïna, fins a Mali, el Senegal, el Camerun, la Xina i lÍndia. Durant els darrers quaranta anys els rius han canviat el llit i shan rebaixat les serres. Els arbres arriben de Califòrnia i els homes, de tot arreu. Les direccions i les distàncies són tan diferents que ja no serveixen ni els mapes de sempre ni els mateixos relats: els homes escriuen el seu final mentre, sense poder evitar-ho, esborren el seu començament. A La pell de la frontera hi cap tothom: de fora i de dins, homes del cap dret, homes del cap cot, homes que arriben per quedar-se i homes que es voldrien quedar però que no acaben darribar mai. Els protagonistes conten com ha canviat un món que no saben del cert si és seu, que sacarona i sesgarrapa. Un món que és seu i nostre.