La preocupació social respecte els efectes que poden tenir els contiguts televisius en el comportament dels més joves es tradueix soviet en la demanda d’una educació audiovisual a les escoles. S’intenta Aixa vetllar perquè els mitjans de comunicació no tinguin una influència negativa, sobretot en temes en què els adolescents peden ser més vulnerables, com la violencia i el sexe. Tanmateix, per tal que l’educació en mitjans de comunicació sigui útil, cal partir del coneixement de la relació dels adolescents amb la televisió. És per això que aquest llibre se centra a explicar els resultats de l’observació sistemàtica d’aquesta relació en una mostra d’adolescents de 12 a 16 anys. Al llarg d’aquesta observació es descobreix la complexitat i diversitat de la forma en què els joves interpreten els contiguts televisius, i es posa de manifest la seva condició de receptors actius i no de víctimes passives. El que diuen els adolescents sobre la seva experiencia televisiva respecte els continguts de violencia i de sexe és el punt de partida d’una reflexió que ha de servir per orientar futurs materials educatius, i també polítiques d’actuació quant a l’educació en mitjans de comunicació i a l’educació sexual a les escoles.ÍndicePer què un llibre com aquest? I. Mirar 1. Com mirar? 2. Què mirar? 3. A qui mirar? II. Veure 4. Què, quan i per què veuen la televisió? 5. Violencia de ficció i violencia real 6. El sexe i la televisió. I els amics, els pares i l’escola III. Pensar i fer 7. Què ens han dit els joves? 8. L’educació en mitjans de comunicació 9. Per què utitilitzar els mitjans de comunicació per treballar 10. Consideracions finals Referències bibliogràfiques Anexos. Annex 1. Qüestionari sobre la televisió. Annex 2. Nota informativa als pares. Annex 3. Indicacions als alumnes per fer la llibreta-diari