És Catalunya una nació? És Espanya plurinacional? Una invitació al debat des d'un periodisme rigorós. El 12 de setembre de 2019, el periodista Antoni Bassas va pronunciar una conferència al Círculo de Bellas Artes de Madrid amb motiu de la festa nacional de Catalunya, que va acabar amb una llarguíssima ovació dels presents i milers de reproduccions posteriors a YouTube. Bassas, una de les veus amb més credibilitat i influència en el panorama informatiu contemporani, hi va presentar una selecció de portades de la premsa de Barcelona i de Madrid dels darrers 40 anys, en un exercici de periodisme comparat que permetia percebre el canvi de tonalitats de la vida social i política a Catalunya i Espanya i que van de l'afirmació nacional catalana a través de l'Estatut d'Autonomia fins al col·lapse de la via estatutària que dona pas a la reclamació del dret a l'autodeterminació, el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i la condemna per sedició dels seus responsables polítics en sentència del Tribunal Suprem el 2019. Ja fa més de quaranta anys que es va aprovar la Constitució i la reivindicació nacional de Catalunya ha acabat per condicionar decisivament l'actuació de tots els actors de la vida institucional espanyola. I Bassas es pregunta: «Si, com repeteixen els mitjans espanyols, el Procés constitueix el desafiament més gran de la història recent d'Espanya i si Catalunya pot posar Espanya de panxa enlaire, no deu ser que no estem davant d'una comunitat autònoma més? I que la recepta no pot ser policies i jutges, sinó la negociació política i el referèndum pactat, com a Escòcia o al Quebec?».
És Catalunya una nació? És Espanya plurinacional? Una invitació al debat des d'un periodisme rigorós. El 12 de setembre de 2019, el periodista Antoni Bassas va pronunciar una conferència al Círculo de Bellas Artes de Madrid amb motiu de la festa nacional de Catalunya, que va acabar amb una llarguíssima ovació dels presents i milers de reproduccions posteriors a YouTube. Bassas, una de les veus amb més credibilitat i influència en el panorama informatiu contemporani, hi va presentar una selecció de portades de la premsa de Barcelona i de Madrid dels darrers 40 anys, en un exercici de periodisme comparat que permetia percebre el canvi de tonalitats de la vida social i política a Catalunya i Espanya i que van de l'afirmació nacional catalana a través de l'Estatut d'Autonomia fins al col·lapse de la via estatutària que dona pas a la reclamació del dret a l'autodeterminació, el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i la condemna per sedició dels seus responsables polítics en sentència del Tribunal Suprem el 2019. Ja fa més de quaranta anys que es va aprovar la Constitució i la reivindicació nacional de Catalunya ha acabat per condicionar decisivament l'actuació de tots els actors de la vida institucional espanyola. I Bassas es pregunta: «Si, com repeteixen els mitjans espanyols, el Procés constitueix el desafiament més gran de la història recent d'Espanya i si Catalunya pot posar Espanya de panxa enlaire, no deu ser que no estem davant d'una comunitat autònoma més? I que la recepta no pot ser policies i jutges, sinó la negociació política i el referèndum pactat, com a Escòcia o al Quebec?».