La Passió convida a posar-nos davant un impúdic mirall que guaita cap endins i va desembafant personatges i temes intemporals: Jesús, un jove que sent la soledat i l'abandonament més absoluts davant el silenci de Déu; Maria de Magdala, una dona a cavall entre l'admiració devota i l'amor; Judes, un home conscient de les desigualtats socials, però abatut per una pregona desesperança; els apòstols, els amics germans turmentats per la traïció, la llibertat de l'home, la vanitat, la covardia, la hipocresia, els remordiments, la malfiança, el dubte, la por (sobretot la por) Diu Magdalena davant el Crucificat: «No costa tant creure en Déu com creure en els humans, sempre assedegats de sang i d'humiliació. Qui gosa creure en ells?» I qui gosa no tapar-se els ulls davant aquest punyent, però catàrtic mirall?