Després de l'extraordinari èxit mundial d'Els dies de l'abandonament, Elena Ferrante ens endinsa en una història punyent sobre els sentiments contradictoris que lleguem als nostres fills. La Leda és una professora d’universitat divorciada fa temps que viu dedicada a les seves dues filles i la feina. Però quan les noies marxen amb el pare al Canadà, tot i que podríem esperar-nos dolor i malenconia, la dona se sent alliberada i la vida se li fa més lleugera. Decideix prendre's unes vacances al mar en un poblet del sud. Després d'uns primers dies plàcids, la trobada amb alguns personatges d'una família inquietant desencadenarà tot un seguit d’esdeveniments i despertarà en ella un reguitzell de reflexions i records al voltant dels orígens, la maternitat i la llibertat. Ningú sap qui és l'Elena Ferrante i els seus editors procuren mantindre un silenci absolut sobre la seva identitat. El que va voler que se sabés d’ella està en un petit llibre titulat La frantumaglia, on es recull una entrevista i altres apunts personals sobre la seva manera d’entendre la vida i la literatura (pròximament a Navona). L’amor que molesta, publicada el 1992, fou portada al cinema per Mario Martone. Onze anys més tard va aparèixer Els dies de l’abandonament, que arribà a la gran pantalla de la mà de Roberto Faenza. I el 2006, La filla fosca. Ara, per primera vegada, aquests tres esplèndids relats es publiquen en català a Navona.