El Territori rural català, en els segles XVIII i XIX, va ser àmpliament conreat pels pagesos, però foren sobretot els treballadors de rendes més senzilles els que van destinar hores i esforços a convertir muntanyes i garrigues en vinyes i olivars. Daquell feixuc treball de traginar pedres ens han quedat àmplies zones del territori organitzades en terrasses aguantades amb paret seca. Aquest llibre vol ser un homenatge al sentit comú de la gent de la terra que ha sabut respectar i rendebilitzar el territori més feréstec de Catalunya. Lanàlisi històrica, funcional, paisatgística i de restauració de les construccions de pedra en sec fan daquesta obra una eina indispensable per als amants i estudiosos de la pedra seca, i per als arquitectes i paisatgistes que cerquen trobar, en aquesta tècnica, una nova manera dapropar-se al paisatge. Jordi Bellmunt, Andreu Bover, Rosa Congost, Jenar Fèlix, Christian Lassure, Xavier Rebés, Joan Reguant, Ramon Ripoll i Erica Sogbe, conformen lequip de professionals de reconeguda solvència i experiència que han elaborat el text. Historiadors, arquitectes, especialistes i estudiosos de la pedra seca, són el principal aval dun projecte que enfoca aquest tema de larquitectura popular amb rigor i objectivitat.